ADRIÀ CARRASCO
MEMBRE DELS CDR EXILIAT A BÈLGICA
“L’absolució de la Tamara crea un petit precedent”
CRÍTIQUES
“L’independentisme s’ha desinflat perquè deleguem molta responsabilitat en els polítics”
“Si acceptes l’indult, ja no et pots considerar un pres polític”
“La gent està cansada dels sectarismes dels partits polítics”
En la investigació per terrorisme, rebel·lió i sedició de l’Audiencia Nacional contra Tamara Carrasco, ara desmuntada, també hi havia un jove d’Esplugues sense cap vinculació amb l’activista de Viladecans, però amb el mateix cognom. El també membre dels CDR Adrià Carrasco es va escapar l’abril del 2018 de la Guàrdia Civil i, arreplegant el primer que va trobar, es va instal·lar a Bèlgica. Només tenia 25 anys i la vida li va canviar per sempre. Des de Brussel·les ha vist com la Tamara quedava confinada a la seva ciutat i passava un viacrucis judicial i mediàtic mentre ell continuava en llibertat. La recent absolució de la Tamara és un raig d’esperança per a l’Adri.
Estàs content per la Tamara?
M’alegro moltíssim per ella perquè estar en un procés judicial et crea una ansietat i unes angoixes molt fortes. Això ens demostra, un cop més, que tot va ser pur teatre. És una aberració jurídica i processal.
Es podia intuir quan l’Audiencia Nacional es va desfer del cas i el va traspassar a Catalunya?
Sabien que no hi havia res cert, però els era igual. Volien mostrar que a Catalunya hi ha radicalisme i que els CDR són organitzacions criminals. Volien donar el cop i no els importava un procés judicial de tres anys que ha arruïnat la vida de la Tamara. S’han quedat tan tranquils.
L’Audiencia Nacional t’acusava juntament amb la Tamara de terrorisme, rebel·lió i sedició en les protestes postsentència de l’1-O. Després es va retractar i quan el cas va arribar a Catalunya es va separar. El de la Tamara va acabar en un jutjat de Barcelona i el teu, en un de Granollers. Com et repercutirà a tu?
Ara mateix no estic acusat en ferm, només estic investigat per un suposat delicte de desordres públics. Judicialment són dues causes diferents, però l’absolució de la Tamara crea un petit precedent.
De què?
Crea un precedent a l’hora de legitimar les accions dels CDR.
Encara tens l’ordre de detenció al’Estat espanyol?
Sí.
Per què creus que no han fet una euroordre?
Les proves que tenen contra mi són indefensables en una euroordre. Estan perdent les euroordres de Valtònyc i tota la resta perquè no les poden justificar. La justícia espanyola està completament desfasada en els estàndards europeus. No és que els tribunals a Europa siguin un oasi de justícia, però.
T’ha arribat alguna novetat en el cas?
No. Per ara, estem esperant que es pronunciïn. No hi ha res més.
Però ni tan sols estàs acusat formalment?
No. Jo estic investigat.
Podrien arxivar el cas?
Seria lògic. Ja han aconseguit el que volien.
Et planteges reclamar una indemnització?
Si es demostra que no hi ha cap rerefons jurídic com en el cas de la Tamara, evidentment demanaré una compensació i hauran de pagar el mal que han fet. Tiraré per la via judicial, tot i que la meva confiança en la legitimitat d’aquesta justícia sigui ben nul·la.
En cas d’arxivament o d’absolució, tornaries a Catalunya?
Seria la situació ideal. L’arxivament del cas, que se’m tregui l’ordre de crida i cerca i que pugui tornar amb llibertat. Veient com està el panorama repressiu a l’Estat espanyol... no ens podem refiar de cap garantia dels nostres drets!
I el panorama català? La conselleria d’Interior ha canviat, però les detencions dels Mossos en les protestes independentistes, no. Què et sembla?
Ens pensem que els Mossos són la nostra policia, però no. Simplement són una policia que defensa un estat que apuntala el capital. Que els Mossos detinguin gent no m’estranya en absolut.
Què t’estranya, doncs?
És una contradicció absurda que la Generalitat o, en aquest cas, el president Quim Torra animi a protestar i al mateix temps la Generalitat es presenti com a acusació particular contra els detinguts en les protestes. De cara a la galeria està molt bé protestar i tenir llibertat d’expressió, però després la Generalitat es presenta com a acusació d’aquests militants independentistes.
És hipòcrita?
Evidentment. És una contradicció candent i palesa. Qui no ho vulgui acceptar, no està mirant on no ha de mirar. Els fets parlen per si mateixos.
Hi ha un rerefons polític?
El moviment independentista ha fet que la meitat de la població catalana descobreixi la repressió i la presó. Això ha estat el pa de cada dia de la dissidència des que existeix l’estat. Hi ha una criminalització de les lluites; però, com que últimament han anat en la mateixa línia del govern, han tingut una mena de beneplàcit.
El suflé independentista s’ha desinflat?
És evident. El moviment independentista s’ha desinflat perquè deleguem molta responsabilitat en els polítics. La gent del carrer ha de fer un pas més i pensar com ens podem organitzar per fer pressió a l’Estat per trencar d’una vegada. Les manifestacions de dos milions de persones durant deu anys són molt maques, però només són simbòliques. Cal una acció directa. Parlen de desobediència i a la mínima resolució judicial dimiteixen. És difícil jutjar, perquè anar a la presó fa por, però s’ha de ser conseqüent.
La disputa entre JxCat i ERC contribueix a aquest clima de desencís entre l’independentisme?
La gent està cansada dels sectarismes dels partits polítics. Em sorprèn la tolerància que tenim per aguantar tant de batibull sectari i disputes entre els partits. A banda d’això, és evident que hi ha corrents dins dels partits que l’únic que volen és mantenir el seu càrrec i no fan l’esforç suficient per trobar la unitat independentista.
Les protestes al carrer després de la inhabilitació del president Quim Torra no van ser massives ni van generar el ressò mediàtic d’anteriors manifestacions. Fas també autocrítica? Els CDR estan desactivats?
Els CDR estan fent menys coses que abans. Hi ha un desencís i la falta de motivació que ens va donar l’1-O. Anem ajornant una cosa que no arribarà si no ens plantem i la defensem des dels barris i com a poble. Hem de desconfiar de tota acció institucional que ens prometi un avanç en el nostre paper com a poble.
Què n’opines, dels indults i la reforma del delicte de sedició com a sortida al conflicte? Seria un pas positiu?
Políticament l’indult és acceptar que el que has fet és un delicte i, per tant, demanes el perdó. Si acceptes l’indult, ja no et pots considerar un pres polític perquè admets el penediment. Ara bé, no jutjaré algú que està en situació de captiveri per haver pres aquesta decisió. Allà dins la vida és una altra i les coses que et passen pel cap són també diferents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
