Política

La fiscalia rebaixa a un any de presó la petició de pena per als CDR que es van encadenar al TSJC

El delicte de desordres públics decau a les conclusions de la fiscal

Manté les acusacions per desobediència i resistència a l’autoritat i considera que volien “bloquejar” i “obstaculitzar” el normal funcionament del tribunal

La fiscalia ha rebaixat de dos anys i mig a un any la petició de pena de presó per als dotze activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que es van encadenar als accessos del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al febrer de 2018. La fiscal els atribueix delictes de desobediència i resistència a l’autoritat i al·lega que l’objectiu d’aquesta acció era “bloquejar” i “obstaculitzar” el normal funcionament del tribunal.

Aquest dijous ha acabat a la secció desena de l’Audiència de Barcelona el judici iniciat ahir contra els manifestants independentistes que es van encadenar a les escales d’accés a l’edifici de Palau de la Justícia el 23 de febrer de 2018 per exigir la llibertat dels líders dels presos polítics i denunciar la “repressió de l’Estat”, i que després van tallar el carrer en la qual es troba el TSJC.

En les seves conclusions finals, la fiscal ha rebaixat la petició de pena per als acusats a un any de presó pels delictes de desobediència i resistència a l’autoritat, i ha decaigut el de desordres públics que havia estat inclòs inicialment en les preliminars.

Segons el ministeri públic, els testimonis dels agents dels Mossos d’Esquadra davant el tribunal i els vídeos visionats sobre els fets són “proves clares” que la finalitat de l’acció dels CDR era la de “bloquejar” l’accés al TSJC i la d’”obstaculitzar” el normal funcionament d’aquesta institució, el que suposa per al fiscal un “atac directe a un poder de l’Estat democràtic”.

La fiscal, en les seves conclusions finals, ha rebatut les declaracions d’ahir dels acusats que van argumentar que aquell dia van exercir el seu dret de manifestació de forma pacífica en ressaltar que aquest dret reconegut a la Constitució “no és absolut”, perquè té com a “límit” l’ordre públic, i ha recordat que la concentració no havia estat comunicada oficialment.

En el torn dels testimonis, el cap de el dispositiu dels Mossos d’Esquadra que va intervenir aquest dia ha declarat que l’“objectiu era el de restablir la normalitat de la institució” atès que els manifestants “havien desbordat la línia habitual de seguretat de l’edifici”, i no el de practicar detencions, però que es van trobar amb una” resistència i desobediència activa i reiterada greu “per part dels acusats.

Aquest testimoni, com el cap de la unitat de les Brimo i diversos agents de la policia catalana que van actuar i 23 de febrer, ha afirmat durant el judici que els acusats s’havien encadenat entre si, a les columnes d’accés al Palau de Justícia i a la porta principal, que havien aconseguit tancar amb cadenes, per la qual cosa van haver de trencar-les per poder desallotjar els CDR.

Els agents també han explicat que, un cop desallotjats els acusats poc després de les nou del matí, no es va poder reprendre l’activitat normal al TSJC fins al voltant d’un quart d’onze perquè els manifestants van ocupar el carrer i impedien la circulació dels cotxes.

Dos agents dels Mossos, encarregats d’analitzar les xarxes socials, han declarat que en paral·lel a la successió dels fets davant el TSJC els CDR “publicitaven les seves accions” i asseguraven que s’havien encadenat, a més de fer una crida a concentrar-se a les portes del Palau de Justícia.

La jutge ha pres la paraula diverses vegades en el judici per preguntar als testimonis si s’havien produït accions de violència, si tenien constància que algun agent hagués requerit assistència mèdica o si els constaven danys materials a l’edifici, a la qual cosa han contestat que no o que no els constava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MERITXELL BUDÓ
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“La legislatura no s’acaba fins al desembre del 2021”

barcelona
LA CRÒNICA

Un sopar de fa mig segle

Professor d’història de la Universitat de Barcelona (UB)

Denuncien Trump per la dispersió violenta de les protestes

Washington

El govern de Sánchez insta ERC i Cs a no vetar-se i a votar junts el pressupost

madrid

L’Estat es queda enrere en la reobertura de fronteres a la UE

Brussel·les

Quinze dies per recuperar poc a poc l’autonomia

madrid

El sobiranisme torna a sortir al carrer pels presos

barcelona

Torna l’escalf a la porta del Puig de les Basses

FIGUERES

La inhabilitació de Mas no afecta el sou d’expresident

barcelona