Política

El ‘referèndum’ d’Urkullu

El lehendakari, després del fracàs de mediació entre Rajoy i Puigdemont el 2017, ho va tornar a intentar amb Sánchez

Urkullu va proposar que Catalunya pogués fer una “consulta popular i legal” sobre les negociacions

Dels documents que Urkullu ha dipositat als arxius se’n dedueix una gran preocupació per l’efecte del cas català a Euskadi

Urkullu intenta un acord ‘in extremis’ i en diverses ocasions

El lehenendakari Iñigo Urkullu, que l’any 2017 va intentar sense èxit fer de mediador entre els presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy (tal com explicava i documentava amb detall aquest diari en un ampli dossier el dia 1 d’agost passat), va intentar continuar mediant entre els governs català i espanyol durant els anys 2018 i 2019, quan a Espanya ja governava el socialista Pedro Sánchez. El dia 11 de desembre del 2018, després que el lehendakari i Pedro Sánchez s’haguessin reunit en privat a La Moncloa dos mesos abans –el dia 3 d’octubre–, Urkullu va proposar al president espanyol que a Catalunya es pogués fer “una consulta popular legal” sobre l’oportunitat o no d’iniciar “un procés de diàleg i negociació política” amb el govern de l’Estat. ¿Quiere que Cataluña abra un proceso político para acordar, con garantías de legalidad y bilateralidad, su estatus de autogobierno con las instituciones del estado?. Aquesta era, literal, la “primera aproximació a una possible pregunta” que el mateix lehendakari proposava per aquesta consulta, segons es desprèn de la proposta que va enviar a Pedro Sánchez en un document que duia per títol Bases de un acuerdo para reiniciar. Aquesta i d’altra documentació forma part del dossier que, sota el títol Seguiment de la situació a Catalunya, el lehendakari ha dipositat a l’Arxiu de Poblet, l’Arxiu Històric d’Euskadi i la Fundació Sabino Arana, i que ara es pot consultar en part.

El Punt Avui ja va detallar, fa deu dies, les negociacions entre Urkullu i els presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy durant els anys 2016 i 2017. Ara, amb la nova documentació a què ha tingut accés aquest rotatiu, es pot comprovar com des de la Lehendakaritza l’intent de negociació (sempre fracassat, en el fons perquè mai va ser acceptat del tot per la part espanyola) va continuar amb Pedro Sánchez un cop aquest va ser investit president. No havia passat ni un mes que Sánchez havia pres possessió del seu càrrec després d’una moció de censura a Rajoy que Urkullu ja s’hi reunia a La Moncloa. Era el 25 de juny del 2018. D’aquesta trobada, el lehendakari n’ha deixat constància en la documentació dipositada als arxius però, a diferència d’altres reunions, no en diu res del seu contingut. El lehendakari, que l’agost del 2018 també es va reunir amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó i li va fer arribar un document del qual es desconeix el contingut –batejat com Propuesta Cambio de aguas y vías convergentes–, es va tornar a reunir després amb Pedro Sánchez –3 d’agost– i, posteriorment amb el líder de Podem, Pablo Iglesias (el 22 d’octubre).

A Urkullu, segons es desprèn d’alguns documents, el preocupava que la situació a Catalunya tingués conseqüències al País Basc. Així ho explica a Pedro Sánchez en un missatge que li envia a les 9.44 h del 30 d’octubre del 2018, en què li diu: “A Euskadi hi ha una estratègia d’emulació del procés a Catalunya (encara que amb no gaire seguiment, però...) a través de l’esquerra abertzale i més visiblement per part d’una plataforma independent social denominada Gure Esku Dako’ (“És a les nostres mans”), una plataforma que des de fa anys està organitzant consultes populars, cadenes humanes, concentracions en estadis de futbol... en defensa de l’anomenat dret a decidir. Tot i el poc èxit de les seves iniciatives, no deixa de ser un element tensionador (...)”. En la mateixa carta, explica a Sánchez que un mes després, el 14 de novembre següent, “s’ha vist en la situació d’acceptar” una trobada que li han proposat mantenir amb el president català, Quim Torra, que aquest dia es desplaçarà a Euskadi justament convidat per aquesta plataforma. I explica a Sánchez: “Ho poso en el teu coneixement per si consideres que he de transmetre algun missatge i/o reflexió.” A la documentació que hi ha als arxius, Urkullu només hi ha deixat constància dels seus escrits, cartes i missatges, i no hi ha dipositat -o no deixa consultar- les respostes dels seus interlocutors. No hi ha constància, per tant, de si Sánchez el va autoritzar a fer de missatger entre ell i Torra.

Les ganes d’Urkullu de fer de mediador (o d’evitar que el cas català afectés Euskadi), però, van continuar. I es van intensificar sobretot a finals del 2018, quan Pedro Sánchez estava pràcticament abocat a convocar unes noves eleccions en no tenir prou suports per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. “El conflicte a Catalunya es troba en una situació preocupant (...), projecta una perspectiva d’imprevisible deteriorament”, diu en un missatge al president espanyol. Hi afegeix el que ell considera premisses que cal que el govern espanyol accepti prèviament per arribar a un acord: les dues primeres, que “els responsables polítics no podem assistir com a espectadors passius a la crònica d’una fatalitat anunciada” i que “el criteri de realisme ens porta a reconèixer que, en aquest moment, no hi ha cap solució al conflicte sobre Catalunya; la situació és molt greu i complexa”. I la tercera: “No essent possible en aquest moment la identificació de cap solució, l’objectiu realista seria centrar-nos a crear les condicions que ho facin possible.” I proposa a Pedro Sánchez que el seu govern accepti signar un document en què es diu, entre altres coses: “Compartim el compromís de donar una nova oportunitat al diàleg i a l’acord per trobar una solució política a Catalunya”; “estem disposats a obrir una procés de diàleg i negociació política per acordar, amb garanties de legalitat i bilateralitat, l’estatus d’autogovern de Catalunya” i, finalment: “Crearem amb aquesta finalitat un fòrum de diàleg entre els partits polítics que, compartint aquestes bases, desitgin participar en un procés de reformulació d’una proposta que pogués ser traslladada a les institucions corresponents.”

