Política

Brussel·les no farà res per abaratir el preu de la llum

Deixa la resposta a curt termini als governs

Ajudes als més pobres i una reducció de l’IVA són les opcions que tenen els executius

La Comissió Europea dona un cop de porta a les propostes de Sánchez

La Unió Europea no troba cap solució immediata i conjunta a l’encariment de la factura de la llum. Malgrat el crit de socors d’estats com l’espanyol, la Comissió Europea (CE) s’absté d’intervenir a curt termini perquè creu que es tracta d’una crisi passatgera que els governs poden controlar per si sols.

Brussel·les va insistir ahir que no prendrà mesures, però va prometre examinar a mitjà termini la proposta del govern de Pedro Sánchez per comprar gas de manera conjunta a la UE. També estudiarà revisar el reglament sobre seguretat del subministrament per “garantir un funcionament més efectiu de l’emmagatzematge” d’energia i continua enviant missatges a Moscou perquè obri més l’aixeta del gas. Rússia reiterava ahir que no l’està utilitzant com a arma política.

Ara bé, tot això que anunciava ahir l’executiu europeu és per evitar que la situació d’ara es repeteixi els pròxims anys. A curt termini, Brussel·les no actuarà. És un cop de porta en tota regla de Brussel·les a la petició de Sánchez per aconseguir un salvavides europeu que rebaixi la pressió social. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va lamentar ahir que la CE no posi sobre la taula “mesures excepcionals a l’altura del repte” actual.

En canvi, la Comissió està convençuda que els preus disparats de l’energia seran temporals i que “cauran a la primavera, quan s’espera que la situació s’estabilitzi”.A les portes d’un hivern que es preveu fred, defensa que el millor que poden fer els països és utilitzar els instruments que ja tenen a les seves mans.

Per sobreviure a l’hivern, la CE recepta una sèrie de pal·liatius, entre els quals hi ha donar “ajudes d’emergència” als consumidors pobres a través de vals o amb el pagament d’una part de les seves factures. En les recomanacions que va presentar ahir la comissària d’Energia, Kadri Simson, també es remarca que els governs poden autoritzar l’ajornament de les factures i donar suport a certs sectors econòmics. Igualment, poden optar per rebaixar els impostos, que representen el 41% de la factura elèctrica de les llars a la UE.

“A mesura que sortim de la pandèmia i comença la recuperació econòmica, és important protegir els consumidors vulnerables i donar suport a les empreses europees”, va avisar ahir Simson. Però aquesta protecció l’hauran de proporcionar els governs i, per ara, Brussel·les només oferirà assessorament tècnic. Queda per veure si aquesta resposta satisfà estats com l’espanyol, el francès o el grec, que reclamen ajuda de les institucions europees. Els caps d’estat i de govern de la UE es reuniran la setmana que ve a Brussel·les per debatre, entre altres coses, el preu de la llum. Si el sud i l’est d’Europa convencen el nord que una actuació conjunta evitarà una crisi energètica amb dures conseqüències, els Vint-i-set podrien llavors demanar a l’executiu comunitari més implicació i suport.

06.10.21
Pedro Sánchez
va plantejar que la CE liderés la compra conjunta de gas dels Vint-i-set.
21.10.21
se celebrarà
a Brussel·les una cimera de la UE, en què es debatrà l’escalada del preu de la llum.

Dèficit previst del 8,6% a l’Estat

El Fons Monetari Internacional (FMI) manté en el 8,6% la previsió de dèficit de l’Estat espanyol aquest any, però empitjora una dècima fins al 120,2% la del deute. En les projeccions fiscals publicades ahir, l’organisme apunta que l’Estat reduirà el dèficit fins al 5% l’any que ve i fins al 4,4% el 2023, però el mantindrà per sobre del 4% com a mínim fins al 2026.

Pel que fa al deute, l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva augmenta fins al 120,2% la projecció, una dècima més que al juliol. L’Estat reduirà el deute fins a l’116,4% l’any que ve i dues dècimes més el 2023, però a partir del 2024 en preveu un lleuger augment. Així, el 2026 l’Estat només haurà reduït en poc més de dos punts i mig el deute respecte del nivell actual. Les projeccions del Fons Monetari Internacional preveuen que el deute mundial serà del 97,8% aquest any i que s’elevarà fins al 121,6% en el cas de les economies avançades. La zona euro tancarà l’any amb un deute del 98,9%. Itàlia, amb un deute del 154,8%, es mantindrà com la gran economia de la zona euro més endeutada, seguida de l’Estat espanyol i França. Pel que fa al dèficit, l’FMI preveu que el global sigui del 7,9% i el de les economies avançades, del 8,8%. La zona euro tancarà el 2021 amb el dèficit en el 7,7% i Itàlia i França seran els estats que tindran un dèficit més elevat aquest any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Batet es doblega a Marchena

madrid

Aragonès i Armengol clamen pel català en l’audiovisual

Barcelona

La CE retira l’amenaça imminent de tallar els fons a Polònia

Brussel·les

Albiol es veu d’alcalde el 2023 vencent “l’odi i el ressentiment”

BARCELONA

El govern apressa els territoris del domini lingüístic a fer pinya

barcelona

Biden referma el compromís dels EUA de defensar Taiwan

Saint Louis (Missouri)
JORDI TERRADES SANTACREU
PSC

“Catalunya es mereix més acords transversals”

GRANOLLERS

L’alcalde de Sarrià de Ter, absolt de desobediència

Sarrià de Ter

Trapero defensa el control del cos des de “l’autoexigència”

Barcelona