Cuba viu les protestes més greus en trenta anys

Milers de cubans han sortit al carrer per protestar per les dures condicions de vida a l’illa, agreujades per la pandèmia en un país que viu fonamentalment del turisme. La pandèmia s’ha afegit a la precarietat provocada per les mesures de bloqueig imposades per l’administració de l’expresident nord-americà Donald Trump. Amb els contagis i les víctimes mortals expandint-se, els cubans viuen aquests dies escassetat d’aliments, medicines i talls de subministraments bàsics.

Les protestes són les pitjors en trenta anys i van començar diumenge amb uns quants centenars de persones a San Antonio de los Baños, un poble de la província d’Artemisa, per exigir a les autoritats vacunes contra la Covid. En poques hores, la protesta es va replicar per les xarxes socials i es va entendre a la resta del país, incloent-hi la capital, amb crits de “llibertat”, “pàtria i vida” i “a baix la dictadura”. Poc després i en una compareixença televisada, Miguel Díaz-Canel feia una crida a “tots els revolucionaris, a tots els comunistes, que surtin al carrer”, cosa que molts van fer, amb crits de “visca la revolució!” a l’Havana, enfrontant-se amb altres ciutadans. El president cubà es va desplaçar a San Antonio de los Baños, on va reconèixer la gravetat de la situació i la “legitimitat” de les queixes, però alhora va apuntar als Estats Units com a amplificador de les queixes: “Hi ha oportunistes, contrarevolucionaris i mercenaris pagats pel govern dels Estats Units per armar aquest tipus de manifestacions.”

La policia va detenir la nit de diumenge dotzenes de persones. La directora d’Amnistia Internacional per a les Amèriques va afirmar, des de Mèxic, que “hi ha hagut persones ferides per trets de la policia, detencions arbitràries, amenaces i atacs a periodistes, a més d’una forta presència militar i un govern intolerant”. Una versió confirmada per diferents periodistes internacionals a l’illa, però negada ahir per Díaz-Canel: “Ja m’han sortit dient que a Cuba reprimim, assassinem. On són els assassinats cubans?” I hi va afegir: “Tenim persones insatisfetes, amb incomprensions, falta d’informació i desig de manifestar-se... Però hi ha hagut vandalisme. Hi ha un sector que delinqueix.” El govern manté tallada la connexió d’internet mòbil, mentre familiars de detinguts feien cua ahir a comissaries per demanar que els alliberessin. El govern cubà ha assegurat que els talls elèctrics són deguts a avaries a les principals centrals termoelèctriques per l’augment de la demanda a causa de la calor, i que l’electricitat es restablirà avui.

L’exili cubà va aprofitar per sortir a demanar al president dels Estats Units, Joe Biden, que actuï de “manera decisiva”, en una roda de premsa a Miami juntament amb exiliats de Veneçuela, Nicaragua i Síria. “Si Biden no actua, Cuba s’omplirà aviat d’assessors russos i xinesos”, van assegurar, i van qualificar les protestes de “rebel·lió popular”.

La Casa Blanca no va reaccionar fins ahir a la tarda. En un comunicat, Biden no es va comprometre a res: “El poble cubà està exercint amb valentia drets fonamentals i universals.” I va manifestar el seu “respecte a la protesta pacífica i el dret a decidir el seu propi futur”. Biden també va cridar el govern comunista a “escoltar el seu poble i a servir les seves necessitats, en lloc d’enriquir-se ells mateixos”.