Què havia d’acceptar la part catalana en aquest acord? El peatge era evident, perquè a Urkullu, segons es desprèn de tota la documentació, li feia pànic anar a una nova convocatòria electoral. Les formacions polítiques que acceptessin aquest acord, deia la proposta, s’havien de comprometre “primer, a no impedir l’aprovació dels pressupostos i a afavorir l’estabilitat en el que queda de legislatura tant a Catalunya com a l’Estat”; “segon, a acordar la proposta de convocatòria d’una consulta popular legal, pactada i prèvia a l’inici del procés de negociació (...)”; i, “tercer, assumir que una nova legislatura a l’Estat i a Catalunya seria el temps per desenvolupar la negociació política (...)”. I és aquí on el lehendakari s’atrevia fins i tot a proposar la pregunta de la possible consulta “legal, pactada i acordada”.

És evident que no hi va haver cap acord, perquè pocs mesos després, el 18 de febrer del 2019, Pedro Sánchez, un cop constatat que no tenia suports per als pressupostos, anunciava eleccions per al 28 d’abril d’aquell any. La negociació proposada in extremis pel lehendakari, pensada sobretot per donar continuïtat al govern Sánchez, probablement no va arribar a posar-se sobre la taula dels partits independentistes catalans. El mateix Urkullu deia, en la carta enviada a Pedro Sánchez amb la proposta: “És molt probable que un plantejament com el que es fa aquí tingui molt poques o nul·les possibilitats de prosperar. Per això, el primer exercici és valorar si val la pena intentar-ho o no.” Tot i això, en algun moment insinua que potser cal fer pública la proposta només per motius estratègics: “Potser cal tirar endavant la proposta encara que no hi hagi possibilitats (...)”, acaba dient a Sánchez.

En tot cas, qui sí que en va tenir coneixement va ser el líder del PSC, Miquel Iceta, segons es desprèn d’un correu electrònic que Urkullu envia a Sánchez tres dies més tard, a les 12.19 h de l’11 de desembre del 2018. En aquest missatge, Urkullu reitera al president espanyol “la reflexió que, abans i després de la trobada mantinguda el 3 d’octubre, li va aportar sobre la situació a Catalunya” i li fa saber: “És obligat per part meva fer-te coneixedor que ahir també ho vaig fer saber al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que em va trucar –com fan diverses personalitats catalanes– preocupat per la situació”.

Entre l’octubre del 2018 i el febrer del 2019, Urkullu i Sánchez s’envien uns quants missatges (el 21, el 22, el 30 d’octubre; el 14 de novembre, el 22 de gener del 2019...). El lehendakari es continua oferint, gairebé com si formés part de la mateixa delegació espanyola: “Saps que em tens a la teva disposició per ajudar en el que estigui a les meves mans”, li diu el gener del 2019, tot reconeixent-li implícitament que se sent fora de joc: “M’aniria bé estar el més informat possible –sempre des de la discreció total fins i tot a Euskadi– per respondre a aquestes trobades amb les anàlisis tan exactes com sigui possible.”

Aquests dies, el lehendakari rep la citació per anar a declarar com a testimoni en el judici del Procés, al Tribunal Suprem, i, enmig de tot aquest intent fracassat de mediació, fa saber a Sánchez, en un missatge que li envia el 7 de febrer del 2019: “He estat citat per algunes de les defenses d’alguns encausats, sense que ni abans ni fins ara ningú s’hagi posat en contacte amb mi”, li diu, i afegeix: “Em pregunto si no convindria una conversa per saber què és el que està passant, què hi ha entre mans sabent les repercussions que també hi pot haver a Euskadi.” A les 15.21 h del 8 de febrer, l’endemà, Sánchez li respon: “Et trucaré aquest cap de setmana. Una abraçada.” Del contingut d’aquestes converses no n’hi ha cap constància, als arxius.

Urkullu va parlar directament de la situació amb el president Quim Torra en una trobada d’ells dos el 14 de novembre del 2018, i ho va fer també el 25 de gener del 2019 en una reunió amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. Poc abans que Sánchez anunciés unes noves eleccions, el lehendakari encara intenta una nova negociació. Encara més in extremis. I envia a Pedro Sánchez, al PDeCAT i a ERC (no s’especifica qui van ser els destinataris) una nova proposta per “explorar escletxes”, tot i reconeixent que “el seu èxit és molt improbable”. Urkullu admet que “l’intent d’acordar un marc de negociació entre la Generalitat i el Gobierno espanyol ha fracassat” i, en un ampli document, detalla noves iniciatives parlamentàries que es podrien tirar endavant de cara a una aposta pel diàleg, totes molt genèriques, però que posen com a condició als partits independentistes catalans “el compromís de possibilitar la tramitació dels pressupostos generals de l’Estat”. Si durant el govern Puigdemont l’intent de negociació del lehendakari es va anar transformant a poc a poc només en una pressió perquè el president català convoqués eleccions, en aquesta nova etapa es desprèn que l’intent de negociació entre Torra i Sánchez per part del lehendakari va acabar transformant-se també en una pressió perquè els independentistes acabessin aprovant els pressupostos de l’estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Els conservadors i la ultradreta aproven l’informe del PE contra la immersió

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona