Perpetuar el treball social

El cap de setmana del 19 i 20 de gener del 2019, i després de deu anys, el barri de la Maurina de Terrassa feia una festa de cloenda del pla de barris. El temps no va acompanyar aquell diumenge, i qui sap si la inauguració amb pluja d’una de les obres emblemàtiques, el nou equipament del barri, ja era un presagi de la situació en què està ara, funcionant a mig gas i amb problemes normatius en el sistema de regeneració d’aire. Batejat com a casal cívic Francisca Redondo, una líder veïnal, de la lluita feminista i que va ser regidora de Sanitat del 1981 al 1983 després d’arribar al barri el 1957 procedent de Conca, el modern edifici de més de 1.000 metres quadrats té encara espais per ocupar malgrat que hi ha demanda de les entitats del barri per ocupar-los, com per exemple del Club de la Gent Gran del districte. El president de l’associació de veïns de la Maurina, Raúl Sánchez, explica que la pandèmia n’ha retardat l’ocupació dels espais, però també lamenta que ho està dificultant que la Generalitat i l’Ajuntament no es posin d’acord en les normatives i que ara diguin que hi ha problemes en el sistema de regeneració d’aire.

El que a mitjan segle passat es va conèixer com el barri de les llaunes, ara té una població 7.894 persones i una orografia plena de torrents per l’obra de transvasament de la riera del Palau després de les tràgiques riuades del 1962, ara s’ha ordenat urbanísticament. Hi ha ajudat la inversió de gairebé un 60% dels 15 milions destinats a executar el pla de barris amb millores de passatges, la urbanització de la plaça de la Maurina i reformes als carrers Núria, Franc Comtat i Felip II. Però, del pla, Sánchez en destaca la “gran tasca social”, des de les ajudes a joves per integrar-se al món laboral, fins als programes adreçats a les famílies i infants, els de foment de la convivència, de mediació i assistència a les comunitats de veïns. Sánchez valora especialment que el pla ha servit “com a punt d’impuls per a altres projectes socials” al marge del pla i per reconnectar les entitats i associacions del barri. Tem, però, que amb els anys algunes iniciatives es puguin diluir i demana l’esforç de les administracions per assegurar-ne el manteniment, com s’ha fet reforçant l’equip d’educadors socials als carrers. Reclama també que és creï la figura d’un gestor professional que garanteixi el treball en xarxa, la comunicació i la col·laboració entre les entitats.