Política

RAMON ESPADALER PARCERISAS

UNITS PER AVENÇAR

“A casa meva la política no és el tema estrella”

“El pare sempre deia que tothom hauria de passar per l’Ajuntament”

“En tinc tres: en Miquel, la Maria i la Queralt, amb més vocació musical que política”

TOTS A ROMA
La fotografia que Ramon Espadaler ha triat del seu àlbum personal per il·lustrar aquesta entrevista està feta al Panteó de Roma, una ciutat que els té “el cor robat”. Després de fer-nos arribar la foto, l’entrevistat va afegir: “La Maria fins i tot em deia l’altre dia que vol aprendre italià.”
Si pogués, miraria de respectar més els caps de setmana. Temo que és una batalla perduda
M’interpel·la veure poca gent a la parròquia els diumenges. Però també li diré que hi confio

Ramon Espadaler és dels polítics catalans en actiu amb més trajectòria; per tant, sap les dificultats que representa compaginar la feina amb la vida familiar.

Quins consells els donaria als que s’estrenen ara com a diputats a la cambra catalana?
No soc gaire de donar consells. L’únic que els diria és que, si tenen fills petits, no recuperaran mai el temps que els robin per culpa de la política. 
En aquest sentit, si ara tornés a començar, hi ha algun aspecte que canviaria per millorar-la, la conciliació?
Si pogués, miraria de respectar més els caps de setmana. Però temo que és una batalla perduda.
Com dèiem, té una llarga trajectòria en el món de la política, ha assumit la responsabilitat de tota mena de càrrecs, des de regidor fins a diputat, passant per director general i conseller. Hi va influir en aquesta vocació tenir un pare alcalde, en aquest cas de Sant Quirze de Besora?
D’alguna manera, sí. El pare sempre ens deia que tothom hauria de passar per l’Ajuntament en un moment o altre de la vida, ja que ajuda a entendre que prendre decisions és més complicat del que sembla. 
Sempre s’ha destacat per la seva preocupació per les polítiques de protecció de la família i del foment de la natalitat. Quina família té? Algun dels seus fills ha demostrat vocació política que permeti pensar que seguiran els seves passes?
Amb l’Anna tenim tres fills: en Miquel, la Maria i la Queralt, de 18, 16 i 11 anys, respectivament. Tenen més vocació musical que política.
A casa seva, quan era petit, es parlava de política? Se’n parla encara, o la seva és d’aquelles famílies que ho eviten per tenir sobretaules tranquil·les?
Sí que en parlàvem. El fet de tenir un pare alcalde d’alguna manera ho propiciava. Recordo haver viscut la transició com a teleespectador. Actualment, en seguim parlant, tot i que no sol ser el tema estrella.
Hi ha algun altre familiar que es dediqui a la política professional? D’algun altre partit potser?
Tinc familiars que militen en algun partit, però cap d’ells s’hi dedica professionalment. 
Parlàvem fa un moment de la importància de la parella, també. Quan el 2017 vostè va decidir fer pinya entre Units per Avançar i el PSC, la seva dona, l’Anna, li va dir: “Ja n’estàs convençut, del que vols fer?” “Absolutament”, li va contestar. I ella va afegir: “Doncs els que ho vulguin entendre ho entendran perfectament.” Li consulta sovint qüestions de la feina, a la seva dona?
Sense el suport de l’Anna no hauria fet aquell pas. Parlem dels maldecaps de la política, com parlem dels maldecaps de la seva feina. No es tracta tant de consultar, com de compartir i de pensar conjuntament els passos importants en la política i en la vida.
Va ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1988 fins a la seva dissolució. Recorda el moment en què va tenir consciència de petit o de jove que voldria dedicar-se a això? Sempre va pensar en el mateix partit o li tiraven altres formacions?
Quan vaig entrar a Unió, vaig demanar que no em fessin anar a la candidatura de l’Ajuntament. Vaig acabar anant-hi i després va venir el Parlament i el govern. Aleshores m’interessava la política més com a observador que com a actor. No vaig interessar-me per cap altre partit.
És llicenciat en geografia i història, especialitzat en arqueologia medieval. Cap on hauria tirat si no hagués tingut vocació política?
Vaig dedicar-me alguns anys a l’arqueologia i vaig gaudir-ne molt. M’hauria agradat assentar-me en aquell món, però la política enganxa.
El seu padrí va ser Duran i Lleida. Ara és vostè qui deu ser padrí...
Duran Lleida m’ha ensenyat moltes coses. La més important, tenir l’honestedat i el coratge d’anar a contracorrent quan un està convençut del que defensa. Però la persona que més m’ha influït políticament i humanament és en Cinto Codina. Va ser alcalde de Vic. Em va ensenyar més amb fets que amb paraules. Més que apadrinar algú, intento transmetre, a qui ho vulgui escoltar, el que he après, sovint a còpia de garrotades.
Amb quin polític adversari té millor relació actualment al Parlament?
He tingut i tinc bona relació polítics tan distants com en David Fernàndez o tan propers com en Lluís Font, per citar-ne dos. En l’actual legislatura espero establir noves relacions amb membres de formacions adversàries. És enriquidor.
I amb qui la té pitjor, si és que es pot dir?
Hi ha diputats amb els quals, simplement, no hi tinc relació. Diguem que em moc més pel centre ampli que pels extrems.
Prové d’una formació amb profundes conviccions religioses. Les manté? És practicant? Amb quina assiduïtat? Què en pensa de l’actual buidor a les esglésies?
Units per Avançar, com abans Unió, no és un partit confessional. Defensem la laïcitat positiva, és a dir, que els poders públics respectin per igual la creença i la no creença.  No he amagat mai la meva condició de catòlic practicant, ni n’he fet ostentació. M’interpel·la veure poca gent a la parròquia els diumenges. Però també li diré que hi confio.

