Política

EL RADAR

La guerra de Macron

Situacions d’excepcionalitat com la que estem vivint posen a prova, entre moltes altres coses, els lideratges i la solidesa de les institucions de govern. En el cas de la Unió Europea, hem pogut constatar la debilitat de l’estructura, ja que, a l’hora de la veritat, quan la borrasca del virus s’ha desplaçat al Vell Continent, ha faltat la resposta coordinada que calia esperar, i les estratègies per fer-hi front han quedat en mans dels diversos estats, amb mostres incloses d’insolidaritat entre teòrics socis.

Quan l’emergència sanitària és màxima i l’econòmica comença a dibuixar escenaris de gran depressió, ja es fan càlculs sobre l’impacte electoral de la crisi. A França, s’escodrinyen tots els passos que fa el president Macron, que ha plantejat en termes bèl·lics la lluita contra l’expansió de la Covid-19. En un recent editorial, Le Monde es felicitava de la popularitat que, segons el diari, va guanyant el president de la República gràcies a la confiança que infon als ciutadans amb els seus discursos televisats des del Palau de l’Elisi. “Avui, una majoria de francesos (un 54%) es declaren satisfets de la manera com el govern gestiona el dossier del coronavirus. És alhora molt, tenint en compte el grau d’impopularitat que tenia abans de la crisi, i poc, a la vista dels desafiaments que l’esperen”, admetia, però, el rotatiu. La urgència del coronavirus –amb decisions equivocades com ara la de mantenir la primera volta de les eleccions municipals, el 15 de març passat– deixa en un segon pla els contratemps amb què ha topat la presidència de Macron durant l’últim any i mig, i que es podrien resumir en la forta contestació social expressada pel moviment dels armilles grogues i el rebuig al pla de reforma de les pensions, aprovat per decret per garantir-ne la supervivència. Una urgència n’amaga una altra però no la desactiva. “La còlera dels armilles grogues augmentarà i probablement esclatarà a finals d’any, quan França entri en recessió, tal com s’ha vaticinat”, advertia Gavin Mortimer a The Spectator.

Segons el setmanari britànic, en les eleccions presidencials del 2022 s’enfrontaran dues visions del món: la globalització defensada per Macron, d’una banda, i el proteccionisme i el restabliment de fronteres tant de moda que predica la ultradretana Le Pen, per l’altra. “Ella és qui hi té més a guanyar amb la crisi” del virus, sosté Mortimer. Caldria tenir en compte, però, que les prediccions són sempre arriscades i que ignorem quins ressorts acabaran impulsant el vot. Des de Churchill sabem, a més, que ni guanyar una guerra serveix per assegurar-se la reelecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ANC i Òmnium tornen al carrer pels 1.000 dies de presó

Barcelona
MARTA PASCAL
SECRETÀRIA GENERAL DEL PARTIT NACIONALISTA DE CATALUNYA

“Al PNC hi ha molta gent del sí i gent per convèncer”

Barcelona
Dos grans guanyadors

Dos grans guanyadors

vitòria

Feijóo reté la majoria absoluta per al PP, i el BNG supera el PSdG

santiago de compostel·la

Els ultraconservadors mantenen el domini a Polònia

Berlín

El PNB guanya les eleccions amb tres escons més i Feijóo iguala Fraga amb la quarta majoria absoluta

Un centenar de persones recorden els Jordis davant la delegació del govern espanyol coincidint amb els mil dies de presó

Barcelona

El PP podria perdre la majoria absoluta a Galícia i el PNB tornaria a guanyar al País Basc

La participació en les eleccions basques baixa vuit punts respecte al 2016 i la de les gallegues creix lleugerament