Política

Justícia anul·la 4.136 processos del franquisme

A Catalunya hi ha 66.629 represaliats que van haver de passar per un judici o consell de guerra durant la dictadura

Des del 2017, el Departament de Justícia de la Generalitat ha tramitat fins a 4.136 documents per declarar la nul·litat de judicis i consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya durant el franquisme. Només els primers mesos d’enguany, el nombre de sol·licituds per revocar aquests processos s’eleva fins a 475.

Aquesta iniciativa de la Generalitat es va posar en marxa el 12 de setembre del 2017, emparant-se en l’aprovació per unanimitat al Parlament de la Llei 11/2017, per a la reparació jurídica de les víctimes de la dictadura. Arran d’aquesta norma, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica una llista de les persones que durant el franquisme van viure un procés judicial militar per no ser considerades afins al règim. A Catalunya, es calcula que hi ha 66.629 d’aquests represaliats als quals es va instruir un procediment penal per motivacions polítiques. Els que van passar per un d’aquests judicis des de 1938 fins a 1978, o bé els seus familiars i altres persones interessades, poden sol·licitar la nul·litat de la causa a través del lloc web del Departament de Justícia –un 70% de les peticions s’han formulat a través d’aquest canal– o bé trucant al telèfon 012. El document per demanar-ho fa constar, de manera individual, el nom i cognoms de l’afectat. La petició s’acompanya d’una carta del president de la Generalitat on es fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions franquistes, i on també es destaca la necessitat de restablir “l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada” pels seus tribunals.

Torra demana comptes a l’Estat per Companys

Era un 13 d’agost de 1940, per tant ahir va fer 80 anys que el president Lluís Companys va ser detingut per agents alemanys a la població de La Baule, a la Bretanya, per ordre de les autoritats espanyoles. Després de ser extradit a Espanya, va ser sotmès a un consell de guerra i el 15 d’octubre va ser afusellat a Montjuïc.“Fa 80 anys, el president Companys va ser detingut a la Bretanya per la policia militar nazi, en col·laboració amb els serveis d’espionatge espanyols. Fa ja uns anys, França i Alemanya van disculpar-se al poble de Catalunya per aquests fets. Espanya, no”, va ser el missatge que va penjar a Twitter el president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que Carles Puigdemont també va recordar l’aniversari amb una altra piulada: “Lluís Companys, president de Catalunya que havia anat a l’exili per preservar el govern i les institucions dissoltes pel franquisme, va ser detingut per la policia alemanya, la força ocupant de França, fa 80 anys. La seva execució va ser un crim que mai no oblidarem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Boye presenta al TSJC un recurs de súplica per suspendre la inhabilitació de Torra

barcelona

JxCat acusa l’Estat de “negligència, irresponsabilitat i insensatesa” per “deixar el Govern sense president”

barcelona

Sabrià emplaça JxCat a no caure en divisions i treballar plegats “per construir un país millor”

barcelona

La CUP presenta les eleccions com un “plebiscit dins l’independentisme”: “Més autonomisme o lluita sense claudicacions”

barcelona

Albiach critica “l’èpica buida” de l’independentisme: “Ara volen superar el 50%, però no sabem per a què”

barcelona

El PPC posa els diputats a disposició de “desbloquejar” la situació i posar les urnes “com més aviat millor”

barcelona

Carrizosa augura que Torra tornarà al Parlament per donar explicacions del “forat negre” per pagar el procés

barcelona

ERC de Campdevànol lamenta la poca transversalitat en la inauguració de l’Espai 1-O

Campdevànol

Brussel·les ignora les denúncies del Govern i entitats pel conflicte català en l’informe de l’estat de dret a Espanya

Brussel·les