Política

L’Estat concedeix només el 0,8% dels indults

Denega el 91% de les peticions amb tribunal i fiscal en contra com serà el cas dels presos

El ministeri nega cap pressa

La reforma del Codi Penal del 2015 va instaurar l’obligació que el Ministeri de Justícia informi cada sis mesos el Congrés de la concessió d’indults, una gràcia que a l’Estat espanyol es regula encara per una llei del 1870, en l’època del Sexenni Democràtic i de la regència del general Serrano. Ara que l’indult és una possible porta oberta a l’excarceració dels presos polítics juntament amb la reforma de la sedició al Codi Penal, el subsecretari de Justícia del ministeri, José Miguel Bueno Sánchez, avisava ahir el Congrés que no hi ha “cap rapidesa especial” amb ells i que dels 1.240 expedients resolts entre el gener i el juny del 2020 només ha concedit deu indults, un 0,8%.

D’aquests deu indults (cinc homes i cinc dones), que no arriben a l’1% dels expedients tramitats, set són parcials i tres totals, i el 70% eren per delictes contra el patrimoni. Pel que fa als 1.230 indults denegats, hi ha una circumstància clau per als presos polítics: el 91% de les denegacions tenien els informes en contra tant del tribunal com del fiscal. Tot i que són informes no vinculants i que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, pot ignorar-los, l’escenari previsible és que els presos de l’1-O tinguin el rebuig del tribunal de Manuel Marchena i dels fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. Ahir en la comissió de Justícia i davant les preguntes en sentit oposat de Mariona Illamola (JxCat), Miguel Ángel Jerez (PP), Javier Ortega Smith (Vox) i Edmundo Bal (Cs), Bueno recordava que el ministeri continua esperant l’informe preceptiu del tribunal sentenciador (el Suprem), que també li ha de remetre l’informe de la fiscalia. “Sí, legalment es poden concedir indults amb informes desfavorables o amb el perjudicat en contra perquè ni els informes ni l’opinió del perjudicat són vinculants”, avisa el subsecretari de Justícia sobre els presos.

LA XIFRA

10
persones condemnades
–cinc homes i cinc dones– han estat indultades entre gener i juny, d’un total de 1.240.

Zaragoza vol presó pels referèndums i no tocar la sedició

El fiscal del Suprem Javier Zaragoza, un dels ariets de l’acusació contra els líders del procés per rebel·lió (hi creu encara tot i la sentència per sedició), va atacar el pla del govern de reformar el Codi Penal i no només va exigir blindar la sedició i la rebel·lió tal com estan, sinó que va proposar una pena de presó pels referèndums il·legals.

Zaragoza, que té pendent l’informe preceptiu sobre els indults, va gosar participar ahir en les jornades Defensar l’estat de dret. Els delictes de sedició i rebel·lió avui amb l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundua. Al fiscal, però, el cas de Carles Puigdemont li desperta l’eurofòbia i la ràbia amb Bèlgica. “No pot ser que un estat es converteixi en un refugi d’impunitat per a aquells que pretenguin alterar la integritat territorial”, sosté. Zaragoza retreu a Pedro Sánchez que prometés en campanya una penalització dels referèndums que ha incomplert. “La solució no consisteix a neutralitzar els efectes preventius punitius dels tipus penals vigents”, opina Zaragoza.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC imposa el 14-F

barcelona

Illa o l’atzucac de deixar Sanitat

madrid

Biden engega la presidència amb una activitat frenètica

Washington

Solé, inhabilitat un any per “participació activa” en l’1-O

barcelona

El govern al·lega la protecció del dret a viure i el de votar

BARCELONA

El Despatx Oval canvia de fesomia

washington

La fiscalia manté la petició de presó en el cas del 17-A

MAdrdid
Sentència contra Rússia per crims en la guerra del 2008
GEÒRGIA

Sentència contra Rússia per crims en la guerra del 2008

política

Querella d’Eduard Pujol per difamació pel cas d’assetjament