Política

Lloguers regulats, pendents del TC

JxCat rebaixa al final el llindar de renda a partir del qual s’intervindrà en el preu i desbloqueja l’acord

El govern pressiona ara Podem perquè defensi la llei al Congrés

El PDeCAT s’aparta de JxCat, i Demòcrates, d’ERC, i s’hi oposen

Quan faltava poc menys d’una hora per iniciar el debat de la llei que regularà el preu del mercat del lloguer en 60 poblacions de Catalunya, ahir s’anunciava in extremis un acord de JxCat amb ERC, els comuns i la CUP a partir d’una entesa prèvia amb el Sindicat de Llogaters. L’objectiu: impedir els lloguers abusius. S’arribava així a un acord entre els socis del govern que alleugeriria la crisi permanent en què viuen, i alhora JxCat aprofita per posar contra les cordes Podem a Madrid, on se li demana una regulació del lloguer a escala estatal i que eviti que la nova llei catalana es porti al Tribunal Constitucional, com ahir ja s’albirava a partir de les intervencions dels grups parlamentaris del PP, qualificant-la d’inconstitucional. La llei es va aprovar amb els 71 vots dels grups esmentats, i els 63 en contra de Cs, el PSC, el PP i, atenció, també Demòcrates, que va votar així diferent d’ERC, i el PDeCAT, que en el primer ple després de l’escissió ja es va desmarcar de JxCat, si bé els seus quatre diputats es van abstenir en les esmenes transaccionades i van votar contra les esmenes a la totalitat de Cs i el PP.

L’aprovació del decret vol evitar pujades considerades abusives, ja que s’han registrat augments de fins a un 46% en el preu del lloguer només l’últim any. El punt central del desacord era en el llindar de renda a partir del qual l’amo d’un pis llogat està sotmès a la regulació. A grans trets, i per a un municipi com Barcelona, on es registra la tensió més alta per l’augment dels lloguers i la manca d’oferta de pisos, es va fixar finalment un llindar marcat per la renda familiar del petit propietari. Així, per sobre dels 1.900 euros en una renda familiar de tres membres i 1.400 per a una d’un membre, els propietaris estaran subjectes a regular el preu de lloguer per evitar augments desorbitats. Les esmenes de JxCat que amb l’acord es van retirar reclamaven fixar el llindar en uns 3.000 euros. La nova llei fixa que el preu del lloguer no pot augmentar respecte del contracte anterior ni tampoc situar-se per sobre de la mitjana de preus de la zona. El nou contracte no podrà superar l’índex de preus que la Generalitat fixa per a cada zona.

L’acord el presentava als mateixos passadissos, just abans que s’iniciés el debat en el ple, el líder de JxCat, Albert Batet, que qualificava la negociació de “batalla”. Amb tot, deia que se sentia satisfet després d’assolir la “fita” marcada de “defensar els petits propietaris i els llogaters de debò” i diferenciar-los dels “grans tenidors”. Segons ell, el projecte de llei regularà els lloguers “amb garanties” i finalment marcarà el mínim de vulnerabilitat del petit propietari, “una realitat del país”. “No és el mateix una persona que té un immoble que ha pogut aconseguir i ara és una renda que l’ajuda per a la pensió, que un gran tenidor”, argumentava Batet.

Retrets en el debat

A l’hemicicle, els grups de l’oposició qualificaven la llei d’electoralista i retreien als socis de govern una manca de diàleg amb la resta que hauria permès arribar a un consens, per la qual cosa, a més, consideren que la llei neix tocada. Cs la qualificava de “postureig” perquè “no té recorregut”, i d’“inconstitucional”, i assegurava que la solució a la falta d’habitatge és un augment del parc públic. Pel PSC, la nova llei envaeix competències, fet que consideren “irresponsable”. El PP ja anunciava que impugnarà la llei al TC perquè “la regulació del lloguer fa la vida impossible al propietari”. El Consell de Garanties Estatutàries ja va dictaminar a l’agost que 11 articles del text no s’ajustaven ni a l’Estatut ni a la Constitució per invasió de competències de l’Estat. Tanmateix, la consellera de Justícia, Ester Capella (ERC), va negar que la Generalitat no tingués competències. “Les tenim i les executem”, va reblar.

La diputada de JxCat Glòria Freixa va defensar que la negociació s’hagi allargat “fins al final” perquè la seva formació necessitava trobar una “solució justa”. Segons ella, s’ha aconseguit que a persones que tenen uns “ingressos determinats” no se’ls apliquin les limitacions de la llei. “No és perquè es puguin fer rics; el que intentem és que no passi com en altres ciutats europees on, veient la inseguretat jurídica, els propietaris decideixen vendre, o no comprar. Llavors tot passa pels grans fons”, va exposar. També creu que s’ha assegurat que els propietaris facin reformes i es renovi el parc d’habitatges si en volen incrementar el preu. La diputada Susanna Segovia (CatECP) celebrava el suport “ampli” i “transversal” aconseguit i que es mantingui l’objectiu inicial de la norma. Per Segovia, la llei servirà per “aturar els abusos i augments desorbitats”. Maria Sirvent, de la CUP, afirmava que es tracta d’un “acord de mínims” i que es defensarà des de les institucions i el carrer. I retreia al PP el seu vot contrari. “No facin trampes. Si volen defensar les agències de la propietat immobiliària, els especuladors i que milers de famílies vagin al carrer, expliquin-ho, però no parlin de protecció al petit propietari”, va etzibar. Finalment, el republicà José Rodríguez instava Cs, el PSC i el PPC a no “amagar-se” rere conflictes competencials per no respondre a una emergència social que “no pot esperar més”.

