Política

Els governs de Londres i de Dublín fan una crida a la calma a Irlanda del Nord

La sortida del Regne Unit de la UE provoca els pitjors disturbis lleialistes des de fa anys

El ministre britànic al territori viatja a Belfast per buscar la pau

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu homòleg irlandès, Micheal Martin, van fer ahir una crida a la calma a Irlanda del Nord, escenari els darrers dies d’aldarulls protagonitzats per unionistes, “inacceptables” per Londres i Dublín.

El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, va viatjar d’urgència ahir a la tarda a Belfast per intentar buscar una solució als disturbis de l’última setmana a la regió. La violència, amb còctels molotov i vehicles cremats, ja ha deixat 55 agents de policia ferits i desenes de detinguts. Van començar a la localitat del nord Derry i s’han estès per tot el territori.

Lewis va admetre que el Brexit ha enrarit l’ambient a Irlanda del Nord: “Seré el primer a reconèixer que durant els primers mesos de l’any [des que es va consumar el Brexit l’1 de gener] hi ha hagut problemes reals sobre com el protocol ha afectat les persones, tant als consumidors com a la comunitat lleialista i unionista”. El protocol nord-irlandès és l’annex a l’acord del Brexit que deixava parts de l’economia d’aquesta regió britànica dins del mercat únic i traslladava la frontera europea al mar que separa el territori de la resta del Regne Unit. Va ser una concessió de Boris Johnson per tancar l’acord del Brexit.

Això ha provocat que hi hagi més controls a la frontera. Els unionistes i lleialistes creuen que el Brexit acosta Irlanda del Nord a la República d’Irlanda. La presidenta dels republicans del Sinn Féin va dir el cap de setmana que la gent s’ha de preparar per a un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda. Els unionistes ja van amenaçar amb grafits els funcionaris de duanes al gener. Diversos grups paramilitars, disconformes amb l’acord del Brexit de Johnson, van deixar de reconèixer el tractat de pau del 1998, que posava fi a trenta anys de conflicte armat.

La policia creu que el grup paramilitar UVF està al darrere dels disturbis dels últims dies, en què participen nens de 12 i 13 anys. Els disturbis van començar després que la policia decidís no processar els assistents al funeral de Bobby Storey, el 30 de març, excap dels serveis d’informació de l’IRA i president regional del Sinn Féin. Entre els assistents hi havia una vintena de parlamentaris del Sinn Féin, inclosa la viceministra principal, Michelle O’Neill.

Aquella va ser l’excusa per a la violència. “La manera de tractar aquestes coses és amb un procés polític democràtic i diplomàtic. No hi ha legitimació per a la violència”, hi va afegir Lewis, que vol parlar amb tots els partits del Parlament nord-irlandès, que ahir es va reunir amb caràcter d’emergència per condemnar la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Aragonès veu “estrafolària” la proposta de Junts per revertir el dèficit fiscal

barcelona
economia

La inflació a la zona euro es manté en el 2,4%

barcelona
política

Serrat, Coixet, Gervasio Deferr o Jorge Javier Vázquez donen suport a Illa

barcelona
política

La CUP, oberta a entendre’s amb ERC, Junts i comuns

barcelona

Sánchez es torna a investir

Madrid
TEMA DE CAMPANYA

Fer rajar aigua quan no n’hi ha

Girona
Brasil

Bolsonaro s’enreda en la justícia

Buenos Aires

Armènia i l’imperatiu de la memòria

Barcelona
la crònica

Suport a Sánchez, en família