Política

La protesta contra l’Estat en el TSJC, legal

L’Audiència de Barcelona absol les 12 persones acusades de desordres i resistència

L’Audiència de Barcelona ha absolt les dotze persones que va jutjar per desordres públics, desobediència i resistència greu durant una protesta contra l’Estat espanyol i l’aplicació del 155 al Palau de Justícia, on van seure a les escales principals i es van encadenar el 2018.

La fiscal demanava per a deu dels acusats dos any i sis mesos de presó per desordres, i per altres dos, un any per resistència a agents dels Mossos en la seva detenció.

En la sentència, coneguda ahir, el tribunal, —format pels magistrats Montserrat Comas, Aurora Figueras i José Antonio Lagares, que n’és el ponent—, per contra, considera que els acusats, defensats pels advocats Eduardo Cáliz i Xavier Monge, van exercir el seu dret de manifestar-se i no van cometre el delicte de desordres públics perquè “no van cometre cap acció violenta, malgrat que la seva resistència passiva va ser contumaç”i, a més, “no queda acreditat que es produïssin danys ni lesions als agents”. Hi afegeixen que aquesta “legítima protesta política” no va impedir el funcionament del Palau i els judicis, perquè a les nou del matí, quan comencen l’activitat, van ser desallotjats.

La secció desena hi exposa doctrina del TEDH, la sentència de l’Audiencia Nacional que va absoldre acusats d’envoltar el Parlament, després castigats pel Suprem, i una resolució de la secció 3 de l’Audiència que valida l’acció dels manifestants l’1-O, front l’acció “legítima” de la policia.

“Una empenta a un agent no és delicte”

La secció desena també descarta que un noi i una noia cometessin el delicte de resistència greu a agents de l’autoritat en l’acció al Palau i als quals es demanava un any de presó. “És desproporcionat” anar per la via penal, sosté el tribunal, i assegura que els fets encaixen en una falta de respecte i consideració, despenalitzat el 2015 i el que podrien és ser multats per la llei Mordasa. A més, recorda una sentència del Suprem del 2016 en què sosté que “una empenta com a reacció a la legítima acció dels agents no és delicte”. En aquest cas, la noia va posar la cama sobre la d’un agent agenollat que volia treure una companya i un noi que es va movent quan és agafat de peus i braços.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra demana celeritat al Consell de Garanties per poder aprovar els pressupostos en una “situació d’emergència”

Barcelona

La Xina i la nova amenaça silenciosa

Tòquio

Itàlia deixa que els nens surtin a passejar amb un progenitor

ROMA

Maduro rebutja el pla dels EUA per apartar-lo del poder

Buenos Aires

Quan Ifema és hospital i l’avió xinès era fals

Madrid

Trump alerta que venen dues setmanes “doloroses”

Washington

ERC i JxCat porten a Europa l’“amenaça” del Suprem als funcionaris de presons

BARCELONA

Escalada d’atacs aeris dels Estats Units a Somàlia

MOGADISCIO
Converses sobre els presoners a l’Afganistan

Converses sobre els presoners a l’Afganistan

kabul