Política

Alemanya

Eleccions generals

El perill “normalitzat”

Promotora d’un discurs xenòfob el 2017, la ultradretana AfD intenta ara capitalitzar el descontentament per les restriccions de la Covid-19

L’ala més moderada del partit mira de controlar els falcons interns, sota la lupa dels serveis secrets

Els sondejos li pronostiquen un 11% en intenció de vot en els comicis de diumenge que ve

A l’afebliment per les divisions internes, s’hi afegeixen els problemes financers de la formació

Tino Chrupalla, de 46 anys, pare de tres fills i diputat del Bundestag (Parlament), fa un mes que baixa cada dia del cotxe de campanya d’Alternativa per Alemanya (AfD) amb la granota de pintor de parets, el seu ofici. Se la treu a l’escala que porta a l’escenari del seu míting o un cop a dalt, com si acabés de plegar d’una feina que ja no exerceix. L’acompanya Alice Weidel, cap del grup parlamentari, de 42 anys i assessora empresarial. Són els caps de llista d’aquest partit, el primer i únic de l’espectre ultradretà amb escons al Bundestag, des del 2017. Aleshores van obtenir un 12,6% i es van convertir en primera força de l’oposició. Ara se’ls pronostica un 11%. Van a la campanya com a representants de l’Alemanya “normal”.

La imatge de Chrupalla amb la granota de pintor es repeteix dia a dia. Sigui a Schwerin, la ciutat de l’est on va arrencar la campanya, o a Saxònia, el land on l’AfD es va convertir en el partit més votat en les generals del 2017, amb un 27%. Ara se li pronostica un punt menys. Chrupalla és diputat per mandat directe al seu districte, Görlitz, ciutat saxona fronterera amb Polònia.

“La maquinària del pànic vol arruïnar les nostres ciutats”, sosté sobre l’escenari, ja amb el seu altre vestit de campanya –americana i pantalons blaus, el color del partit–. Es refereix als estralls causats per les restriccions en el petit o gran comerç de ciutats com ara Schwerin o Görlitz. Sis mesos de tancament de botigues, bars, cinemes, gimnasos o qualsevol altre local no essencial han arruïnat el ciutadà. Alemanya va reobrir la vida pública fa mesos. Però l’AfD continua removent la mala maror provocada per les restriccions.

“Vull una societat segura per a mi, per a la meva companya i la meva llar”, diu tot seguit Weidel. Esmenta la seva condició d’homosexual, una dona que viu en parella amb una altra dona d’arrels índies i establerta a Suïssa, mare de dos fills d’una altra relació. Weidel recorda l’atac a ganivetades sofert l’any passat per una altra parella d’homes homosexuals, a Dresden, un dels quals va morir. L’atacant era un refugiat sirià.

Chrupalla ataca les “renúncies” imposades arran de la pandèmia per la coalició entre conservadors i socialdemòcrates d’Angela Merkel. Weidel es remet a la crisi dels refugiats del 2015, quan la cancellera no va tancar les fronteres del país. Alemanya va acabar aquell any amb prop d’un milió de refugiats. Va ser el punt d’arrencada cap a l’èxit electoral de l’AfD. Dos anys abans, com a partit euroescèptic i antirescats als socis del sud, s’havia quedat unes dècimes per sota del mínim del 5% necessari per tenir escons. L’AfD ja no és el partit antirescats i tampoc no busca només el vot xenòfob. Totes dues fal·leres han passat a segon terme. Ara busca el vot dels antivacunes, dels qui estan farts de restriccions, dels qui han perdut la feina o han hagut de tancar el bar. Chrupalla, el pintor, i Weidel, la dona moderna i empresària, són la nova imatge d’un partit afeblit per les divisions internes. El president de la formació, Jörg Meuthen, ha intentat contenir o fins i tot dissoldre el corrent radical de líders regionals com Björn Höcke, al land de Turíngia. S’anomenen Der Flügel (L’Ala) i, tot i que formalment no tenen una estructura dins el partit, fan valer la seva influència. Sense ells, no obtindrien resultats com el 26% de Saxònia.

L’ala radical està sota observació dels serveis secrets d’Interior. Aquesta és la raó principal perquè Meuthen els vulgui tenir sota control. Si l’observació s’estén a tot el partit, quedaran sota la lupa d’Interior les activitats dels diputats, càrrecs públics i militància d’un partit que, a més dels escons del Bundestag, té representació a les cambres regionals dels 16 lands del país i l’Eurocambra.

A l’afebliment provocat per les divisions internes, s’hi afegeix el financer. L’AfD ha encaixat multes successives del Bundestag per donatius irregulars o no declarats com cal de la campanya del 2017. La responsable d’aquests ingressos és Weidel. La via d’entrada era Suïssa, on té la residència la seva parella. El partit no es pot permetre perdre el finançament que percep per cada escó, regional o del Bundestag. No pot renunciar al gran captador d’electorat radical de l’est del país, com la Saxònia de Chrupalla.

L’AfD està descartada com a soci en qualsevol coalició, sigui nacional o regional. És una norma tàcita dins el bloc conservador de Merkel. Encara es recorda com el 2020 la cancellera va fer tirar enrere l’elecció d’un primer ministre liberal, al land de Turíngia, perquè es va fer amb el vot còmplice del seu partit i de l’AfD. La intervenció de Merkel va provocar la retirada de la seva successora com a cap de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Annegret Kramp-Karrenbauer.

La pregunta ara és si el cordó sanitari sobreviurà a l’adeu a l’“era Merkel”. Es dona per fet que es respectarà pel que fa al govern resultant dels comicis de diumenge. Però a escala regional comença a haver-hi esquerdes. Un dels candidats de la CDU a l’est és l’excap dels serveis secrets Hans-Georg Maassen, destituït el 2018 i defensor del diàleg amb l’AfD. Es presenta per un districte de Turíngia, land dominat pel corrent més radical de l’AfD i on Merkel va intervenir in extremis contra la complicitat amb els ultres.

16
estats federats
–tots els d’Alemanya– tenen representació de la ultradretana AfD, amb escons també al Bundestag i al Parlament Europeu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cambray defensa que no es destinarà “ni un euro públic” a les escoles que segreguen davant les crítiques del PP

Barcelona

JxCat concreta a Aragonès 5 propostes per negociar plegats els pressupostos de l’Estat

Barcelona

Aragonès torna a demanar a Junts que se sumi a la taula de diàleg

Barcelona

Brussel·les vol accelerar les autoritzacions a instal·lacions d’energia renovable per frenar la dependència del gas

Brussel·les

Bolaños defensa la “independència” del Tribunal de Comptes i celebra l’acord PSOE-PP per renovar-lo

Madrid

Otegi: “Si perquè surtin els 200 presos cal votar els pressupostos, els votarem”

Sant Sebastià / Madrid
En directe
Ple del Parlament

Puigneró demana desvincular el traspàs de Rodalies dels pressupostos de l’Estat

Barcelona
En directe
Ple del Congrés

Sánchez garanteix a Casado que no alliberarà etarres a canvi dels pressupostos

Barcelona

Guanyem Badalona ofereix els seus vots al PSC perquè prosperi la moció de censura però descarta entrar al govern

Badalona