“Es pot desmuntar en vint jornades”

Atenent que s’ha de conservar el monument, l’operació que es planteja és desmuntar-lo actuant en el sentit invers de la seva construcció, de dalt cap a baix. Serà decisiu l’ajut dels mitjans auxiliars: la grua i la bastida que caldrà muntar embolcallant el monument, una bastida tubular i autoestable que ens permetrà accedir físicament al monument.

Es faran uns talls per fer seccions més petites manipulables per la grua. S’anirà tallant pels llocs adequats i els elements que es puguin treure sencers, com l’escultura, l’estel i l’àguila, s’aniran retirant. Es desmuntarà i conservarà en la seva integritat tot el que es pugui.

Sí. En principi, com que té una estructura troncocònica, seria fàcil tornar-lo a soldar.

És el que es coneix com a tècnica del bufador. Es fan actuar dos gasos: l’acetilè, que és el que provoca flama, combustió, i l’oxigen, que és el que provoca l’oxidació –d’aquí ve el nom– i facilita el tall. L’acció conjunta dels dos gasos es diu oxitall.

No. En un principi es va prioritzar fer el desmuntatge per via terrestre, des dels carrers adjacents al riu. El monument no està ben bé al mig del riu, està més escorat cap a un dels laterals. Al de menys distància resulta que el carrer no dona per desplegar la grua. I a l’altre extrem, que sí que dona, hi ha massa distància i el braç no hi arriba. La grua telescòpica es farà baixar a la platja de riu que es crea en una zona molt propera al monument, pràcticament al costat, en una corba que fa el riu. La platja és pràcticament visible tot l’any llevat de les grans crescudes. S’ha de preveure la pluja o els desembassaments que faci la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Allí, consolidant el terreny, es muntaria la grua, que tindrà un radi de gir de 44 metres i, treballant amb un braç a 45 graus, podrà moure càrregues de fins a 6,7 tones.

El peu és la pila de l’antic pont de la Cinta. El que ara es podria llegir com un basament del monument, en realitat és la pila d’un antic pont dinamitat durant la guerra, el 1938. De la base cap a baix no s’actua.

Alhora, tres o quatre persones. Gruista i dos operaris de l’oxitall.

El treball a la bastida. Primer, perquè s’ha de plantar la base, s’ha d’ancorar bé i és un treball en alçada. I, després, un dels handicaps és també el mal estat de manteniment del monument: trobarem coses rovellades. Però la principal dificultat ja es veu que és la seva situació a la llera del riu. És a dir, l’accessibilitat al monument, tant pel que fa a la grua com per poder plantar bé la bastida.

Es va fer una estimació a nivell d’estudi previ en què parlàvem de dinou o vint jornades de treball, des que preparem la rampa, que ja existeix, per baixar la grua a la platja, consolidar el terreny, muntar la grua, la retirada i el desmuntatge de la bastida, que a mesura que anem baixant s’anirà desmuntant alhora.