Política

El TC deixa tocades les lleis més importants d'aquesta legislatura

La normativa d'educació catalana, la d'immigració, la del cinema i la de la Corporació queden en entredit

La reinterpretació pot ampliar la llista

La sentència del Tribunal Constitucional serà un cop duríssim contra les lleis més importants que s'han aprovat durant el mandat del president José Montilla. Han quedat en entredit, en la majoria de casos per qüestions de competències o del blindatge de la llengua catalana, la llei d'immigració, la recentment aprovada del cinema, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i potser la d'Educació, segons admeten lletrats del Parlament. En un repàs preliminar poden ser una dotzena les lleis afectades.

El PP ha calculat que s'hauran de modificar vuit lleis a causa del Constitucional, però alguns lletrats interpreten que fins i tot augmentarà la xifra. A hores d'ara tots els consultats precisen que es tracta d'una prospecció preliminar, perquè el nombre definitiu no es podrà saber fins que no aparegui el redactat de la sentència, amb els articles de l'Estatut reinterpretats.

El cas de la llei d'educació, que està recorreguda al Constitucional pel PP, està considerada la norma més important d'aquesta legislatura i va ser acordada per CiU, el PSC i ERC. La sentència afirma que s'han de reinterpretar els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament a l'Estatut (articles 35.1 i 35.2).

Un cas relativament semblant és la llei de consultes, que el govern del PSOE pensa recórrer en el termini de sis mesos. La sentència reinterpretarà a la baixa l'article 122, que precisament dóna a la Generalitat competències en aquesta matèria. Es pot donar ja com a molt probable que la IP del referèndum sobiranista no podrà tirar endavant de forma oficial.

En situació similar a aquestes lleis es troben ara les del Síndic de Greuges, el llibre2 del Codi Civil sobre la persona i la família, la del Codi de Consum, la de vegueries, i la del Consell de Garanties Estatutàries. Segons admeten els lletrats, no existeix a la pràctica la possibilitat que el govern català es plantés i es negués a modificar aquestes lleis no acatant la sentència. “Provocaria un embolic jurídic de grans proporcions, perquè qualsevol persona afectada per una llei amb aspectes inconstitucionals podria acudir a la justícia i aquesta li donaria la raó”, indica un dels lletrats a aquest diari.

El tripartit i CiU ja van acordar a principis de setmana encarregar al director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer; al director del gabinet jurídic, Jaume Galofré, i al lletrat Antoni Bayona un informe sobre els danys causats per la sentència i les possibles solucions jurídiques.

Al Consell de Garanties Estatutàries han quedat ara empantanegades set lleis que potser s'hauran de reinterpretar sota un punt de vista més restrictiu, per la sentència.

7
lleis són ara al
Consell de Garanties, pendents de ser valorades amb el llistó baix que tindrà ara l'Estatut.
41
articles i disposicions
de l'Estatut reinterpreta o declara inconstitucionals la sentència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Robles alerta l’‘Open Arms’: “Si ha infringit la normativa espanyola que ningú dubti que actuarem en conseqüència”

Madrid

Cs demana la compareixença de Sánchez per explicar “els canvis de posició” sobre la crisi migratòria

Madrid

L’oposició retreu a Aragonès que atribueixi tota la responsabilitat a l’Estat i no a la falta de pressupostos a Catalunya

barcelona

Ros, de la UGT, alerta Aragonès que la via judicial és lenta

Barcelona

La vicepresidenta retreu a Iglesias: “És Podem qui torna a dir o blanc o negre”

Madrid

Calvo recorda a l’‘Open Arms’ que “no té permís per fer rescats” i que s’arrisca a sancions

Madrid

El govern portarà l’Estat als tribunals per l’impagament de bestretes

barcelona

En Comú Podem defensa que no renuncia al referèndum tot i que no aparegui a la proposta enviada al PSOE

madrid

Borràs nega que el president Torra s’hagi “desmarcat” de Junqueras

barcelona