Política

JOSEP MIQUEL ARENAS, ‘VALTÒNYC’

RAPER

“Està clar que si ens indulten no ens regalaran pas res”

“Hi ha una violència invisible que és més greu que cremar mobiliari urbà”

“Ens acusen d’injuriar la corona, i qui més l’ha injuriat ha estat ella mateixa”

Ens acusen de terrorisme i jo no veig altre terrorisme a Espanya que el terrorisme d’estat
Per molt que ens indultessin, la justícia espanyola no deixa de ser una justícia venjativa

La detenció i empresonament de Pablo Hasél per la lletra de les seves cançons ha aixecat una agra polèmica sobre la llibertat d’expressió. És un cas similar al de Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola. Des del 2018 resideix a Bèlgica.

La història es repeteix.
Com a ciutadà europeu em sembla una vergonya que a Espanya es continuï condemnant artistes com si fóssim al segle XVIII. Visc amb molta vergonya que Europa ho permeti, quan se suposa que Europa ha de ser una referència quant a drets fonamentals. Com a artista, em fa molta ràbia que l’Estat intenti controlar les nostres emocions, els nostres sentiments i, per tant, limitar les nostres creacions artístiques. Fa molta pena veure com un estat intenta que ens autocensurem. Això vol dir que hi haurà moltes cançons que no s’escriuran, obres que no es representaran i piulades que no es faran.
Vostè, a més d’artista com ell, és amic de Pablo Hasél.
Sí, i per això em fa tanta pena que un amic passi anys a la presó per voler fer del món un lloc millor usant les eines que té a l’abast a favor d’una transformació social. Em sap molt greu.
Dijous es va conèixer una nova condemna a Hasél i ell va titllar-ho d’operació d’estat. Comparteix la diagnosi?
Sí. No crec que per amenaçar una persona et posin dos anys a la presó. És un escarment contra ell. Puc justificar perfectament les seves accions, perquè entenc que vivim perseguits des de l’any 2011, amb patiment d’anar a presó. Són situacions difícils de gestionar i a vegades pots actuar d’una manera que potser no és correcta. Però la repressió és molt dura, no només físicament sinó també psicològica. Escarmentant-lo d’aquesta manera no crec que arreglin res. L’haurien de deixar tranquil, que faci la seva vida, que segur que no amenaçaria testimonis de cap judici.
En Comú Podem ha registrat formalment una petició d’indult per a Hasél i per a vostè. Hi té alguna confiança?
És una porta que s’obre i que s’ha d’aprofitar. S’ha d’aprofitar totes les eines que tinguem a l’abast tant per sortir de la presó com per tornar a casa. Sense renunciar al nostre compromís social ni la reivindicació dels drets fonamentals. S’ha indultat narcotraficants, torturadors, polítics corruptes, el PP ha indultat terroristes dels GAL... Un indult a un artista seria el més normal.
L’acord per a l’indult no és fàcil.
Està clar que no ens regalaran pas res. Els drets a banda de conquerir-se s’han de mantenir, i el que nosaltres hem usat és el dret a la llibertat d’expressió. Desgraciadament ens l’han pres i ara toca recuperar-lo. Tant una reforma del codi penal per eliminar els delictes d’injúries a la corona i l’enaltiment del terrorisme com el nostre indult arribaran gràcies a la pressió i la mobilització social. És la pressió i la mobilització social el que aconsegueix les coses.
Si l’indult avancés, tornaria?
Més que un tema de voluntat és escoltar els advocats. Per molt que ens indultessin, la justícia espanyola no deixa de ser una justícia venjativa. Ho hem pogut veure amb els presos polítics, que tenen dret al tercer grau i tot i així els posen traves i actuen amb venjança. A veure què diu el meu advocat, Gonzalo Boye. Si ell creu que puc tornar a casa sense patir, tornaré. Però no sé si a viure. No vull que sigui la justícia espanyola la que marqui el meu pas. A mi ells no m’han de dictar la vida. A Bèlgica també hi tinc els meus amics, la meva vida i la meva feina. He llogat un pis, l’he moblat... Aquí em sento lliure, tot i els peatges que he de pagar. Fa un mes va morir la meva mare i la vaig haver d’enterrar per Skype. No he tingut la llibertat d’acomiadar-la ni de fer costat a la meva germana, i són aquestes coses les que m’agradaria recuperar. Més que una qüestió d’on viure.
