Brussel·les exigeix més inversió sanitària a l’Estat

Primer toc d’alerta polític des de Brussel·les a l’Estat espanyol per les deficiències del seu sistema sanitari. La Comissió Europea (CE) reclama a les autoritats espanyoles que destinin més diners a la sanitat per evitar que els hospitals es tornin a col·lapsar, com ha passat aquests últims mesos per la Covid-19.

Les institucions europees fa anys que avisen de les llargues llistes d’espera o de l’escassetat de metges a l’Estat, però fins ara ho feien amb la boca petita. Ahir Brussel·les va fer un pas més incloent aquest tema en les seves recomanacions econòmiques semestrals.

“La pandèmia ha revelat l’existència de problemes estructurals, alguns dels quals deriven d’algunes deficiències en inversions en infraestructures i defectes en la contractació de les condicions laborals del personal sanitari”, alerta l’informe. Malgrat això, el sistema sanitari ha sobreviscut aquests últims anys amb “bons resultats” en comparació amb Europa, diu la CE. Ara ja no. La “pressió sense precedents” del virus ha deixat al descobert la seva “vulnerabilitat” per afrontar emergències. També ha posat en evidència les dificultats de coordinació sanitària entre els diversos nivells de govern a l’Estat i les “disparitats” entre territoris en despesa, recursos i personal.

“L’acció immediata s’ha de centrar a reforçar les capacitats del sistema en qüestió de treballadors sanitaris, productes mèdics crítics i infraestructura per salvar vides i restablir la salut durant la pandèmia”, exigeix la Comissió Europea, que avisa que això no hauria d’anar en detriment de la cobertura ni generar desigualtats per accedir a la sanitat. La pressió europea d’ahir per gastar més en salut va anar acompanyada del permís per sobrepassar els límits de dèficit pressupostari. Brussel·les dona via lliure als governs perquè puguin finançar les ajudes per la Covid-19 sense tenir la soga al coll. Així, tot i constatar una “desviació significativa” dels objectius de dèficit a l’Estat el 2019, la CE no iniciarà un procediment sancionador per aquest incompliment.

I és que el panorama no només és negatiu als hospitals. L’informe econòmic alerta que la crisi augmentarà els “ja alts nivells de pobresa i exclusió social” i d’atur. Un impacte socioeconòmic que serà desigual tant en un àmbit generacional com territorial. La crisi afectarà especialment les famílies amb infants, perquè “la despesa en protecció social continua estant molt orientada cap a la gent gran”.

D’altra banda, les zones que depenen més del turisme, com ara la costa mediterrània, seran les més perjudicades, cosa que Brussel·les considera un “risc substancial perquè s’ampliïn les disparitats regionals”.

Amb tot, s’ha estalviat atiar les disputes polítiques a l’Estat evitant concretar quines són les desigualtats sanitàries i econòmiques entre comunitats autònomes.