Política

Els països de l’est van violar la llei durant la crisi migratòria

La justícia europea rebutja els arguments de Polònia, Hongria i la República Txeca per haver-se negat a acceptar demandants d’asil en l’onada del 2015

Brussel·les diu que el veredicte “servirà de guia” per al futur

Polònia, Hongria i la República Txeca van incomplir la legislació comunitària el 2015, quan es van negar a acollir demandants d’asil reubicats des de Grècia i Itàlia, segons va sentenciar ahir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L’organisme, amb seu a Luxemburg, considera que aquests estats membres no poden invocar el manteniment de l’ordre públic i la seguretat interior per negar-se a aplicar el mecanisme temporal que els països del club van aprovar el setembre del 2015 per fer front a la crisi migratòria, amb desenes de milers de persones que fugien, moltes d’elles, de les guerres de l’Iraq i Síria.

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va destacar la importància de la sentència, que, encara que “es refereix al passat, servirà de guia per al futur”. L’executiu comunitari té previst presentar la seva nova estratègia migratòria després de Setmana Santa.

El sistema aprovat el 2015 tenia per objectiu repartir per tota la UE els sol·licitants d’asil que arribaven a Grècia i a Itàlia i alleujar així la pressió migratòria sobre aquests dos estats. El Consell Europeu va decidir que els estats membres s’havien de repartir, “sobre una base obligatòria”, 120.000 demandants. Es van establir quotes per a cada soci, però els països de l’est d’Europa no les van acceptar.

Polònia i la República Txeca també van rebutjar la reubicació, “sobre una base voluntària”, de 40.000 sol·licitants més. Hongria ni tan sols va participar en aquest sistema voluntari. En aplicació d’aquestes dues iniciatives, el desembre del 2015 Polònia va comunicar que podia acollir cent persones, però no va realitzar cap reubicació ni va assumir tampoc cap compromís. Hongria no va comunicar el nombre de persones que podia rebre ni va efectuar tampoc cap reubicació. Quant a la República Txeca, el febrer i el maig del 2016 va comunicar que podia reubicar al seu territori 50 persones, i dotze sol·licitants d’asil van arribar-hi des de Grècia, però ja no va adoptar cap més compromís.

Amb aquesta situació, Brussel·les va decidir portar els tres estats membres davant la justícia europea el 2017, el mateix any que expirava l’aplicació del sistema temporal de reubicació. Els tres països van argumentar que els recursos de la CE no eren vàlids perquè el mecanisme havia expirat i els errors ja no es podien corregir, però el TJUE va desestimar l’al·legació.

El tribunal també va rebutjar l’argument del manteniment de l’ordre públic i la seguretat interior, indicant que les autoritats d’aquests estats membres l’havien d’haver basat “en elements coherents, objectius i precisos que permetessin sospitar que el demandant d’asil en qüestió suposava un perill actual o potencial”.

Ara aquests tres estats membres podrien ser sancionats amb multes pel seu incompliment de la legislació comunitària

LES XIFRES

160.000
demandants d’asil
s’havien de repartir els socis de la UE el 2015 mitjançant un sistema de quotes fixat per la CE.
12
refugiats
va acollir la República Txeca, mentre que Hongria i Polònia es van negar a acceptar-ne cap.

“Mateu el virus, no la democràcia”

Redacció

El govern hongarès no es va donar ahir per al·ludit per la carta en què 13 estats membres de la Unió Europea (UE) demanen que les mesures d’emergència contra el coronavirus es limitin al que és estrictament necessari. Tot i que no s’hi citava Hongria, la carta es va publicar just després que el Parlament d’aquest país, controlat pel partit del primer ministre, l’ultranacionalista Viktor Orbán, aprovés poders extraordinaris que li permeten governar per decret per temps indefinit. En la missiva s’afirma també que les mesures d’emergència han de ser “proporcionades i temporals” han de respectar els principis de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals. La carta la firmen els estats espanyol i francès, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Suècia.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir ahir que li “preocupa” la decisió presa a Hongria i va assegurar que es prendran “les accions que siguin necessàries”. “És l’hora de matar el coronavirus, no la democràcia”, va advertir per la seva banda la comissària txeca, Vera Jourova, responsable de Transparència.

Tretze partits membres del PPE, a més, van demanar ahir l’exclusió del grup del Fidesz, el partit d’Orbán.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Torra reclamarà a Sánchez 15.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus

Masnou
Coronavirus

El govern espanyol manté l’1 de juliol com a data per a la reobertura al turisme internacional

Madrid

El TSJC obre judici oral contra el conseller Bernat Solé per desobediència per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

barcelona

El TSJC cita Buch i un sergent de Mossos com a investigats el 16 i 18 de juny pel servei d’escorta a Puigdemont

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les

Iceta nega que el fitxatge de Montilla siguin portes giratòries i creu que no ha de renunciar a l’oficina d’expresident

barcelona