Política

Castellví assegura al fiscal que “l’1-O no hi va haver cap grup combatiu organitzat”

L’aleshores responsable d’Informació dels Mossos afirma al judici contra l’excúpula d’Interior que “la resistència pacífica” no és incompatible amb la possibilitat de desordres públics

El comissari puntualitza que els informes de valoració de riscos que feien són “prospeccions” i, al final, “és el cap de l’operatiu qui pren les decisions”

El comissari dels Mossos Manel Castellví ha assegurat aquest dimecres, a preguntes de la fiscalia de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, que l’1-O “no hi va haver cap grup combatiu organitzat”. “Això li puc assegurar”, ha respost al fiscal Miguel Ángel Carballo.

Durant la seva declaració com a testimoni, l’aleshores comissari d’Informació del cos ha afirmat que “la resistència pacífica” no és incompatible amb la possibilitat que durant la jornada del referèndum hi hagués desordres públics, tal i com plantejaven als informes que van elaborar.

“L’1-O els col·legis estaven ocupats, hi havia gent asseguda i els cossos de seguretat van actuar. El que no hi va haver van ser grups combatius. En això ens vam equivocar”, ha admès.

El comissari dels Mossos i excomissari d’Informació durant l’1-O ha insistit durant la seva declaració que cap dels tres cossos policials –Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil– van detectar grups organitzats abans de l’1-O.

En aquest sentit, Castellví ha insistit que els “comitès de defensa del referèndum” eren formacions “molt incipients” que “res tenien a veure amb els CDR [Comitès de Defensa de la República] de després”.

Això, ha admès, no impedia que la situació pogués ser de tensió perquè era “evident” que hi hauria milers de persones al carrer i agents de policia amb un mandat judicial per complir. “Tenien interessos contraposats, hi podia haver una guspira”, ha dit. El comandament policial ha reiterat que no és incompatible parlar de “resistència pacífica” amb la possibilitat que hi haguessin desordres públics.

Castellví, que ha explicat que des del maig del 2017 feien informes de valoració de riscos del procés independentista, ha remarcat que aquests documents “s’han de valorar en la seva justa mesura”. I al final, ha afegit, “és el cap de l’operatiu qui pren les decisions”. “Són informes de prospeccions, no dogmes de fe”, ha explicat al fiscal.

També ha detallat que, atenent a la instrucció 2 de fiscalia, van elaborar un informe de 230 pàgines i sis atestats on s’analitzava una carta de Puigdemont i Junqueras als alcaldes sobiranistes.

El fiscal ha insistit en preguntar a Castellví si li semblava pacífic que grups de persones en forma de “muralles” –tal i com feien constar en un dels informes– impedissin a la policia actuar. També sobre les manifestacions que el comissari ha explicat que va fer a la reunió amb Puigdemont i Junqueras el 28 de setembre, on va alertar que estaven “preocupats” pels possibles desordres públics. Segons Carballo, “al final, va passar el que van dir als informes”.

“Els col·legis estaven ocupats, hi havia gent a terra asseguda, els cossos policials van actuar. El que no hi va haver van ser grups combatius organitzats, de cap manera. En això ens vam equivocar”, ha replicat Castellví.

Actes preparatoris

Preguntat sobre el motiu perquè totes les unitats de policia judicial enviessin a la Comissaria d’Informació els atestats sobre els actes preparatoris i de propaganda del referèndum, Castellví ha reconegut que no era habitual. Però ha assegurat que el tràmit era “immediat” i no endarreria el reenviament a la fiscalia. Segons ell, Informació feia un “control de qualitat i d’estadística” amb aquests documents i alguns els passava a l’assessoria jurídica. El que no sabia és que Trapero va enviar els atestats a la cúpula política d’Interior, i també ha reconegut que això no era habitual.

El 20-S

El cap policial ha negat que es fessin modificacions dels atestats sobre les protestes davant del departament d’Economia el 20 de setembre de 2017. “En cap moment jo demano que es canviïn les diligències sinó que s’ampliïn”, ha indicat.

A preguntes de les defenses, Castellví ha explicat que l’ex-director general dels Mossos Pere Soler no tenia cap tipus d’intervenció en la destrucció de documentació confidencial i tampoc va intervenir en la decisió d’enviar a la incineradora de Sant Adrià del Besòs documents el 26 d’octubre.

Sobre el possible pla de detenció de Puigdemont i la resta del govern, ha explicat que el va conèixer l’últim dia, el 27 d’octubre. Castellví ha assegurat que el comissari Joan Carles Molinero li va dir que Castellví no havia de detenir cap membre de l’Executiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra demana celeritat al Consell de Garanties per poder aprovar els pressupostos en una “situació d’emergència”

Barcelona

La Xina i la nova amenaça silenciosa

Tòquio

Itàlia deixa que els nens surtin a passejar amb un progenitor

ROMA

Maduro rebutja el pla dels EUA per apartar-lo del poder

Buenos Aires

Quan Ifema és hospital i l’avió xinès era fals

Madrid

Trump alerta que venen dues setmanes “doloroses”

Washington

ERC i JxCat porten a Europa l’“amenaça” del Suprem als funcionaris de presons

BARCELONA

Escalada d’atacs aeris dels Estats Units a Somàlia

MOGADISCIO
Converses sobre els presoners a l’Afganistan

Converses sobre els presoners a l’Afganistan

kabul