Les divisions internes i les topades entre els governs encallen la taula de diàleg

La taula de diàleg entre governs per resoldre el conflicte polític a Catalunya, que demà farà mig any que es va reunir formalment per primer i únic cop, continua lluny de reprendre’s. De fet, sembla que en tenen menys ganes que mai, almenys pel que fa als principals actors, que més enllà de declaracions públiques més o menys obertes, des del final del confinament no han fet ni un moviment seriós perquè es convoqui. És cert que tant ERC per un cantó com Podem per l’altre continuen pressionant els respectius socis, però amb poc èxit fins ara, com ahir es va palesar indissimuladament.

El ministre de Consum i líder d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, troba “important” la taula i ahir a Ser Catalunya va apressar a reunir-la “com més aviat millor”, ja que la veu “compatible” amb la lluita contra la pandèmia. Però es va treure les puces de sobre. “Espero que no estigui en l’ànim de JxCat defugir-la”, indicava, i acusava la formació de voler fer “jocs de cintura”. “Si comencem a defugir el diàleg, estem alimentant una nova onada de confrontació que pot tenir alguns beneficiaris, però comptats amb els dits de les mans”, advertia. A la mateixa hora, en tot cas, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, descartava obertament a Catalunya Ràdio que la taula es reuneixi a curt termini, després que Carles Puigdemont parlés divendres a Prada de “confrontació intel·ligent” i el president Quim Torra hi tornés a advocar diumenge per una “confrontació” a seques amb l’Estat com a eina per avançar, i cap dels dos no mostrés cap esperança –de fet, ni tan sols s’hi van referir– envers el canal de diàleg teòricament obert amb el govern de Sánchez. “Confrontació i taula de diàleg són dos camins diferents”, advertia Iceta, que deia que si JxCat vol anar a les eleccions “amb la bandera de la confrontació”, que veu “equivocada”, no pot pretendre alhora prioritzar asseure’s. “Si tu vols confrontació, no tens pressa ni estímul per reunir la taula”, reflexionava, tot i que retòricament es mostrava disposat a convocar-la “demà mateix” si cal.

Torra li va replicar de seguida a Twitter. El president, que mai no ha amagat el seu escepticisme, i més arran de les topades amb Pedro Sánchez per la gestió de la pandèmia, manté que l’òrgan no cal ni que es convoqui si no se n’acorda abans un ordre del dia en què figurin les grans reivindicacions de l’independentisme –l’amnistia dels represaliats i l’autodeterminació–, i ahir retreia a Iceta el nou menysteniment exhibit pel govern espanyol en les últimes hores. “Benvolgut, potser que abans de dir segons què, parleu amb la ministra Robles i els seus jocs florals”, etzibava Torra, després que la titular de Defensa qüestionés amb sorna diumenge que la taula s’hagi de prioritzar, ja que els espanyols “no estan per jocs florals”.

Entretant, ERC continua empenyent sense criticar explícitament la posició dels socis, amb l’argument que la confrontació i el diàleg no són termes “indissociables ni incompatibles”, segons la secretària general adjunta, Marta Vilalta. “És absurd obrir debats falsos i estèrils d’una o altra via, que només volen desgastar”, assenyalava ahir. És per això que va defensar que es pot parlar tant de “confrontació democràtica, resistència o persistència” com de “cultivar i abonar la via del diàleg, la negociació, la paraula, els acords i la resolució democràtica”. Sense entrar a “buscar culpables o excuses”, Vilalta afermava que ERC continua veient la taula com una “eina útil, un bon instrument” al qual no pensa renunciar. Això sí, admetia que, perquè es reprengui, abans s’ha de “generar el consens compartit” i que “tots plegats” es posin a treballar, ja que cal “molta preparació prèvia”.