Desconnectar amb la família

Ramon Espadaler sap què significa agafar les regnes d’un partit en uns moments difícils, passar de la dissolució a la reconversió, del cotxe oficial a la condició de diputat ras. De grans lideratges a grans consensos. Dels molts perfils que s’han fet sobre la seva persona n’he llegit un on posava que no té enemics però tampoc amics. Que no hi ha “espadaleristes”. Potser aquesta sigui al capdavall la fórmula infal·lible per sobreviure a la jungla política. Ell ho encara de la següent manera: “Saber que no hi ha espadaleristes em reconforta. Crec que la cohesió en els partits ha de venir més de les idees, que dels lideratges.”  La cohesió familiar també la considera clau, per això afirma que “no hi ha res millor per desconnectar que compartir els maldecaps i les bones notícies de cadascun dels membres”. Aquest estiu tenen previst anar tots plegats a passar uns dies a Galícia, “amb la família completa”. “S’ha d’aprofitar ara que encara s’hi apunta tothom. No em costa gaire desconnectar de la feina, fins i tot sense sortir de casa”.

Ramon Espadaler

Nascut a Sant Quirze de Besora el 1963, llicenciat en història, ha estat tinent d’alcalde de Vic i de Sant Quirze, així com conseller de Medi Ambient i conseller d’Interior de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Identifiquen quatre soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil

barcelona

El fiscal s’oposa a l’indult de Pablo Hasél per ser reincident

nadrdid

Illa té “tota la confiança” que el govern espanyol protegirà les llengües cooficials a la llei de l’audiovisual

Barcelona

Giró portarà els pressupostos al Parlament a mitjans d’octubre i no preveu “cap escenari” sense la CUP

barcelona

Sant Julià de Ramis organitza una consulta sobre “sobirania fiscal” per commemorar l’1-O

barcelona

Bolaños defensa la taula de diàleg i acusa el PP d’encarnar “el conflicte”

Madrid
TITON LAÏLLA I JOU
JUNTS PER CATALUNYA

“En política sempre he agraït venir de la infermeria”

barcelona

Un pla de govern per fer boca per als comptes

barcelona

Enèsim intent per desencallar una llei electoral pròpia

barcelona