Política

Marató de firmes des de l’1-O per dur l’amnistia al Congrés

Amnistia i Llibertat, que vol una llei per eximir tots els represaliats polítics des del 9-N, accelerarà la campanya la setmana vinent

Vol fer via en paral·lel als possibles indults, que no veu excloents

Igual que els arbres han de deixar veure el bosc, els (possibles) indults no han de tapar pas la (possible) amnistia. L’anunci, dimecres, del ministre de Justícia que el govern espanyol tramitarà en breu la petició de perdó als dotze presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en el judici per l’1-O no farà variar ni un bri els plans d’Amnistia i Llibertat, l’entitat que va engegar per la Diada una campanya per demanar oficialment al Congrés dels Diputats que s’hi debati una llei d’amnistia als represaliats del procés. De fet, coincidint precisament amb el tercer aniversari del referèndum, la setmana vinent iniciarà una marató de quatre dies, amb paradetes arreu del país, per continuar recollint el màxim de signatures de suport i renovar l’impuls a la iniciativa. “Ens servirà per prendre mesura i veure quin volum en podem assolir”, explicava ahir la portaveu, Susanna Pagès.

Serà en funció d’això, de la resposta ciutadana que percebin, que es fixaran terminis més concrets per presentar la proposta a la comissió de peticions de la cambra baixa, la drecera més viable que han trobat, vistes les dificultats jurídiques que suposava en aquest cas plantejar-ho com a iniciativa legislativa popular. “Com més firmes aconseguim, més pressió farem”, constata Pagès, ja que no n’hi ha un llindar mínim. Entretant, el col·lectiu, que va llançar la campanya a principi de setembre, s’està reunint les últimes setmanes amb partits i entitats sobiranistes per exposar-los els plans i mirar de lligar-hi complicitats perquè la petició pugui passar el sedàs i tenir recorregut parlamentari. “No anem a treure el lloc a ningú ni a ocupar espais ja ocupats; volem ser un punt d’unió on se senti còmoda gent de sensibilitats diferents, desvinculant-ho del debat polític”, argumenta Pagès.

La iniciativa de la societat civil neix en paral·lel a la demanda idèntica que es planteja des de la política, i que de fet genera consens entre els partits independentistes, que han situat l’amnistia i l’autodeterminació com a punts indefugibles a negociar en la taula de diàleg entre els governs. Apareix, a més, just quan La Moncloa està posant sobre la taula mesures alternatives, com una reforma del delicte de sedició en el Codi Penal o els indults plantejats aquesta setmana, dels quals Amnistia i Llibertat es desmarca. “L’indult s’aplica individualment a persones ja condemnades, mentre l’amnistia que plantegem és molt àmplia, va des del 9-N fins a causes que encara avui estan sortint, i s’hi pot acollir qualsevol”, exposa Pagès, que, això sí, admet que té una tramitació molt més complexa, si bé al capdavall igualment depèn de la voluntat política. L’entitat no creu que l’indult sigui un terme “excloent” de l’amnistia, i per tant no s’hi oposa, però refusa que sigui la solució al conflicte. “No el defensem perquè et perdonen la pena però el delicte es queda igual, i no hi podem estar d’acord”, exposa. “Defensem que als presos se’ls ha condemnat injustament, i si demanes l’indult no té sentit la queixa”, conclou.

Pagès, a més, recorda que ningú a Madrid ha promès res sobre els indults. “No són una cosa feta; ens fem un mal favor si juguem a dir que ja ho faran, així que tirem pel que ens sembla millor, i ja es veurà”, raona. A més, recorda que jurídicament tampoc es contradiuen, ja que, tot i que els atorguin, no treu que es pugui continuar exigint l’amnistia per a la causa general, ja que en l’indult no hi estarien inclosos ni els exiliats ni tots els altres encausats arran del procés. A més, a un indultat el beneficiaria també l’amnistia, ja que n’esborraria els antecedents penals.

Una proposta de llei simple, amb tot just vuit articles

La proposta de llei que fa l’entitat , que té tot just vuit articles, l’han redactat prestigiosos juristes, que en l’exposició de motius rebaten els qui asseguren que l’amnistia no cap a la Constitució, que prohibeix explícitament indults generals. “Mirant l’ordenament espanyol, jurídicament és possible una amnistia, no ens inventem res que no hagi passat mai”, resumeix Pagès.

L’articulat proposat diu que “queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política” des de l’1 de gener del 2013 i fins a l’entrada en vigor de la llei, sobretot els relacionats amb el 9-N i l’1-O, i les protestes posteriors. Tots els presos s’haurien d’alliberar immediatament i les euroordres, retirar-se; tots els processos en marxa o ja closos s’arxivarien d’ofici en el termini de dos mesos, i les fiances i multes també es tornarien amb interessos. La llei, que seria imprescriptible, també s’aplicaria, això sí, a tots els membres dels cossos i forces de seguretat “pels actes generadors de causes penals o expedients administratius disciplinaris”, en curs o ja closos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un detingut per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils després de l’atac

Barcelona

Xoc per gestionar els fons de la UE

madrid

El govern no descarta ara confinar en cap de setmana

barcelona

Aragonès reivindica l’autodeterminació davant Von der Leyen

barcelona

JxCat fulmina Pujol per un possible assetjament sexual

Barcelona

Erdogan s’uneix al boicot de productes francesos en el món musulmà

Beirut

28 persones més al jutjat per “odi” a la Guàrdia Civil arran de l’1-O a les Terres de l’Ebre

PALAMÓS

Salt aprova les taxes amb l’oposició en contra

salt

El Suprem manté l’ordre de detenció de Puigdemont

barcelona