Política

Aliança EUA-Austràlia-Regne Unit contra la Xina al Pacífic

Washington, amb l’ajuda de Londres, proveirà de submarins nuclears el país oceànic per contrarestar el poder xinès a la regió

Pequín critica la “irresponsabilitat” d’una decisió presa amb “mentalitat de la guerra freda”

El primer ministre australià nega que el país vulgui armes nuclears

En un nou pas dels Estats Units per contrarestar el poder i la influència de la Xina a la regió de l’Indo-Pacífic, Washington va anunciar la matinada de dijous una nova aliança militar amb Austràlia que tindrà el suport del Regne Unit. El nou grup, sota l’acrònim d’Aukus (jugant amb les sigles en anglès dels tres països), no només compartirà informació i coneixement tecnològic, sinó que proveirà Canberra de submarins nuclears i assegurarà presència occidental en territori d’interès xinès.

“Austràlia inicia una associació de seguretat trilateral millorada amb el Regne Unit i els Estats Units per permetre una cooperació més profunda en matèria de seguretat i capacitat de defensa”, va piular el primer ministre australià, Scott Morrison, que veu l’aliança com una “oportunitat històrica” davant els “moments incerts” actuals.

L’Aukus és bàsicament una aliança que toca totes les arestes de seguretat i que defensa possibles riscos, des de la intel·ligència artificial fins a la ciberseguretat. El més significatiu, a banda del reforç de tasques i entrenaments militars conjunts, és, però, la definició d’un pla de divuit mesos per entregar a Austràlia submarins nuclears, una tecnologia “extremadament sensible”, segons la Casa Blanca, que ara per ara els EUA només compartien amb el Regne Unit.

Morrison va voler deixar clar que, en cap cas, això significa que Austràlia vulgui tenir armament nuclear.

“Es tracta d’invertir en la nostra major font de força, les nostres aliances, i actualitzar-nos per fer front a les amenaces d’avui i de demà”, va dir el president nord-americà, Joe Biden. “Es tracta de connectar els aliats i socis existents dels EUA de noves maneres”, hi va afegir.

Els nous submarins no arribaran fins d’aquí a molts anys, però l’acord assegura presència dels submergibles nord-americans i britànics en aigües del Pacífic i utilitzar Austràlia com a base.

En la presentació del pacte, cap dels líders dels tres països va citar la Xina en cap moment. No obstant això, per Biden ara mateix les “amenaces” a què fa referència es concentren en els afanys i avenços de Pequín en el context geopolític. El que vesteix de pas evident en la seva política de retorn al multilateralisme és l’abraçada a una Austràlia que fins fa relativament poc es resistia a situar-se clarament en contra dels interessos xinesos.

La demostració de força de les aliances liderades pels EUA continuarà la setmana vinent amb la cimera a la Casa Blanca amb els líders d’Austràlia, el Japó i l’Índia, els anomenats països Quad, on es coordinaran posicions comunes contra Pequín.

Com a resposta, el portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, Zhao Lijian, va atacar durament el nou acord, que evidentment veu com una aliança que afectarà el seu domini i interessos a l’Indo-Pacífic. Directament, Zhao va definir-lo com un cas “d’extrema irresponsabilitat” i va instar Washington, Canberra i Londres a “abandonar la mentalitat obsoleta de la guerra freda i els conceptes geopolítics de mentalitat estreta”. “Seguirem de prop la situació”, hi va afegir, tot advertint que, si es posa en risc la “pau i l’estabilitat regional”, només aconseguiran “perjudicar els seus propis interessos”.

LES FRASES

Es tracta d’invertir en la nostra major font de força, les nostres aliances
Joe Biden
president dels estats units
Austràlia inicia una associació de seguretat trilateral millorada amb el Regne Unit i els EUA
Scott Morrison
primer ministre d’austràlia

Greu crisi diplomàtica amb França

A banda de la crisi amb la Xina, la creació de l’Aukus també ha tingut un altre efecte col·lateral: el despertar de la ira de França, fins al punt d’albirar-se una crisi diplomàtica entre París i Canberra. Que els Estats Units i Londres proveeixin de submarins moderns Austràlia significa l’anul·lació d’un projecte de construcció de dotze submarins francesos, en vigència des de fa cinc anys i que feia temps que estava en perill per diversos endarreriments i problemes, en part per les exigències australianes de potenciar-ne la fabricació interior.

“És una decisió contrària a l’esperit de cooperació que va prevaler entre França i Austràlia”, va dir el govern francès. París estudia demanar una compensació per danys. “Estem estudiant totes les vies”, va dir la ministra de Defensa, Florence Parly. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, va retreure als EUA que actuïn “de manera semblant a Trump”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cara a cara entre Morawiecki i Von der Leyen a l’Eurocambra dimarts pel “Polexit” legal

Estrasburg

ERC proposa al Parlament reprovar el Tribunal de Comptes pel ‘no’ als avals de l’ICF

barcelona

Pujol assegura a l’Audiència Nacional que la seva família no va aprofitar-se del seu càrrec a la Generalitat

Madrid

El TSJC jutjarà Pau Juvillà el 22 de novembre pels llaços grocs a la Paeria

barcelona

Mor l’exsecretari d’estat dels EUA Colin Powell als 84 anys per coronavirus

washington

Aragonès celebra que s’ha fet “un pas més” en el procés de pau a Euskadi

Barcelona

Junts torna a reclamar un “front comú” al Congrés a ERC i la CUP davant la “marginació constant” del govern espanyol

Barcelona

ERC insisteix al govern espanyol que ha de generar les “condicions necessàries” per negociar els pressupostos de l’Estat

Barcelona

La CUP “no tanca portes” als pressupostos però adverteix al Govern que “no està fent els deures”

Barcelona