Política

La Catalunya del Nord també vol decidir i crea una plataforma per fer un referèndum sobre la creació d'un estatut particular

Unió Catalana presentarà la plataforma a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada

Unió Catalana s'inspira en l'onada de referèndums que s'han fet al Principat per crear la plataforma Catalunya Nord Decideix. “Tot i que el context sigui diferent, hem d'inspirar-nos en aquest sistema. Si el poder no vol demanar al poble el que vol, el poble ha d'expressar-se ell mateix. Per això decidim cridar a la mobilització”, explica el secretari general del partit i portaveu, Brice Lafontaine.

Unió Catalana considera que a la Catalunya del Nord no hi ha cap representació territorial que “ens respecti”, i per això volen crear una “col·lectivitat territorial pròpia amb estatut particular”, com la que tenen a Còrsega.

Ara, Unió Catalana busca entitats, particulars, autoritats, administracions, etc., per a la creació de la xarxa que ha d'organitzar i ajudar a fer el referèndum, tal com s'ha fet al Principat. “Ja fa anys que Unitat Catalana treballa a nivell polític per tenir-ne un; avui hem decidit sortir del sistema polític i Unitat Catalana ha acceptat deixar tot el seu treball al benefici de la plataforma Catalunya Nord Decideix. Volem que la plataforma no sigui només un projecte d'Unitat Catalana, sinó també un projecte de la societat civil”, explica Brice Lafontaine.

Segons ell, de moment, ja s'hi han adherit La Bressola, el cantautor d'Argelers Jordi Barre, o Gerard Jacquet, músic, poeta i periodista.

La plataforma serà presentat a l'agost, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. El portaveu té previst que la plataforma sigui presentada en societat una vegada s'hagi obtingut el suport d'entitats i personalitats.

Fa més de 24 anys

EL PUNT

Unitat Catalana és un moviment nacionalista català organitzat al territori de la Catalunya del Nord, creat el 1986 i que reclama la creació d'un estatut de col·lectivitat territorial amb poders legislatius i executius. Els militants UC procedien del moviment cultural i de diferents ideologies, però els unia la voluntat de “fer país”, i van presentar-se per primer cop a les eleccions regionals del 16 de març del 1986.

L'autonomia, un avanç per a tothom

EL PUNT

Catalunya Nord Decideix reclama l'autonomia. “La reforma del 2014 de les regions i departaments debilitarà el nostre territori a favor de Montpeller. Ja des de la creació de les regions, tot va a Montpeller. L'autonomia és la via més coherent a la Catalunya del Nord”, asseguren en un manifest. Si s'aconseguís, diuen, es reconeixeria el català i els seus particularismes, com els correfocs; la generalització de l'ensenyament en i del català... Per a l'economia, també representaria un avantatge. En cas contrari, “el nostre aeroport per a passatgers en benefici dels de Carcassona i Montpeller; els ports estan abandonats, es deslocalitzen les empreses de Sant Carles de Perpinyà cap a l'Erau, els centres de formacions van a Montpeller...”, mantenen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona