Aznar i González abjuren de la mesa i els honors a Torra

Tots dos són expresidents espanyols que en algun moment del seu mandat van aprovar l’obertura de negociacions amb ETA i, tot i que un és del PP i viu en harmonia amb Pablo Casado i l’altre és del PSOE i viu distanciat de Pedro Sánchez, tots dos coincideixen en una altra cosa: abjurar de la mesa entre governs inaugurada a La Moncloa amb honors d’estat entre el president espanyol i Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès. “Tu no ho hauries fet. I jo, tampoc”, va sentenciar l’expresident José María Aznar (1996-2004) parlant tant en nom seu com en el de l’expresident socialista Felipe González (1982-1996) en un acte conjunt que va evidenciar la seva sintonia en l’enfocament de la política catalana. Si per Aznar la fotografia de la reunió en si mateixa ja és “devastadora per al sistema” sense atendre els continguts de la negociació, González hi veu “una performance del que vindrà a la tardor amb les eleccions catalanes” i alerta que qualsevol mesura d’amnistia o de gràcia amb els presos i els exiliats el tindrà a ell “fent campanya en contra”.

El president de la FAES i l’exmandatari socialista van compartir un acte amb motiu del Congreso Nacional de la Sociedad Civil, en què els dos expresidents van poder debatre ahir sota el títol Repensar España. Moderat pel president del Real Instituto Elcano, Emilio Lamo de Espinosa, l’atzar de l’agenda va voler que un acte programat amb molta antelació els aplegués l’endemà de la cita de les delegacions catalana i espanyola en peu d’igualtat i amb Sánchez i Torra copresidint la mesa, i això els va unir encara més en el diagnòstic. “És difícil trobar un país que doni la clau de la governabilitat a algú que està a la presó condemnat per sedició. El pacte de lleialtat a la Constitució ha estat trencat”, va denunciar Aznar.

Després de deixar clar que a ell li “sembla bé que es dialogui”, González, que ara es defineix com “un millenial de 78 anys amb orfandat representativa”, advertia dels límits del diàleg a la mesa. “No hi tenen cabuda ni l’autodeterminació ni l’amnistia. Si ho reformen, faré campanya i hi votaré en contra”, es comprometia. Per González, la reforma de la sedició al Codi Penal és “tan necessària com inoportuna si es fa ara”.