Política

La data clau de les primàries

Arriba el ‘superdimarts’, moment determinant per intentar aclarir el candidat demòcrata en les eleccions presidencials

La por d’un triomf de Sanders es combina amb l’entrada del factor Bloomberg

Per defecte, sempre que es tracta d’una data important en l’àmbit polític nord-americà, s’ha de pensar que caurà en dimarts. És un axioma que beu de la tradició rural del país, i es compleix plenament en dos dels dies cabdals del procés democràtic als EUA: qualsevol elecció federal –per exemple, la presidencial– i el moment més important de les primàries per escollir candidat presidencial, o el que és el mateix, el superdimarts. El prefix super- no és una estratègia mediàtica, ni un joc de paraules ni una més de les hipèrboles que envaeixen la cultura nord-americana: és una realitat que destaca l’enorme importància del dimarts 3 de març en el procés de primàries.

En el cicle electoral actual, l’atenció només està centrada en el Partit Demòcrata. El seu superdimarts serà massiu: hi haurà primàries per escollir el seu candidat presidencial de cara a les eleccions del novembre en catorze estats, un territori (Samoa Nord-americana) i en el grup de “demòcrates a l’exterior”. En total, 1.358 delegats dels 3.979 que hi ha en joc en tot el procés; més d’un terç es reparteixen en un únic dia. La magnitud és tan descomunal que, en funció del resultat que surti del superdimarts, els demòcrates podran albirar l’escenari que se’ls podria presentar els mesos vinents i, fins i tot, el pla de cara al novembre, quan hagin de lluitar per recuperar la Casa Blanca. Un cop passada aquesta data, ja s’hauran repartit prop del 40% dels delegats en joc.

Ara per ara, només hi ha dues opcions: o que el senador Bernie Sanders en surti tan victoriós que se’l vegi com a candidat virtual, o que el partit estigui tan dividit i fracturat que s’arribi a la convenció de nominació del mes de juliol sense líder, ni pla ni projecte unitari.

Hi ha moltes variables encara desconegudes per saber què passarà. En tancar aquesta edició, encara no se sabien els resultats de les primàries celebrades la matinada passada a Carolina del Sud, primer bastió afroamericà a participar en el procés de selecció. Totes les enquestes donaven la victòria a l’exvicepresident Joe Biden: la distància respecte al segon, probablement el mateix Sanders, dictaminaria anàlisis oposades.

Passi el que passi, en el superdimarts, qui hi té més a guanyar és el veterà senador autodenominat socialista, gran favorit després del primer mes de primàries i que ha agafat una embranzida imparable. Les bases més joves l’adoren, les enquestes l’afavoreixen i el seu missatge de “revolució” ha conquistat tothom, excepte la maquinària tradicional del partit, que ja comença a planificar estratègies per aturar-lo.

Un centenar d’alts càrrecs estan alertant de fa dies de la perillositat de nominar Sanders, en el qual veuen una transfiguració del laborista britànic Jeremy Corbyn i de l’estrepitós fracàs que va viure al desembre, i auguren un desastre electoral similar.

Si el superdimarts fos una parada més del procés de primàries, no hi hauria dubte de la condició de favorit de Sanders, però en aquesta ocasió cal tenir en compte un factor no sorpresa però sí enigmàtic: l’entrada dels milions de dòlars del filantrop i exalcalde de Nova York Michael Bloomberg, que ha desafiat totes les convencions i tradicions i començarà a participar-hi a partir de dimarts, després d’haver menyspreat les quatre primeres parades. Calcular la rellevància del vot a Bloomberg és fer càbales esotèriques. La transfiguració en vots dels més de 400 milions d’euros que s’ha gastat en publicitat electoral és una incògnita. Tots els seus rivals, sense excepció, l’han acusat de voler comprar la nominació amb xecs en blanc. El magnat, que en les seves aparicions públiques ha vorejat el ridícul, es manté amb força en les enquestes i ho ha fiat tot a un bon resultat el superdimarts. A qui beneficiarà o perjudicarà és impossible de predir.

Afrontar el superdimarts és un repte majúscul per als candidats, que ja no es poden concentrar en un estat aïllat i han de passar, per primera vegada, a una estratègia nacional a gran escala, de llarg recorregut. Un mal resultat, o veure que la candidatura és inviable per falta de suport, portarà la retirada dels candidats més dèbils i hi deixarà només els que tinguin més suport real, i els més rics.

LES XIFRES

14
estats,
un territori i el grup de demòcrates a l’exterior votaran en les primàries del ‘superdimarts’.
1.358
delegats
dels 3.979 que estan en joc en tot el procés s’escolliran en dimarts, en un sol dia.

La contraprogramació de Trump

La nul·la possibilitat que Donald Trump no sigui el candidat republicà en les eleccions no fa que el president no estigui enormement involucrat en el procés de primàries. Més amant dels mítings polítics desenfrenats que de governar, Trump es dedica a contraprogramar les primàries demòcrates amb grans trobades amb els seus seguidors als estats on els seus rivals estan batallant per cada vot. Fins ara ho ha fet en tots els estats (Iowa, New Hampshire, Nevada i Carolina del Sud), i ja té a l’agenda continuar amb el mateix pla.

Els demòcrates han començat a afartar-se’n. Sanders l’ha criticat dient que és “patètic”: el que hauria de fer, en comptes de “pertorbar” les primàries demòcrates, és reunir-se amb metges per afrontar la crisi del coronavirus. La jugada de Trump amaga un neguit evident: les enquestes, fins i tot les dutes a terme per gent propera al seu ideari, el situen com a perdedor contra qualsevol demòcrata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El mapa de referència

Barcelona

Borràs arrasa en les primàries i serà la candidata de JxCat

barcelona

L’SNP fa pinya entorn de la independència

Londres

Carta d’exmilitars al rei alarmats per la “unitat”

MADRID

La fiscalia francesa demana actuar contra els policies que van apallissar un negre

París

Forcadell avala el sí als comptes de l’Estat per la “part humana”

BARCELONA

Laura Borràs guanya les primàries i serà la candidata de JxCat el 14-F

barcelona

S’ajorna la vista pel suplicatori contra Puigdemont, Ponsatí i Comín al Parlament Europeu

barcelona

Tremosa apunta que entre el 25% i el 30% de negocis catalans hauran de tancar per la pandèmia

barcelona