Política

Seguretat

El moviment gihadista

Al-Qaida treu el cap per reivindicar-se

La xarxa gihadista diu que la guerra contra els EUA continuarà a tot arreu fins a expulsar-los del món islàmic, deu anys després de la mort de Bin Laden

L’organització ha perdut força i protagonisme en favor d’Estat Islàmic, però manté l’activitat propagandística

El grup ha concedit una entrevista a la cadena de televisió CNN, un fet molt infreqüent

Al-Qaida ha reaparegut. Ho ha fet just quan fa deu anys de la mort del seu líder, Ossama bin Laden, mort per l’exèrcit nord-americà, en una entrevista que la cadena de televisió CNN ha fet als seus líders, duta a terme a través d’intermediaris. Al-Qaida no ha afluixat en la seva retòrica i ha llançat el primer avís a l’actual president dels Estats Units, Joe Biden, que recentment ha anunciat la retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan: “La guerra contra els Estats Units continuarà en tots els altres fronts fins que siguin expulsats de la resta del món islàmic.”

El fet que Al-Qaida s’hagi avingut a ser entrevistada per un mitjà de comunicació, en lloc d’amagar-se en els nombrosos canals de propaganda que té a l’abast, bàsicament a través d’internet, no és anecdòtic. Tot i que els periodistes de la CNN no han explicat la raó d’aquest canvi en la manera de procedir, el gest es pot interpretar com un intent de la xarxa de Bin Laden de reivindicar-se després d’anys d’haver quedat eclipsada per la nova franquícia del gihadisme mundial, Estat Islàmic (EI).

L’última dècada en la història d’Al-Qaida, un cop van perdre el seu líder, la gran icona del gihadisme, ha estat marcada per la revisió de la seva ideologia i la mort de desenes dels seus líders veterans procedents de la guerra de l’Afganistan, en accions antiterroristes o en la lluita que lliura contra EI en determinades zones del món.

Incitar a atemptar

L’únic àmbit en què Al-Qaida manté una activitat creixent és el propagandístic, amb una constant presència mitjançant vídeos, butlletins, revistes i xarxes socials en què fa predicació, pedagogia i incitació a cometre atemptats.

Al capdavant d’Al-Qaida hi ha avui, suposadament, el cirurgià cairota Ayman al-Zawahiri, de 70 anys i exlloctinent de Bin Laden i pel qual els Estats Units ofereixen una recompensa de 25 milions de dòlars per a qui el capturi. Al-Zawahiri continua difonent discursos de predicació i d’incitació al terrorisme des del seu refugi, que podria estar en algun lloc de la frontera entre l’Afganistan i el Pakistan.

Al continent africà, el protagonisme d’Al-Qaida és cada vegada menor, en benefici d’EI, tot i el naixement de la branca de l’organització de Bin Laden al Magrib, a la zona del Sahel, i la consegüent creació del Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans (GSIM) el 2017. A més, el grup va rebre el juny passat el cop més fort des de la seva creació el 2006, amb la mort del seu fundador, l’algerià Abdelmalek Droukdel, en un bombardeig francès al nord de Mali.

Si a Mali, el Níger o Burkina Faso la seva presència és cada vegada menys visible, no succeeix el mateix a Somàlia, on Al-Shabab (afiliat a Al-Qaida des del 2012) controla àrees rurals del centre i el sud. El grup orquestra combats i atacs diaris contra les forces governamentals somalis i les tropes estrangeres amb base en aquest país, a més d’atacar estats veïns. Al-Shabab, que es beneficia de la inestabilitat política que viu el país des del 1991, també pretén expulsar les tropes estrangeres desplegades al país.

Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQPA), creada el 2009, va assolir el seu màxim poder els anys 2015 i 2016, quan va dirigir un protoestat al sud del Iemen. Des d’aleshores, però, s’ha anat afeblint, tant per una sèrie de lluites internes com pels atacs d’avions no tripulats. El gran cop per a l’organització en els últims anys el confirmava AQPA en anunciar la mort del seu líder, Qassim al-Rimi.

L’esclat de la guerra a Síria es presentava com una oportunitat per a Al-Qaida, que fins aleshores havia basat la seva estratègia a teixir una xarxa amb múltiples cèl·lules, a exercir el control d’un territori i establir-hi un “emirat”. Aquesta tasca va ser encomanada a la branca local anomenada Estat Islàmic a l’Iraq, que va acabar separant-se de la franquícia mare i es va convertir en la principal organització gihadista del món.

25
milions
de dòlars de recompensa hi ha per a qui capturi el líder d’Al-Qaida, Ayman al-Zawahiri.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

L’ANC presenta un recurs al Suprem per la campanya de Consum Estratègic

barcelona
orient mitjà

Israel exigeix sancions contra l’Iran pel seu programa de míssils

barcelona
política

El Congrés rebutja la petició del Senat de frenar la llei d’amnistia

Barcelona
política

Aragonès afirma que no abandonarà responsabilitats si no repeteix com a president

barcelona
política

Dolors Feliu no tornarà a presentar-se a les eleccions de l’ANC

barcelona

L’hegemonia del PNB trontolla

Barcelona
Orient Mitjà

Israel respondrà a l’Iran tot i la crida a la contenció dels EUA

Beirut
Gorka Knörr
Polític basc

“Seria un greu error reeditar el pacte de govern PNB-PSE”

Barcelona
Índia

La democràcia més gran, en perill

Tòquio