Política

L’acord ERC-PSOE atia el vesper fiscal

Posen al descobert l’independentisme fiscal de Madrid i la competència deslleial per l’IRPF més baix i la bonificació del 100% de l’impost de patrimoni gràcies a l’efecte seu

Cs anuncia el seu no al pressupost, empesos per la jugada de Rufián

Ayuso visita Catalunya venent un model que nega que sigui paradís fiscal

Ayuso es vanta davant hostalers catalans de la via del tot obert

Catalunya ha d’escoltar la trompeteria oficial que el Madrid liberal governat pel PP des del 1995 li fa el sorpasso al primer lloc del podi del PIB estatal i amb els impostos més baixos, i hi ha qui –fins i tot sent independentista– pot creure que això no l’afecta i que la villa y corte ja s’ho farà. Però si el miracle és possible dins l’M-30 és gràcies a tots: només la regió que té la capital, els ministeris i els grans de l’Íbex 35 pot fer dúmping i oferir als seus una baixa tributació que va des del tipus màxim de l’IRPF més baix –el 43%, contra el 48% català– fins al luxe de bonificar el 100% de l’impost de patrimoni des del 2008 quan el tipus a Catalunya va del 0,21% al 2,75%. L’acord d’ERC i el PSOE per l’harmonització atia ara el vesper fiscal i posa al descobert l’independentisme tributari i la competència deslleial d’Isabel Díaz Ayuso, que ahir va visitar Catalunya venent el seu model liberal i del tot obert en la pandèmia però negant que sigui un paradís fiscal.

El primer a confrontar-ho és el vicepresident Pere Aragonès, que, com a amo de les arques, sap que un patrimoni català de 800.000 euros paga 769 euros –un de quatre milions pagaria 41.943 euros–, i que un contribuent idèntic a Madrid té la bonificació del 100% de la quota. “La gran mentida del dia és que els espanyols paguen les rebaixes fiscals dels madrilenys; Madrid només es queda un de cada 5 euros recaptats. Els madrilenys paguen molt. Els nacionalistes i els socialistes arriben a l’infern fiscal”, obria el foc Ayuso. “Les rebaixes fiscals dels madrilenys en general, no. De les grans fortunes i els imperis econòmics de Madrid, sí. El mateix reivindiquem amb Luxemburg i on sigui”, li rebatia Aragonès.

Si bé és l’atac a la barra lliure en patrimoni el que desperta el crit de “l’independentisme ens roba” –“seré el pitjor malson de qui robi als madrilenys”, promet Ayuso–, Madrid tem també pel privilegiat impost de successions i donacions que el fa el lloc on és més barat morir, en contrast amb Catalunya, on és 8.200 euros més car heretar. Un solter de 30 anys que hereta del pare per valor de 800.000 euros (dels quals 200.000 serien d’habitatge habitual) pagaria una quota a Catalunya de 9.796 euros, i a Madrid, 1.586. En el vesper fiscal, el PNB calla i obvia l’intercanvi de fiblades. Al País Basc l’IRPF és alt com el català però el concert hi ofereix una norma tributària pròpia i són les tres diputacions –i no l’Estat– els recaptadors.

“Secessionisme fiscal”

Que la festa fiscal madrilenya és un regal involuntari de tots els contribuents ho abonen tots els partits tret del PP i Ciutadans, que hi cogovernen en coalició. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va robar l’autoria intel·lectual de l’harmonització a ERC –“li estem fent el regal”– i la va penjar al valencià Ximo Puig. “El que no pot ser és que el conjunt dels espanyols paguem les rebaixes fiscals de Madrid. Si Madrid vol abaixar els seus impostos, la resta no hem de suplementar els diners que deixa de recaptar”, avisa. Iceta recorda que fins i tot el popular Cristóbal Montoro volia l’harmonització “i els seus no li ho van permetre”.

Pel president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, el “secessionisme fiscal” d’Ayuso ha creat “un paradís per a les grans empreses i fortunes en detriment de serveis públics com la sanitat pública”. “Si de debò volem solucionar la crisi territorial, el primer que hem de fer és posar fi a la república independent fiscal de Madrid emparada pel PP i Cs”, hi afegia el portaveu d’En Comú Podem, Joan Mena.

