Casas pacta amb Aragón la castració per blocs

Administrant la màxima expectació que ella mateixa havia alimentat la vigília en un acte al Congrés, la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, va desencallar ahir després de quatre anys de deliberacions i un frenètic cap de setmana de contactes la demorada sentència sobre l'Estatut, en el setè intent de l'alt tribunal de bastir una ponència. Renunciant a una sentència global i forçant quatre votacions per blocs com a últim recurs per no fracassar, la presidenta del TC va salvar una majoria pro-Estatut per 6 vots a 4. El preu, però, fulminar tot el capítol de justícia (article 97), arrencar als termes nació o realitat nacional qualsevol “eficàcia jurídica” i eliminar el caràcter “preferent” del català dins un plec de 14 inconstitucionalitats.

El TC només va fer públic ahir al vespre els dos folis de la resolució, perquè el text complet de la sentència es coneixerà a finals d'aquesta setmana o a principis de la que ve. Alhora, els quatre magistrats del bloc netament conservador –Vicente Conde Martín de Hijas, Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas i Jorge Rodríguez Zapata– van anunciar per als pròxims dies el seu vot particular. La previsió és que l'onada de literatura jurídica que s'albira només per a la redacció de la sentència superi ja els 1.000 folis.

Després d'acostar posicions telefònicament dissabte i diumenge, Casas va obrir ahir el ple a les onze del matí per a la que es preveia que seria una llarga deliberació amb tints de revàlida final.

Tot i que l'alt tribunal té 12 seients, la recusació del progressista Pablo Pérez Tremps per un treball acadèmic sobre la representació exterior de la Generalitat i la mort del conservador Roberto García Calvo el 2008 havien limitat les deliberacions a 10 magistrats des de fa dos anys. D'aquests deu, alhora, quatre van votar ahir tenint el seu mandat caducat des del 2007: la presidenta Casas, el conservador moderat Jiménez i els considerats nítidament conservadors Rodríguez Zapata i Vicente Conde.

La reunió matinal, però, només va durar un quart d'hora. Transcorregut aquest lapse, mentre els nou magistrats restants es recloïen als seus despatxos i es disposaven a dinar al recinte de l'alt tribunal, la presidenta del TC es va retirar al seu escriptori per acabar d'introduir les últimes modificacions a la seva ponència en l'intent final de lligar l'aval del progressista Manuel Aragón i del conservador moderat Guillermo Jiménez, les seves dues frontisses imprescindibles per obtenir l'únic marcador favorable possible de 6 magistrats a 4.

L'obsessió d'instal·lar el 6 a 4 al marcador obeïa al fet que Casas ha sigut sempre refractària en aquests quatre anys a desempatar ella recorrent al vot de qualitat per no reeditar l'únic precedent en la història de l'alt tribunal, el del primer president Manuel García Pelayo, que va usar el vot de qualitat per blindar la constitucionalitat de l'expropiació de Rumasa. L'estratègia de renunciar a desempatar, però, entregava el monopoli de la sentència a Manuel Aragón Reyes, magistrat del TC des del 2004 i deixeble del constitucionalisme de Francisco Rubio Llorente, que acumula al currículum entrades tan teòricament dispars com haver sigut preceptor del príncep Felip quan aquest estudiava dret i alhora ser expert en l'obra del republicà Manuel Azaña. En aquest acostament, Casas jugava amb l'as a la màniga que Aragón arrossegaria Jiménez, vicepresident del TC i penúltim ponent, fins al bloc del sí. Juntament amb Rodríguez Arribas, Aragón i Jiménez van ser fotografiats al maig a la plaça de toros de La Maestranza de Sevilla quan l'elaboració de la ponència requeia en aquest últim.

Introduïts els últims retocs, Casas va arribar a temps de lliurar la ponència final als magistrats abans de dinar i els va emplaçar a reiniciar a les cinc de la tarda una sessió que, aquest cop sí, seria per votar el text. La dèria de Casas de no prolongar l'agonia deliberativa fins dimecres l'havia esbossat diumenge al Congrés, quan, preguntada si s'arribaria a dimecres, ella va respondre que “Espanya juga dimarts”.

L'última concessió per no encallar de nou la resolució va ser plantejar quatre votacions per blocs. La primera, relativa al preàmbul on figura el terme nació, es va saldar per 6 a 4. És a dir, pel bloc dels netament pro-Estatut Eugeni Gay, Pascual Sala, Elisa Pérez Vera i Casas més Aragón i Jiménez davant els quatre netament conservadors. Més consens hi va haver en el segon bloc, que declarava 14 articles inconstitucionals, i en què la votació es va resoldre per 8 a 2. El tercer bloc (articles sotmesos a reinterpretació) i el quart (articles de conformitat) es va saldar també per 6 a 4. Resultat: dels 114 articles, 129 preceptes i 201 qüestions que havia recorregut el PP, el TC declara inconstitucionals 14 articles i en matisa 27. Entre els articles tatxats per la reinterpretació del bolígraf del TC, hi ha els drets històrics, els símbols nacionals, el deure de conèixer el català, el català a l'ensenyament i a les administracions, les vegueries, les competències exclusives i executives i les consultes populars.

Des que Casas va assumir el 19 de maig la redacció d'una ponència fracassada en mans de la progressista Pérez Vera i del conservador Jiménez en sis intents previs, el calendari corria contra rellotge, perquè la Moncloa havia avisat que la sentència no podia interferir en la campanya de les catalanes. El mandat obligava l'alt tribunal a sentenciar abans de les vacances o bé aparcar la deliberació fins a l'hivern, amb la circumstància que a la tardor venç el mandat de tres magistrats més nomenats pel Congrés l'any 2001. Així que després de les catalanes ja no haurien sigut quatre, sinó set magistrats de deu els que haurien retingut el seient amb el mandat prorrogat. La sentència de l'Estatut obre ara als magistrats la cursa per substituir Casas a la presidència del TC.