Política

Al compàs d’Israel

El triomf dels demòcrates sobre els republicans en les presidencials no ha alterat la política exterior dels EUA a l’Orient Mitjà

La protecció incondicional d’Israel i la contenció de l’Iran continuen sent els pals de paller de l’actuació de Washington a la regió

El retorn a la diplomàcia per contenir Teheran és el principal canvi respecte a l’era Trump

La política de Biden a l’Orient Mitjà només es diferencia de la de Trump en la superfície

El to conciliador no canvia els objectius, els aliats ni els enemics. Ara fa un any que el demòcrata Joe Biden va vèncer en les eleccions presidencials dels Estats Units el republicà Donald Trump. Aquella victòria va arribar carregada d’especulacions i molts auguraven un gir dramàtic en el rumb de la Casa Blanca. Però el pas del temps ha fet envellir malament aquelles aspiracions i sembla que la política exterior de Biden a l’Orient Mitjà no es diferencia de la del seu predecessor en el contingut, sinó en la superfície. La protecció incondicional d’Israel i la contenció de l’Iran continuen sent els pals de paller de l’actuació de Washington a la regió, que dirimeix en funció dels seus interessos quins estats mereixen que es cometin agressions als drets humans i quins no.

Trump ha escalfat l’aniversari de Biden amb unes declaracions amb les quals pretén diferenciar-se de la influència demòcrata. L’expresident ha afirmat aquesta setmana que Israel “posseïa” fins fa poc el Congrés nord-americà: “Hi tenia molt de poder, tal com ha de ser, però avui és al contrari.” Trump, que responia al periodista Ari Hoffman, al·lega que l’entrada a les institucions de membres demòcrates “que odien Israel amb passió”, com Alexandria Ocasio-Cortez i Ilhan Omar, ha afectat els interessos de l’estat jueu.

El darrer any, Biden ha arrufat el nas davant d’algunes accions dubtoses del govern israelià, però no ha impedit que les dugués a terme. Després d’uns primers mesos de cautela, les autoritats israelianes han rellançat el seu projecte expansionista als territoris ocupats. L’executiu liderat pel primer ministre Naftali Bennett, exlíder dels colons que resideixen a Cisjordània, ha anunciat la construcció de 3.130 habitatges al territori palestí, on ja viuen 700.000 colons. Sense interposar-s’hi, l’equip de Biden ha contactat els líders israelians per expressar-los la seva “ferma oposició” al moviment.

La Casa Blanca ha reaccionat de manera similar altres vegades. La setmana passada, Washington va “demanar explicacions” a les autoritats israelianes quan van designar com a terroristes sis entitats palestines que vetllen pels drets bàsics de la població ocupada en absència d’un estat que els protegeixi. Al maig, Biden va defensar l’ofensiva del govern israelià contra la Franja de Gaza, amb 256 víctimes mortals, al·legant que no era desmesurada. La nova administració tampoc s’ha pronunciat sobre els atacs impunes que l’exèrcit israelià llança contra la infraestructura vital de la població ocupada, amb la destrucció, per exemple, de canonades d’aigua que nodreixen centenars de famílies a Masafer Yatta, un combinat de poblats al voltant d’Hebron. En unes altres declaracions recents, Trump va afirmar que els països de la regió “feien cua” durant el seu mandat per unir-se als acords d’Abraham, una mena de pactes de normalització amb Israel impulsats per la seva administració. Els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Sudan i el Marroc els van signar i, com a recompensa, van obtenir polítiques favorables per part de la Casa Blanca i de la Knesset fent front contra Teheran. Moltes veus parlaven d’un proper acord amb l’Aràbia Saudita, que estaria temptejant el terreny. “Hauríem aconseguit la pau a l’Orient Mitjà –hi va afegir l’expresident–. Ara no poden fer-ho, perquè han de bregar amb l’Iran, i ho fan amb debilitat.”

Biden percep l’Iran com una amenaça, tal com ho fa Trump, però la vol contenir a través de la diplomàcia. El seu equip vol retornar a l’acord nuclear, que força l’Iran a limitar l’enriquiment d’urani a canvi de la seva reintegració a l’economia global. La bel·ligerància de Trump va treure els EUA del pacte, signat també per la UE, Rússia i la Xina. Per reviure l’acord, Biden compta amb Robert Malley, enviat especial a l’Iran i darrer president de l’International Crisis Group, una fàbrica d’idees que es mostra a favor de l’acord i defensa l’aixecament de sancions que ofeguen l’Iran, al·legant que són perjudicials per als iranians ordinaris i especialment per a les dones.

No obstant això, les negociacions amb les autoritats iranianes s’haurien vist interrompudes per la celebració de les eleccions presidencials del juny passat –guanyades pel conservador Ibrahim Raisi–. Hi ha un acord per reprendre-les el dia 29 de novembre, però Malley s’ha mostrat lleugerament decebut pel fet que la represa no s’hagi produït abans. L’Iran, a més, ha bloquejat l’entrada al país dels supervisors de l’ONU i ha malmès així la transparència amb què convindria acompanyar les negociacions. Mentrestant, a Crisis Group alerten que les sancions imposades per Trump segueixen en peu, i Malley, l’exlíder de l’entitat, adverteix que la Casa Blanca explorarà altres vies si no aconsegueix els seus objectius a través de la diplomàcia.

4
països àrabs
van establir relacions amb Israel a través d’acords impulsats per Trump.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

equador

Un jutge ordena presó preventiva contra un exministre de Correa

barcelona
migració

Almenys 45 desapareguts en un naufragi al Mediterrani central

barcelona

Massa burocràcia

Banyoles
David Planas
Alcalde de Celrà (CUP)

“Des del maig no he canviat la manera de fer o de pensar”

Celrà
argentina

La justícia confirma l'autoria de l'Iran en l'atemptat del 1994 a l'AMIA

barcelona
llengua

Els ‘youtubers’ residents a Andorra hauran d’acreditar un nivell mínim de català

barcelona
UNIÓ EUROPEA

Avança la negociació sobre la relació amb Gibraltar després del 'Brexit'

barcelona
Estat espanyol

El govern “extingirà” la Fundació Francisco Franco

Barcelona
Pròxim Orient

Biden admet la imminència d’un atac de l’Iran a Israel i li demana que no ho faci

Barcelona