Política

El TC empara la persecució de Ciutadans contra la mesa

El tribunal admet a tràmit el recurs contra l’admissió a tràmit de la resolució de resposta a la sentència del Suprem

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat pel grup de Ciutadans al Parlament contra els acords de la mesa del 22 d’octubre i el 26 de novembre del 2019, quan van acceptar que es debatés una proposta de resolució a favor del dret a l’autodeterminació i de reprovació del rei espanyol, Felip VI. Ciutadans interpreta que el contingut de la moció incomplia la Constitució, l’Estatut i diverses resolucions del mateix Constitucional –del 2015 i el 2018– i ho equipara amb els plens de la discòrdia dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van debatre i aprovar les anomenades lleis de desconnexió. L’objectiu final del grup unionista és abatre el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i l’ex-secretària quarta Adriana Delgado, per l’admissió a tràmit de la resolució.

Els magistrats consideren que existeix una “especial transcendència constitucional perquè l’assumpte suscitat transcendeix el cas concret, ja que podria tenir unes conseqüències polítiques generals”. Per aquest motiu, el tribunal ha demanat al Parlament que remeti documentació relativa als acords de la mesa abans de deu dies.

El 22 d’octubre de l’any passat, l’òrgan rector de la cambra va aprovar tramitar una proposta de resolució acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics que reiterava la reprovació del rei, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya, uns acords aprovats el juliol anterior pel ple i que van ser suspesos pel Constitucional amb comunicació als membres de la mesa i advertiments personals.Paral·lelament, el 12 de novembre es va aprovar una moció sobre l’autodeterminació a instàncies de la CUP tres minuts abans que el tribunal comuniqués que no es podia i no es va arribar a publicar al Butlletí oficial del Parlament, fet que va desfermar l’enèsima crisi entre JxCat i ERC. L’aleshores govern en funcions de Pedro Sánchez n’havia impugnat la tramitació davant del Constitucional.

El ple del 26 de novembre va acabar aprovant un descafeïnat text de resposta a la sentència –l’admès el 22 d’octubre– sense la reiteració de l’autodeterminació, la reprovació del rei ni la reivindicació de la sobirania tal com estaven redactats inicialment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’independentisme recela de la sedició i d’un indult que separi presos i exiliats

madrid

Canadell es presenta a les primàries de JxCat

Barcelona

L’Estat culpa l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per haver cedit el pavelló l’1-O

madrid

El sí d’ERC a Sánchez ressona al Parlament

Barcelona

Torra dona la pancarta dels presos al Museu d’Història

barcelona

El Regne Unit s’avança a la UE i avala la vacuna

Londres

Els EUA investiguen una trama de suborns a canvi d’indults presidencials

Washington

Brussel·les pressiona Orbán pel fons anticrisi

Brussel·les

Els condemnats de la mesa reiteren la seva inviolabilitat

barcelona