Erdogan recita l’Alcorà en la primera pregària en 86 anys a Santa Sofia d’Istanbul

La segona conquesta de Constantinoble. Així consideren alguns la reobertura de Santa Sofia, l’antiga basílica bizantina d’Istanbul, per al res musulmà anunciada pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, fa dues setmanes. Van ser milers les persones que van respondre a la crida i van participar en el moment històric: la primera oració comunitària a l’icònic edifici en 86 anys, després que el 10 de juliol passat un tribunal turc va anul·lar el decret del 1934 que li atorgava l’estatus de museu. Santa Sofia torna a ser mesquita a Istanbul, amb les representacions figuratives cristianes tapades, i des d’ahir els seus minarets tornen a cridar a l’oració.

Només unes 500 personalitats van poder acompanyar Erdogan a resar a l’interior del temple, la resta de fidels es van congregar a l’esplanada de fora, sota un inclement sol de juliol. No només hi havia residents d’Istanbul; també esperaven a la plaça membres de diverses organitzacions islàmiques procedents d’arreu de Turquia que havien organitzat autobusos.

Durant tot el matí, uns grans altaveus van difondre lectures de l’Alcorà, i quan faltava una hora per al res va arribar Erdogan. Pocs van presenciar el moment històric, però tothom va aplaudir quan el president, amb un kufi –gorra tradicional de llana–, va aparèixer en una pantalla muntada sobre un camió a la plaça per llegir personalment la primera sura de l’Alcorà.

Després, el cap d’estat va cedir el seu lloc a Ali Erbas, cap de la Diyanet, l’organisme públic gestor de les mesquites del país, des d’aquest mes titular de l’edifici de Santa Sofia, si bé el Ministeri de Cultura mantindrà la responsabilitat de la conservació.

Seguint una tradició otomana, Erbas portava una espasa a la mà quan va fer la prèdica, que traça una línia directa des de la conquesta otomana de Constantinoble el 1453, moment en què la basílica ortodoxa va ser convertida en mesquita, fins a la guerra de la independència el 1923 i el fallit cop d’Estat del 2016, una altra instància d’exaltació nacional. Després d’una crida a l’oració van continuar les pregàries fins que, dues hores més tard, van marxar les autoritats.