Cs tira la tovallola

La jugada de Rufián d’atiar el vesper fiscal amb el PSOE va obtenir la carambola buscada de fer que Cs anunciés que tira la tovallola i finalment votarà en contra dels pressupostos del 2021 de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Si fins ahir havia tolerat el protagonisme d’ERC i d’EH Bildu, l’atac fiscal a Madrid va descompondre el voluntarisme negociador d’Inés Arrimadas en 24 hores per la por al foc amic dretà del PP i Vox. “Gràcies a Cs tots els espanyols veuen que Sánchez ha preferit la mà d’Otegi i Junqueras a la mà moderada de Cs”, ho va positivitzar Arrimadas. Amb 181 vots a favor ja al sarró gràcies al PNB, ERC i EH Bildu, Sánchez ja supera els 176 de la majoria absoluta i no va vessar ahir cap llàgrima per l’abandó de Cs, mentre que entre els de Pablo Iglesias hi regnava la satisfacció per l’èxit del mobbing treballat llargament i a consciència.

Equitatiu o centralista?

L’acord forjat per ERC i el PSOE pretén reimplantar el joc net en un terreny centrípet en què ara els més rics de l’indret més ric són els que menys paguen, però és controvertit en la forma: la creació d’un grup de treball sobre patrimoni en paral·lel al pressupost topa amb la inconstitucionalitat de crear un impost a través de la llei de pressupostos, perquè ho impedeix explícitament l’article 134.7 de la Constitució. I si la solució fos una quota mínima estatal, es donaria la paradoxa que és l’independentisme català el que força una solució centralista a Madrid per neutralitzar les alegries en l’exercici de la competència autonòmica sobre els tributs propis. A aquesta paradoxa “recentralitzadora” al·ludia Elsa Artadi, portaveu de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona. “Quan Catalunya reclama més sobirania i, de fet, la independència, anem ara a una harmonització fiscal, una Loapa fiscal, una uniformitat del sistema tributari. És incomprensible”, va etzibar Artadi sense dissimular la seva contrarietat. En la mateixa línia s’expressava la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs: “Si des d’una perspectiva autonomista seria un mal acord, des d’una perspectiva independentista no té cap sentit.” Per Borràs, “potser hi ha qui vol reformar o arreglar Espanya”, en al·lusió a ERC. “El que volem i necessitem nosaltres és disposar d’un estat propi que gestioni els seus propis recursos”, va reblar Borràs. Qui estén la malfiança a tot l’acord pressupostari entre ERC i el PSOE que haurà de reportar 2.339 milions a Catalunya per complir amb el pes del PIB del 19,3%, és la consellera de la Presidència, Meritxell Budó: “Vull veure si s’executa.”

A peu per Catalunya, Ayuso es va entrevistar amb Societat Civil Catalana en plena croada contra la llei Celaá i amb un grup d’hostalers catalans, als quals va exposar les seves restriccions “sensates” del tot obert enmig de la segona onada de la pandèmia. “El més fàcil hauria estat tancar Madrid, però aquesta no era la solució”, va etzibar Ayuso in situ al govern català en nom del seu catecisme business friendly.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès pregunta a Illa si acceptarà els vots de Vox per impedir que l’independentisme governi la Generalitat

Barcelona

Dimiteix el cap de l’estat major de la Defensa per l’escàndol de les vacunes

Madrid

Marlaska cessa l’oficial d’enllaç de la Guàrdia Civil amb l’Estat Major de la Defensa per vacunar-se

Madrid

Illa demana deixar de banda els “retrets” i promet una Catalunya sense “revenges”

Barcelona

El Govern planteja fer testos d’antígens a les meses electorals

Barcelona

Vot amb molts condicionants

BARCELONA
CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ
Activista independentista

“Abans que el moviment independentista, petaran ells”

BARCELONA

Aragonès veu una “operació d’estat” perquè guanyi el PSC

barcelona

Serret substituirà Solé a ERC

barcelona