Els líders estudien la nova proposta de recuperació amb 390.000 milions en subsidis i més reemborsaments als frugals

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha enviat aquesta tarda la seva nova proposta de recuperació als líders europeus que inclou 390.000 milions d’euros en subsidis i fins a 360.000 milions d’euros en crèdits, de tal manera que el volum total del paquet es mantindria en els 750.000 milions d’euros.

Tot i això, aquesta proposta suposa una rebaixa dels 500.000 milions d’euros en subvencions inicialment plantejats. El sistema de control de les ajudes proposat per Michel preveu que un sol estat pugui qüestionar els plans de reforma d’un estat necessaris per accedir al fons, però no aclareix si tindria dret a vetar-los.

D’altra banda, també es preveuen més reemborsaments als frugals per les seves contribucions addicionals al pressupost europeu.

Per exemple, Àustria passaria de rebre 287 milions d’euros en compensacions a obtenir 565 milions d’euros amb la nova proposta. Dinamarca, Holanda, Suècia i Alemanya també es veurien beneficiades.

El gruix de les subvencions, 312.500 milions d’euros, anirien a mans dels estats a través de l’Instrument de Recuperació i Resiliència, mentre que la partida de la Comissió Europea per rescatar empreses afectades per la Covid-19 des de Brussel·les ha quedat reduït a 2.100 milions d’euros.

Les partides dedicades al desenvolupament rural i al fons de transició ecològica del paquet dedicat a la recuperació s’han vist fortament retallades. La primera s’ha reduït a la meitat, mentre que el fons de transició ha passat dels 40.000 milions d’euros inicials a només 10.000 milions d’euros.

D’altra banda, per calcular el criteri de repartiment dels fons a partir del 2023 es deixarà de tenir en compte l’atur per calcular les ajudes que pertoquen a cada estat. Espanya s’oposava a aquest canvi respecte a la proposta inicial que tenia en compte la desocupació per a tot el període d’implementació del fons.

Una majoria qualificada d’estats de la UE hauran de donar el vistiplau als plans de reforma dels estats necessaris per accedir al fons de recuperació, a partir d’una proposta de la Comissió Europea.

Tanmateix, si “excepcionalment un o més estats consideren que hi ha una desviació seriosa” dels objectius de reforma conjuntament acordats podrà portar el cas a una reunió de líders abans que Brussel·les doni llum verda als pagaments. La proposta no concreta com adoptaran una decisió els estats al respecte.

La proposta preveu incloure una clàusula sobre estat de dret per protegir “els interessos financers” de la UE. Així, planteja que per accedir als fons un estat no tingui “deficiències generalitzades i manifestes” de governança pel que fa a l’estat de dret. Hongria i Polònia s’havien mostrat contràries a aquesta qüestió.

Tots dos estats, especialment el polonès, també es veurien perjudicats per la reducció del fons de transició ecològica, pensat per fer més verdes les economies més dependents dels combustibles fòssils.

Michel manté la rebaixa del pressupost europeu per als pròxims set anys a 1,074 bilions d’euros respecte als comptes d’1,1 bilions que plantejava inicialment l’executiu europeu.