Adeu a Frederic Suñer
Farmacèutic i analista clínic, va passar de la militància al PSC de Pallach a la Convergència dels 80, com a alcalde a Palafrugell i president de la Diputació
Va engegar la Fundació Pla i el projecte del nou Santa Caterina
-
Adeu a Frederic Suñer. -
Adeu a Frederic Suñer. -
Retrospectiva de Suñer, des d’una entrevista el 2014; un dels darrers plens, el 2003, a Palafrugell; una presentació de la Garoinada que va impulsar, a Llafranc, i en una exposició dels projectes per al nou parc hospitalari de Santa Caterina, a Salt QUIM PUIG / A. VILAR / IAS. -
Adeu a Frederic Suñer.
Va renegar de la gran política, però no pas de la municipal
Frederic Suñer i Casadevall, exalcalde de Palafrugell (1991-2003) i president de la Diputació de Girona entre el 1996 i el 1999, va morir dilluns als 87 anys al seu municipi. Hi havia nascut el 1932, i després de doctorar-se en farmàcia i formar-se com a analista clínic, des del 1959 havia treballat a la farmàcia familiar i hi va obrir el primer laboratori d’anàlisis clíniques. El conreu de l’activitat científica, en què també va destacar com a membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de nombroses associacions científiques nacionals i internacionals, el va saber compaginar amb les inquietuds literàries i polítiques. Per aquest darrer vessant serà més recordat, des dels anys de la Transició, “cap al 1976 o 77”, com rememorava ell mateix, en què va començar a militar en el PSC (Reagrupament) liderat pel pedagog figuerenc Josep Pallach –que va conduir fins a l’hospital, quan va morir–, fins al seu fitxatge per Convergència.
L’expresident Pujol el va sondejar el 1980 per anar als primers llocs de la candidatura per Girona al Parlament. Va dir que no, perquè detestava conduir i haver de baixar a Barcelona. Però a la segona, el 1987, li van demanar ser a la llista municipal i, després de sortir escollit com a regidor, el van triar com a diputat provincial delegat de Sanitat i president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), on va poder comandar, fins al 1996, el procés per fer possible l’actual parc hospitalari Martí i Julià, amb el trasllat del vell hospital de Santa Caterina.
El vessant municipalista
Al consistori, el llegat que va deixar inclou la consecució d’equipaments cabdals avui per a la cultura local, sobretot el Teatre Municipal i la biblioteca; o per a l’esport, en el cas de la piscina o altres equipaments, i el planejament de millors infraestructures. Sota el seu primer mandat també es va engegar la reeixida campanya gastronòmica de la Garoinada, la primera que es va engegar a la Costa Brava i que encara perdura, cada hivern, per dinamitzar la temporada baixa entre restauradors i hotelers del municipi.
El 1995, ja sense majoria absoluta, va haver de pactar amb el PP. I el 1999, empatat amb el PSC, va signar un acord amb AMC i va impulsar el projecte de la reurbanització de Can Mario, discutit pels veïns per la configuració d’una plaça dura i que li va fer perdre l’hegemonia en els comicis del 2003.
El llegat de Pla
Malgrat això, i amb la perspectiva dels anys, els seus rivals polítics al consistori en destacaven ahir la saviesa, dedicació i, sobretot, l’impuls de la Fundació Josep Pla, a partir de l’any dedicat a l’escriptor el 1997, pel centenari del seu naixement –amb un peu a la Diputació i l’altre a l’Ajuntament–, i les negociacions per aconseguir la casa annexa a la de la família, com a seu, i el seu fons documental i de manuscrits.
Fins tot just fa dues setmanes, Suñer va continuar participant com a membre del patronat de la fundació, que mai va abandonar i que va combinar en els darrers anys amb altres noves aficions, com ara la fotografia o la tecnologia, amb presència activa i interacció en xarxes socials com ara Facebook o Instagram. Però tot plegat sense abandonar la dimensió ciutadana i presencial que mantenia habitualment a l’entorn de plaça Nova, i amb la taula habitual que li reservaven al Fraternal per a la tertúlia amb els amics de la colla i la resta de coneguts, saludats i polítics en exercici, als quals no dubtava a aturar, convidar a fer el cafè i reflexionar sobre l’esdevenir del municipi, les dificultats de la gestió i mirar d’aportar els seus consells i impressions. Renegava de la gran política, però no pas de la local.
Per acabar d’explicar el decés, la mort de Suñer, que segons diversos coneguts tenia càncer, s’ha esdevingut tot just un mes i mig després del traspàs de la seva dona, Anna Maria Carbó, l’1 de maig, als 80 anys.