D’altra banda, el Parlament va donar via lliure, després que el PP retirés durant el debat l’esmena a la totalitat que havia presentat, una proposició de llei d’ERC per garantir el retorn social del rescat bancari. En una via legal poc utilitzada, la proposta es presentarà a la tramitació de la mesa del Congrés, que és qui en té la potestat. El text inicial reclama que la Sareb (l’anomenat “banc dolent” per gestionar actius tòxics) cedeixi almenys un 30% dels estocs a administracions públiques per a habitatge social, i es retoqui la llei d’estabilitat perquè els ajuntaments puguin fer servir els superàvits, i tinguin dret a tempteig i retracte, en processos d’execució hipotecària, per augmentar el parc d’habitatge.

No podem parlar de cohesió social si no posem límits al mercat
Ester Capella
consellera de justícia
És un despropòsit; no busca el consens i és un espectacle patètic d’enfrontament entre els socis
Rosa Maria Ibarra
diputada del psc

Torra continua sense donar pistes per la inhabilitació

ò.p.j

En la sessió de control al matí, quan l’acord sobre la llei de lloguers encara era incert, el líder d’ERC, Sergi Sabrià, havia instat el president a intervenir per “tombar la balança”, ja que s’hi havia declarat favorable. “No volem tremolors de cames per blindar l’habitatge digne”, etzibava, i exigia “valentia política” per tirar endavant la llei, ja que veu el mercat “desbocat i especulatiu”, i la necessitat és “imperiosa”. “El centredreta català ha demostrat reiteradament que no vol regular mercats, però no es poden tractar tots els temes igual”, pressionava. Torra hi coincidia perquè “hi ha un gran consens” que cal regular el lloguer, i es mostrava decidit a fer un “últim esforç” per culminar la llei, que acabaria resultant. Això sí, també el convidava a dirigir les crítiques a la bancada unionista, que s’hi va oposar. “El centredreta, els que votaran no, són a l’altre costat de l’hemicicle, nosaltres no volem ocupar aquest espai”, insistia.

En la resta de la sessió, a preguntes de comuns i el PSC, Torra va evitar donar explicacions sobre la remodelació de govern, ni dir si pensa en una “presidència simbòlica” si l’acaben inhabilitant. Ans al contrari, va demanar-los suport per haver defensat drets fonamentals. “És trist que aquest burgès català de dretes hagi de desobeir a favor de la llibertat d’expressió”, deia als primers. “També de vostès esperava una solidaritat. No es posaran al costat de la llibertat d’expressió aquesta vegada tampoc?”, etzibava als segons. “No reclami el nostre suport quan ha fet el contrari exactament del que havíem recomanat”, contestava Miquel Iceta, que li insistia que convoqui eleccions. “Davant la possibilitat esperpèntica i inaudita que l’inhabilitin, confiem que tots sabrem estar a l’altura”, instava el líder de JxCat, Albert Batet. Cs, entretant, exigia a Torra –que s’hi va negar adduint el dret a manifestació– que desaconsellés la participació en la Diada de l’ANC, i va vaticinar que serà l’inici d’una “tardor calenta” per la inhabilitació.

A pregunta de la CUP, Torra va afirmar que la compra dels terrenys de Hard Rock tindrà un “impacte nul” en les finances de la Generalitat, i va dir que els consellers afectats donaran explicacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Consell Interterritorial de Salut decidirà la setmana vinent si acorda un marc de restriccions comú de cara al Nadal

Madrid

Fracassa l’intent per incloure el cas de Junqueras a l’última versió de l’informe electoral 2019 de l’Eurocambra

Brussel·les

Sánchez celebra els acords amb ERC, Bildu i PNB pel tirar endavant els pressupostos

Palma

L’Audiència Nacional condemna a fins a 15 anys a la ‘trama Gürtel’ per la visita del Papa a València el 2006

Madrid

El relator de Tortures de l’ONU veu “problemàtic” que s’ignorin recomanacions dels Grups de Treball com la dels presos

Brussel·les

ERC justifica el ‘sí’ al pressupost perquè Catalunya rebrà 2.300 milions en inversió i transferències

barcelona

Brussel·les aposta per “diversificar” els proveïdors externs de medicaments

Brussel·les

La UE aspira a “reforçar” la presència de dones a la cúpula dels serveis exteriors

Brussel·les

Ayuso adverteix que serà “el pitjor malson polític” per als que intentin “robar als madrilenys”

madrid