Política

L’agenda catalana, d’Iceta a les ministres Rodríguez i Sánchez

La titular de Política Territorial no cita Catalunya en el debut tot i tenir la bilateral d’aquí a pocs dies

A Transports, la catalana hereta el cas del Prat

Llop, a refer el Codi Penal

El socialista Óscar López relleva Redondo en el fil amb Sabrià

En els traspassos de cartera ministerial una llei no escrita imposa dissimular el desengany personal per la defenestració i elogiar el substitut, però la demolició del nucli dur que ha executat Pedro Sánchez va oferir esclats de sinceritat. “Sento molt deixar Política Territorial, i ho de dir així de clar”, confessava ahir Miquel Iceta quan lliurava la cartera a la manxega Isabel Rodríguez. En l’acte del traspàs, la ministra del diàleg territorial que rep l’agenda catalana no va ni citar Catalunya en el seu discurs, i això que hereta un compromís immediat: convocar en els quinze dies que queden de juliol la bilateral Estat-Generalitat pactada el 29 de juny a La Moncloa. El silenci de Rodríguez obeeix al nou far que guia el cop de timó de Sánchez, que després dels indults no vol que Catalunya sigui ara un focus diari. Si Iceta té ara sobre la taula l’estatut de l’artista i la negociació amb la baronessa Thyssen, qui cotitza a l’alça en l’agenda catalana és Raquel Sánchez (Transports), que hereta el poder inversor de José Luis Ábalos i el cas de l’ampliació del Prat.

L’enderrocament de set ministres i del cap de gabinet de La Moncloa té per a Sánchez l’objectiu de rellançar la legislatura davant els trenta mesos que falten fins al 2023. Però el terratrèmol té rèpliques de màxima escala en la carpeta catalana, amb un canvi d’auca total pel que fa als interlocutors.

Manxega pròxima a Page

Si amb Iceta al timó s’obria un l’horitzó federal en la mirada al conflicte, amb Rodríguez no és així. Pròxima al baró manxec Emiliano García Page, la nova ministra de Política Territorial va néixer fa 40 anys a Abenójar, poble de Ciudad Real de 1.500 habitants, i era alcaldessa de Puertollano. Tant pel seu arrelament biogràfic com per la vida política, està cridada a diluir la imatge de concessions a l’independentisme –la que hi ha a Madrid– i a ser la veu que escolta disset comunitats de la mateixa manera i també l’Espanya buida, que ella coneix per orígens. “L’acord i el pacte sempre és una bona fórmula de treball, sens dubte ens fa sentir millor estar en l’acord i en el pacte que en l’eterna confrontació”, va dir Rodríguez ahir, un dia abans que avui s’estreni com a nova portaveu al final del Consell de Ministres.

L’ascens de Rodríguez a Política Territorial confirma la malfiança de Sánchez amb ministres catalans que ell tria: Meritxell Batet va ocupar el ministeri del 7 de juny del 2018 al 21 de maig del 2019, i Iceta hi ha durat la meitat, del 27 de gener al 12 de juliol. Entre tots dos, la canària Carolina Darias també hi va ser efímera (del gener del 2020 al gener del 2021). Amb Rodríguez al timó, i fins a les eleccions del 2023, s’ha de veure el ressorgiment de la bilateral i de la taula de diàleg.

De Gavà a la Castellana

L’exalcaldessa de Gavà va ser l’altra protagonista de la jornada, perquè és una de les dones expertes en gestió local i amb accent social, i perquè arriba a la seu de “Nuevos Ministerios” de la Castellana a rellevar un factòtum del PSOE com José Luis Ábalos. En el seu adeu, Ábalos no va ocultar el seu desencís i ni tan sols va citar el president espanyol. “Quan el govern va arribar, les reivindicacions van esclatar per tot arreu i hi havia problemes estructurals. Ara, ministra, almenys tens el contracte programa de Renfe, tens el pla estratègic de Renfe i el pla d’Adif, tens desbloquejades moltes situacions”, va etzibar Ábalos a Raquel Sánchez en una justificació de la seva gestió des del 2018 tant a Foment com al rebatejat Ministeri de Transports.

Habitatge com a dret

En presència d’Iceta i també de Salvador Illa, la catalana Sánchez enaltia el seu compromís amb el dret a l’habitatge partint del llegat com a alcaldessa a Gavà, amb la declaració de zona tensionada i amb el seu parc públic de pisos. “La democràcia no creix amb maons sinó amb drets, i no hi ha dignitat sense habitatge. La seva funció social és inqüestionable”, va proclamar. Ábalos, de fet, li deixa en herència una llei d’habitatge encallada als calaixos perquè el PSOE no vol anar tan lluny com Podem i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, a l’hora de fixar límits als preus.

Iceta, el català i el tennis

Que Iceta no està ara igual de còmode a la cartera de Cultura i Esports com ho estava a Política Territorial es va evidenciar aviat: a l’hora de demostrar que segueix l’actualitat esportiva en viu va felicitar la guanyadora junior de Wimbledon Ane Mintegi, i ho va fer amb una piulada en què espanyolitzava el nom de la tennista guipuscoana anomenant-la Ana. “El caràcter plurilingüe d’Espanya aconsella practicar un federalisme cultural, i jo m’hi afanyo”, va sentenciar Iceta en rebre la cartera –i l’herència grisa de gestió– de José Manuel Rodríguez Uribes.

Amb Juan Carlos Campo cremat pels indults als presos polítics, Pilar Llop –fins ara presidenta del Senat– agafa Justícia amb el repte de reformar el Codi Penal i els delictes extemporanis a la UE com el de sedició. “No eludiré cap debat”, diu la madrilenya Llop, que va ser jutgessa a Mataró i que ha viscut a Girona i Barcelona.

Si els interlocutors són nous al més alt nivell –a Presidència Félix Bolaños organitzarà la taula de diàleg i tot el que feia Carmen Calvo–, el fil telefònic és també nou i el cable obert entre el guru Iván Redondo i Sergi Sabrià passa ara al socialista Óscar López com a cap de gabinet.

LES FRASES

L’acord i el pacte sempre és una bona fórmula de treball, ens fa sentir millor el pacte i l’acord que l’eterna confrontació
Isabel Rodríguez
ministra de política territorial i portaveu del govern espanyol
La democràcia no creix amb maons sinó amb drets, i no hi ha dignitat sense habitatge. La funció és inqüestionable
Raquel Sánchez
ministra de transports, mobilitat i agenda urbana

Del dard al traspàs “més amorós”

Si la sobrietat es va imposar en l’acte de promesa del nou càrrec davant del rei Felip VI, els traspassos de carteres entre els defenestrats i els nouvinguts va incloure des del dard frontal al col·lega fins a la declaració d’amor. El dia que es publicava que Iván Redondo va caure per la seva ambició de voler ser ministre i de Presidència, el flamant ministre de Presidència, Félix Bolaños, va dir: “Les vegades que he pensat i m’he alegrat de no ser ministre... Unes quantes! És clar! Però aquestes coses ni s’han de demanar ni es poden rebutjar.”

Tot i no citar Redondo pel nom i malgrat negar en una conversa posterior que anés per ell, l’evidència hi era. La destituïda Carmen Calvo va entregar la cartera a Bolaños dient que era “el traspàs més amorós de tota la història política espanyola”. Menys amor hi havia en el relleu d’Arancha González Laya per José Manuel Albares (Afers Estrangers), que es va reconciliar amb el “gran amic” del Marroc davant la destituïda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia