Avís dels juristes del precedent del Suprem pel 100.2
Els penalistes qüestionen l’assumpció de competències penitenciàries per part de l’alt tribunal
La decisió exprés pel ‘cas Forcadell’, una praxi que complicarà altres permisos
L’assumpció de competències sobre els permisos penitenciaris de Carme Forcadell per part del Tribunal Suprem podria generar el trasllat cap als respectius tribunals sentenciadors de les resolucions de més permisos que fins ara assumien els jutjats de les respectives audiències. A Catalunya hi ha mig miler de reclusos que s’acullen als permisos de l’article 100.2 del reglament penitenciari i que podrien veure modificada la seva situació, no només si la fiscalia presenta recurs –com ha estat el cas de Forcadell–, sinó perquè els permisos per treballar o conviure en família s’anul·len un cop el tribunal n’admet la revisió. Diversos penalistes adverteixen del precedent que el Suprem enceta amb el “cas Forcadell”, perquè buida de les competències que tenien fins ara els jutges de les respectives audiències provincials, que són precisament els més pròxims al reclús i que, per tant, poden valorar millor l’entorn en què passarà uns dies en règim de semillibertat.
“En totes les resolucions sobre el procés català, el Suprem s’erigeix en tribunal especial”, i ni tan sols té en compte les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, assenyala Xavier Gonzàlez de Rivera. El grup Àgora ha advertit en reiterades ocasions que el Suprem “innova i sorprèn amb moltes decisions” sobre els presos polítics, aprofitant la seva “indiscutibilitat”, i l’última hauria estat aquesta assumpció de les funcions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la gestió dels permisos per als reclusos per l’article 100.2 o mitjançant el tercer grau.
La intervenció del Suprem obre la porta que els tribunals que dicten sentències incideixin en la “classificació” dels reclusos, sense ser-ne professionals, avisa la portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya, María del Prado Escoda. La implicació del tribunal en la reinserció que reivindica la resolució del Suprem permetria que altres tribunals hi incideixin i valorin les capacitats i avenços dels reclusos en les seves respectives reinsercions.
Els centres penitenciaris disposen de programes per a la reinserció de la majoria de reclusos per a la diversa tipologia delictiva, fins i tot la sexual. Però cap administració de justícia en té cap contra els reclusos empresonats per sedició, per exemple. “Han de renunciar a les idees, a fer política?”, es pregunten els penalistes. L’advocada de Forcadell, Marisa Díaz, recordava dijous que l’expresidenta del Parlament es manté allunyada del primer pla polític, per exemple.
