Colau renega del referèndum i el qualifica de “ximpleria”

De cedir locals per al referèndum de l’1 d’octubre del 2017 o defensar, anys abans, que se’n fes un d’“ineludible” de pactat amb l’Estat amb reconeixement internacional, a renegar de la idea perquè “la gent no està per ximpleries”. Aquesta és l’evolució política que va mostra ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista a TV3. Interrogada sobre els temes que haurien d’aparèixer a la taula de diàleg i les aspiracions independentistes, la líder dels comuns va assegurar que s’ha de continuar plantejant la desjudicialització i la reforma del delicte de sedició –descartat pels socis del PSOE–, la reforma de l’autogovern, la millora del finançament, i va deixar la porta oberta al fet que “algun dia” s’haurà de votar una proposta consensuada a Catalunya i a l’Estat. Però va insistir que s’havia d’aprendre dels errors del passat i de l’“autoengany” i les “promeses que sistemàticament s’incomplien” per part de l’independentisme, i per aquest motiu va demanar “menys grandiloqüències” i anar “pas a pas”.

Les declaracions a dos dies que la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, pronunciï una conferència per exposar la seva proposta per a Catalunya, van ser àmpliament criticades per l’independentisme, però fins i tot el PSC va mostrar la seva “sorpresa per l’evolució política” de l’alcaldessa. Així s’hi va referir el diputat i primer secretari del PSC a Barcelona, Ferran Pedret, recordant: “Ens donava lliçons en el passat sobre aquesta qüestió”, i ara s’acostava més a les posicions dels socialistes. Amb tot, Pedret va deixar clar que el PSC mai l’havia qualificat de ximpleria perquè “és un debat polític de primer ordre”.

En l’independentisme les reaccions van ser fulminants. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, li va respondre que “la ximpleria és no fer cas al 80%” de la ciutadania que demana una solució democràtica sobre la base de “l’autodeterminació i l’amnistia”. Es va mostrar convençuda que Colau “sap que la clau de volta i la solució al conflicte és el referèndum”, i va lamentar que els comuns caiguin en “la irrellevància política” optant per “desconnectar-se de la majoria del país”.

Pels socis del govern català, les paraules de l’alcaldessa volen “tapar la gestió nefasta” que està duent a terme a la capital catalana, en paraules de la portaveu de JxCat i presidenta del grup municipal de Barcelona, Elsa Artadi. Per Junts, les paraules de Colau van ser “molt decebedores” i “insultants” per a la ciutadania. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va trobar “realment trist” qualificar de ximpleria “la màxima expressió de la democràcia”, i es va qüestionar si les paraules de Colau qui sap si són “l’herència (o la factura) que ha deixat Manuel Valls”.

L’expresident Quim Torra també va lamentar a Twitter que “quan Barcelona renuncia a posar-se al davant de la nació es provincialitza i la mediocritat l’engoleix”.