Essència de Puigdemont

Rams del 2018. Pels volts de les onze del matí, el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, és detingut en un control policial en una sortida d’autopista alemanya. La notícia colpeja contundentment el moviment independentista. Tot i la detenció i l’empresonament provisional a Neumünster, ell no va tenir la consciència que tot allò fos el final de res. “Vaig tenir clar que era el començament d’una altra etapa que jugava a favor del procés”, va dir ahir a la connexió en directe amb Waterloo des de la plaça del Vi de Girona, on es va fer la presentació de La lluita a l’exili, el seu segon llibre escrit pel periodista i director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, que hi dona forma a hores i hores de converses.

I, en el rerefons d’aquest moment greu del seu exili, un altre avís per a navegants. S’han dit i es diuen moltes inexactituds i, un cop sabuda la sentència de l’1-O, ha sentit el deure moral de respondre-hi amb la seva veritat, per respecte a la institució de la presidència de la Generalitat. Així i a tall d’exemple, va aclarir que no es va produir una detenció de pel·lícula en una àrea de servei, sinó en un control a la sortida de l’autopista alemanya, i ho acredita una fotografia del moment feta per Josep Maria Matamala. Per cert, no hi va faltar el joc brut de la maquinària policial i judicial espanyola: curiosament, a la comissaria on el van dur hi havia un intèrpret espanyol i, en un moment que es van quedar sols, li va etzibar si tot plegat valia la pena. I Puigdemont li va respondre que, precisament, per aquests moments pagava la pena lluitar, perquè és quan es demostrava i feia pública la vulneració dels drets fonamentals per part de l’Estat espanyol.

I la pregunta obligada. El periodista i presentador de l’acte, Jordi Grau, li va demanar si havia llegit el llibre d’Oriol Junqueras, fent referència a la petició d’unitat llançada a l’acte central de la Diada per la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Es va tallar, però, la connexió i Xirgo va recordar que el mateix Puigdemont ha remarcat que del llibre s’han extret fragments que no corresponen a la realitat i que cal posar-los en el context en què s’han escrit. “És un llibre que va més enllà del pim-pam-pum, cal una lectura pausada”, va dir. “Des del primer moment vam tenir clar que l’havíem d’escriure amb una perspectiva històrica”, hi va afegir el president.

La diputada de Junts Gemma Geis va remarcar que en aquest segon llibre, a diferència del primer, en què hi ha referències a la vida personal, és la part més política del procés que ha dut Puigdemont a l’exili. I, de fet, ell mateix va recordar que inclou un manual de com arribar a l’objectiu final que dona sentit a tot plegat: la república de Catalunya.