Política

La decisió sobre el cas Taylor encén d’ira els carrers

impunes

La justícia descarta acusar cap dels policies blancs involucrats en la mort de la jove negra abatuda a trets a casa seva

Les manifestacions tornen a inundar els EUA i posen el tema racial i policial al centre del debat electoral

Els carrers de les principals ciutats dels Estats Units van tornar a omplir-se de protestes contra el racisme i la brutalitat policial, amb la gent enfurismada per la decisió d’un gran jurat de Kentucky de no acusar de cap delicte cap dels agents implicats en la mort de Breonna Taylor, una jove afroamericana tirotejada a casa seva a Louisville (Kentucky).

El nom de Taylor s’havia convertit en un símbol del moviment Black Lives Matter, al nivell de George Floyd i tants altres negres víctimes de les bales de la policia. Diverses celebritats i grans noms del país exigien la detenció immediata dels tres policies que van entrar la nit del 13 de març passat a l’apartament de la jove amb una ordre d’escorcoll equivocada, i que se’ls acusés d’assassinar Taylor, l’única que anava desarmada en els fets.

Sis mesos després, els tres policies han quedat impunes, amb el fiscal general de l’estat, el republicà Daniel Cameron, dient que els trets van ser “justificats”. La parella de Taylor, en sentir el soroll que tiraven a terra la porta, havia disparat per defensar-se. Van rebre 32 trets de tornada: l’única víctima va ser Taylor, una tècnica d’emergències en diversos hospitals.

Només un dels agents, Brett Hankinson, que va disparar deu vegades des de fora de l’apartament i que va ser acomiadat del cos al juny, va ser acusat de tres delictes d’imprudència temerària perquè els seus trets van impactar en un habitatge adjacent, sense causar ferits ni més destrosses que un vidre trencat. “És una decisió escandalosa i ofensiva”, va criticar Ben Crump, l’advocat de la família. “Sabia que no satisfaria tothom amb els càrrecs presentats”, va assumir Cameron, que va definir el cas com una “tragèdia”.

Tothom a Louisville s’havia preparat per a una situació així. La ciutat havia declarat l’estat d’emergència, posat tots els efectius policials en alerta, imposat el toc de queda nocturn fins divendres i desplegat el cos de la Guàrdia Nacional. Res va evitar les protestes. Minuts després de l’anunci es van congregar centenars de persones exigint justícia. En arribar la nit, les manifestacions pacífiques van registrar aïllats aldarulls.

La policia va informar que havia detingut 127 persones i que dos agents havien estat ferits de bala, tot i que no es tem per la seva vida. El detingut per haver disparat als policies va ser acusat de dos delictes d’assalt i 14 d’imprudència temerària, càrrecs molt més elevats que els que haurà d’afrontar Hankinson.

La indignació que va dominar a l’estiu els EUA es revigoritza ara amb l’arribada de la tardor, confirmant que el problema racial i la brutalitat policial seran temes fonamentals en les eleccions presidencials del novembre.

Mentre els polítics demanen pacifisme i calma, les protestes es multipliquen i s’escampen pel país. Els enfrontaments entre manifestants i policia també van ser presents en altres ciutats. Es va llançar gas lacrimogen a Nova York o Atlanta, i va haver-hi intercanvi de projectils a Portland.

LES XIFRES

127
detinguts
en les protestes contra el racisme i la brutalitat policial a Louisville (Kentucky) dimecres al vespre.
2
agents de policia
van resultar ferits de bala durant els aldarulls.

Escridassat al Suprem

És poc habitual que Donald Trump s’exposi en públic als crítics i manifestants que volen fer-lo fora de la Casa Blanca, però ahir es va trobar la realitat del que pensa Washington de la seva presidència cara a cara. El president nord-americà va anar al Tribunal Suprem per visitar la capella ardent instal·lada per la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, icona del feminisme progressista que va morir divendres. Les cues quilomètriques per retre homenatge a Ginsburg es van posar en pausa per l’arribada del mandatari, per qui la jutgessa tenia una animadversió pública i notòria. Els qui estaven esperant per passar davant del fèretre, en veure Trump, van escridassar-lo de valent, amb crits de “votem i fem-lo fora” o “compleix el seu desig”, en referència a la voluntat de Ginsburg de no ser substituïda al Suprem fins després de les eleccions. Trump en farà cas omís, i anunciarà la substituta dissabte a la nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 85% dels catalans avala que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma durant la pandèmia, segons el CEO

Barcelona

La UE i el Regne Unit reprenen les negociacions sobre l’acord comercial aquest dijous

Brussel·les

El Parlament valida el decret que ajorna fins l’any que ve l’impost sobre les emissions de CO2

Barcelona

Aragonès representarà el govern a la conferència telemàtica de presidents autonòmics

Barcelona

La defensa de Pere Soler veu “difícil de revocar” l’absolució de l’Audiència Nacional

Barcelona
En directe
Parlament

El ple debat l’impost als vehicles contaminants i sobre les estades als establiments turístics

Barcelona
En directe
Moció de censura

Sánchez acusa Abascal d’odiar “Espanya tal com és” i demana al PP que voti ‘no’

Madrid

Cuixart recusa un magistrat del TC que havia de resoldre el seu recurs d’empara per “falta d’imparcialitat”

Barcelona

Abascal diu que els diputats independentistes són “renegats” i defensa la il·legalització dels seus partits

Madrid