Política

Torra recorre al TC pensant en Europa i exigeix l’amnistia

Reitera la desconfiança en la justícia espanyola i menysprea la taula de diàleg si no es garanteix per escrit que s’hi parlarà d’autodeterminació

El Constitucional dictaminarà el 6 d’octubre si li donen la cautelar

Per tancar el cercle que es va obrir el 21 de maig del 2018, quatre dies després de ser investit president de la Generalitat, Quim Torra va voler destinar la jornada posterior a la seva inhabilitació per part del Tribunal Suprem (TS) a fer una visita als presos polítics a Lledoners, que va ampliar a la tarda amb dues reunions al Palau de Pedralbes: una de telemàtica amb els exiliats i, posteriorment, una de presencial amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera de Treball Dolors Bassa. Tant ell com el seu advocat, Gonzalo Boye, van explicar que ja han enviat el recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) per demanar la suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelaríssima, que el tribunal debatrà el 6 d’octubre, però que són conscients que no tindrà cap recorregut, i centren l’objectiu en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El mateix Torra va assegurar que “la justícia espanyola es dedica a perseguir les causes independentistes”, emprant les paraules del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, quan va assegurar que es fonamenta “en la unitat de la pàtria espanyola”. Per aquest motiu, hi afegia: “És un pas que fem [el recurs al TC] per tenir una batalla amb neutralitat, que sabem que ens serà favorable a Europa.”

Les trobades d’ahir van servir perquè l’expresident reivindiqués el lema de la pancarta (Llibertat presos polítics i exiliats) per la qual ha estat condemnat i per mostrar que “aquí ningú es resigna ni es rendeix” davant una sentència gairebé diària contra l’independentisme i que ha provocat que hi hagi “2.850 represaliats”. I aquí va reivindicar de nou que l’única sortida a aquest “cul-de-sac” és l’amnistia per a tots. Després de l’hora i mitja de reunió a Lledoners, i acompanyat per la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va fer “una crida” a tots els partits catalans, i “no només els independentistes”, perquè donin suport a una llei d’amnistia. La crida es va convertir en exigència al govern espanyol perquè “atengui el clam d’aquest país” i doni mostres reals de voler solucionar el conflicte polític, que inclouen també el dret a l’autodeterminació. “Hi ha una majoria suficient al Congrés” per tirar endavant la llei d’amnistia, va etzibar, i va instar el PSOE i Podem que “es deixin d’altres alternatives”, amb referència a la tramitació anunciada dels indults i a la modificació del delicte de sedició en el Codi Penal. “Ja és hora que, després d’onze mesos, el govern més progressista de la història vulgui resoldre el conflicte”, va reblar.

Quan li van preguntar per la taula de diàleg, Torra la va menystenir –“sempre hi serem”, hi afegia, tanmateix–, tret que s’hi inclogui per escrit l’autodeterminació en l’ordre del dia, perquè “ja n’hi ha prou de fotografies i de reunions inútils en què simplement es vol escenificar un presumpte diàleg”. A la tarda, Forcadell sí que va apel·lar al diàleg i a les urnes per aturar la repressió i va denunciar “l’arbitrarietat de la justícia” espanyola, que manté els companys a la presó. “Nosaltres estem fora i tenim una mateixa situació jurídica”, deia. Juntament amb Bassa, també van reivindicar l’amnistia com a únic camí per posar fi al conflicte polític.

Frau constitucional

En el recurs de 438 pàgines presentat contra la sentència, que, a iniciativa del president del TC, Juan José González Rivas, debatran el dia 6, s’assegura que tot el procés judicial ha tingut una “intencionalitat política manifesta” per “derrocar el president de la Generalitat i el seu govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals”. Per això, ho considera un “frau constitucional” que no té comparació en la majoria de països europeus i que el Suprem només l’usa contra polítics bascos i catalans. En l’escrit es reitera la falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena, i se censura “la inusitada celeritat” del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar-ne l’execució immediata. També al·lega que s’ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d’expressió i ideològica i a la representació política del seu client, a més de recordar que Torra ja va ser multat administrativament per la JEC pels mateixos fets.

LES FRASES

Ja n’hi ha prou de fotografies i de reunions inútils en què simplement es vol escenificar un presumpte diàleg
L’única sortida a aquest cul-de-sac és l’amnistia per a tots els represaliats catalans
Quim Torra
131è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Advertència de cambres i advocacia

Les cambres de comerç de Catalunya van donar “ple suport” a Torra en un comunicat i demanen que un altre president acabi el mandat i no hi hagi eleccions, però adverteixen que un govern en funcions “tindrà menys força” per prendre decisions sobre la pandèmia. El Consell de l’Advocacia Catalana creu que hi ha “una greu desproporció entre els fets i la sanció, que deslegitima la voluntat popular lliure, pacífica i expressada democràticament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC pacta amb el govern espanyol destinar 100 milions a infraestructures ferroviàries

Madrid

Puig anima Catalunya superar el “bloqueig” del procés i adoptar la via dels acords

Barcelona

El PP proposa a l’Eurocambra que els crims “contra la integritat constitucional amb violència” permetin l’extradició ràpida

Brussel·les

Un eurodiputat del partit d’Orban dimiteix per participar en una orgia a Brussel·les

Brussel·les

La Moncloa no aclareix si manté el compromís de revisar la sedició abans de cap d’any

Madrid / barcelona

JxCat i ERC esmenen la moció de la CUP que reclama una rebaixa de sous i augmentar el dèficit i la despesa

barcelona

Robles diu que els militars retirats que van enviar una carta a Felip VI no representen els valors de l’Exèrcit

madrid

Asens retreu a Campo que plantegi “incomplir” el calendari de reforma de la sedició: “No podem esperar més”

madrid

La taula de partits sobre les eleccions del 14-F es constituirà aquest divendres

barcelona