El que l’independentisme no havia estat capaç de fer per si mateix en els últims anys, que és unir esforços en una estratègia compartida, sembla que, com a colofó a la campanya, ho ha acabat aconseguint el PSC, fixat per tots com a adversari comú. Tot i que algunes hi havien sembrat dubtes com a arma electoral, el cert és que totes les llistes independentistes ja havien deixat clar els últims dies que no pensaven pactar de cap manera amb els socialistes, que a partir del presumpte efecte Illa lideren el que s’ha batejat com a “bloc del 155” amb l’objectiu confés de “girar full” al procés i donar un cop de porta a les reivindicacions de la majoria de la societat catalana en l’última dècada, que encara avui es resumeixen en amnistia i autodeterminació.

Per si encara en quedava algun dubte, dimecres les candidates de JxCat, Laura Borràs; la CUP, Dolors Sabater; el PDeCAT, Àngels Chacón, i Primàries Catalunya, Laura Ormella, a més del cap de campanya d’ERC, Sergi Sabrià, van signar un manifest redactat per Catalans per la Independència, un col·lectiu format al desembre per exmembres dimissionaris del secretariat de l’ANC, en què deixen ben clar el compromís que, “sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà la formació de govern amb el PSC”. El text, de fet, encara va més enllà i recorda que al 2017 els partits es van comprometre en campanya “de manera inequívoca” a “restituir el govern legítim” i a fer “efectiva” la república. “Malauradament l’objectiu no s’ha dut a terme i els partits tampoc han estat capaços de teixir una estratègia conjunta”, lamenten. Segons el manifest, el 14-F és “una oportunitat més” per assolir “la força necessària” per “fer efectiva la República catalana”, un fet pel qual s’insta a aconseguir el màxim de suports de polítics “compromesos de manera inequívoca” a avançar en la materialització i “plantar cara” als partits responsables de la repressió.

La signatura del document va ser ratificada ahir sense matisos per totes les forces independentistes, tot i que això no va aturar les crítiques encreuades entre aquestes. El candidat d’ERC, Pere Aragonès, va recordar que han signat ni més ni menys que el que han estat repetint en tots els actes i entrevistes. “El que hem fet és posar per escrit allò que hem dit en campanya. ERC té paraula, allò que diu és allò que fa”, afirmava, mentre deia que no tindria “cap problema” a firmar-ho ell si cal, davant les suspicàcies expressades encara ahir per la candidata de JxCat, Laura Borràs: “Jo no he delegat en cap altra persona, ho he fet jo directament”, deia. “No apuntalem partits del 155 a l’Estat i no ho farem a Catalunya”, justificava, en al·lusió velada també a ERC.

Des de la CUP, Dolor Sabater adduïa que “ha de quedar clar” que el PSC no és d’esquerres. “És important no enganyar en campanya, i que la població això ho vegi, ho debati i ho escolti abans de les eleccions”, cloïa. També la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, en “coherència” amb el que han dit en campanya, es ratificava a desmarcar-se de tot acord amb el PSC. “Alguns han volgut posar-ho per escrit. Sabeu per què passa això? Perquè hi ha alguns candidats la paraula dels quals és molt volàtil”, etzibava, en al·lusió directa a Borràs i el seu discurs poc clar sobre quan i com s’ha de fer efectiva la independència. Primàries Catalunya es vantava en una nota que, de les cinc signants, és “l’única” formació que no té cap pacte de govern amb el 155 tot i tenir més d’una vintena de regidors arreu del país.

El veto per escrit de l’independentisme a governar amb el PSC va generar crítiques de la resta de forces. “La hipoteca d’ERC amb JxCat no s’acaba mai“, piulava la candidata dels comuns, Jéssica Albiach. Des de Cs, Carlos Carrizosa restava crèdit al document i recordava que ERC i JxCat governen “en molts llocs” amb el PSC. Des del PP, Alejandro Fernández ho qualificava de “parany”, “comèdia” i “moviment de maquillatge”, i apuntava a una “aliança” entre el PSC i ERC per la “mútua supervivència”.