Aragonès prescindirà de l’escorta presidencial de Mossos que va impulsar Torra

El candidat a la investidura, Pere Aragonès (ERC), ha decidit prescindir del servei d’escortes que el 2019 va impulsar l’expresident de la Generalitat Quim Torra, deslligada del control de la Prefectura dels Mossos, de manera que la seva seguretat seguirà en mans de l’àrea d’escortes ordinària.

Segons ha avançat Ser-Barcelona i han confirmat a Efe fonts de la Conselleria d’Interior, dirigida per Miquel Sàmper (JxCat), des de Vicepresidència els han transmès que Aragonès pretén mantenir, almenys durant la investidura -que arrenca demà- i els primers dies com a president -si resulta elegit- el seu servei d’escorta actual, del servei ordinari dels Mossos d’Esquadra.

Aragonès pretén, segons fonts de Vicepresidència de la Generalitat consultades per Efe, prescindir d’aquesta forma del servei d’escortes que va impulsar el 2019 l’expresident Quim Torra, la denominada Àrea de Seguretat Institucional (ASI), que estava sota control funcional de Presidència de la Generalitat i no de la prefectura dels Mossos d’Esquadra.

El fet que Aragonès hagi comunicat la seva intenció de prescindir de l’ASI no significa que la suprimeixi, ja que aquesta qüestió s’haurà de decidir, una vegada es constitueixi el nou Govern, entre els departaments de Presidència i Interior, segons les fonts de Vicepresidència.

L’ASI, sota control funcional de Presidència, es va activar al juny de 2017, sota la direcció de l’inspector dels Mossos Marc Caparrós, amb un total de 71 mossos per prestar servei com a escortes al president i a expresidents de la Generalitat, al conseller de Presidència i al secretari del Govern. A diferència del servei ordinari d’escortes, l’ASI no està sota control de la Prefectura dels Mossos, sinó del Departament de Presidència -funcionalment- i de la Direcció general de la Policia -orgànicament-.

El Govern de Torra va justificar en el seu moment la creació de l’ASI amb l’objectiu de traslladar a Catalunya el model de seguretat dels presidents del Govern d’Espanya i de països de l’entorn, com França i el Regne Unit, i va negar que el seu objectiu fos col·locar escortes que havien servit a l’expresident Carles Puigdemont després de la seva fugida a Bèlgica