Parlava de l’actitud d’Europa. Algunes veus dins de la UE han mostrat la seva preocupació pel cas Hasél i la retallada del dret d’expressió. Aquestes declaracions difícilment es tradueixen en res més. És descoratjador?
És molt frustrant, perquè molts vam pensar que Europa posaria una mica de seny. És veritat que democràcies europees com l’alemanya, la belga o la suïssa ho han fet i no ens han extradit. Però Europa, que ha de ser un referent en drets fonamentals, hi ha de posar una mica de mà dura. El que Europa no es pot permetre és que Borrell viatgi a Rússia i que li treguin els colors, deixant Europa retratada per culpa del que fa l’Estat espanyol. Però també moren cada dia refugiats de guerra, a la Mediterrània, hi ha filats a la frontera a Melilla i la gent es dessagna... i Europa no fa res. Els catalans sempre hem tingut l’obsessió que Europa ens mira, però jo crec que Europa ha agafat una deriva preocupant que va en contra dels drets fonamentals.
Què caldria?
Necessitem unes institucions que ens defensin i no que ens condemnin. Una ciutadania que se senti segura. Que senti que els seus drets estan garantits quan s’asseu davant un jutge i no se senti jutjada per la seva ideologia o per les seves inquietuds. Una policia que et protegeixi i no que t’obri el cap quan intentes donar la teva opinió en un referèndum. Hauríem de començar per posar eines d’estat en mans del poble i no dels poderosos perquè reprimeixin.
Aquesta setmana les protestes han derivat en incidents.
És una contradicció molt bonica que se’ns acusi d’incitació a la violència i que l’única violència que s’ha produït a causa de les nostres cançons és arran de les condemnes. Nosaltres fa dotze o quinze anys que fem rap i ningú mai ha comès un acte violent induït per les nostres cançons. Quan hi ha hagut una reacció violenta ha estat perquè se’ns ha condemnat a presó. Ens acusen d’injuriar la corona, i qui més l’ha injuriat ha estat ella mateixa amb els escàndols que han sortit de corrupció o de venda d’armes a països com Aràbia Saudita. I també se’ns acusa d’enaltiment del terrorisme o humiliació a les víctimes del terrorisme. Per mi, la humiliació per a les víctimes és banalitzar el terrorisme per haver fet unes cançons. A més, què significa violència? Per mi ho és veure una persona cercant menjar en un contenidor, dormint al carrer o morint-se de fred. O qui recull la fruita per tres cèntims i no té on anar a dormir o els sense papers que quan tenen un problema de salut són abandonats pel seu patró. És una violència invisible que és més greu que cremar mobiliari urbà per una protesta social. Les protestes són legítimes i si no s’escolta la ciutadania, s’ha de fer escoltar. Ja hem vist que a través de les urnes l’Estat espanyol no ens deixa, ho il·legalitzen, ens peguen, ens empresonen... Ens acusen de terrorisme i jo no veig altre terrorisme a Espanya que el terrorisme d’estat. Només s’ha de veure què va passar amb l’imam de Ripoll, que és confident de la policia. Que deixin en pau els rapers i deixin de col·laborar amb les terroristes de veritat.
Hi ha qui considera que la crema de mobiliari urbà deslegitima la protesta.
Cadascú tria la seva manera de protestar i la protesta social és legítima. No em sembla bé donar-hi la volta i condemnar o criminalitzar els afectats. Si a algú se’l posa a la presó per una piulada em sembla normal que tingui ganes de sortir a cremar un contenidor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas

madrid

ERC apressa a pactar

Barcelona

Illa insisteix a ser cridat a la investidura i no repetir el “fracàs” d’ERC i JxCat

madrid

La pandèmia i la ultradreta marquen el ple constitutiu

barcelona

Òmnium vol denunciar les “dilacions” del TC

barcelona

Continuen les protestes per reivindicar drets essencials

Barcelona/ Girona
El radar

Sota el focus del TPI

política

Denuncien un càrrec del PP per maltractaments

estats Units

El Senat aprova el pla de rescat de Biden per fer front a l’impacte de la pandèmia