ERC arrenca el 6% de català en l’audiovisual pel sí al pressupost
El catàleg europeu de plataformes com Netflix tindrà el 20% en les llengües cooficials en la futura llei
Rufián obté esmenes que eleven la inversió fins al 9% del pes del PIB
La Via Laietana es queda sense ser un lloc de memòria
“Avui he dormit poc”, admetia el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com si no assumís del tot que al Madrid oficial una negociació que mereix tal nom hagi de desbordar la matinada. Després de tenir la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño penjada del telèfon fins a les tres de la matinada –ella vigilava els serrells i mostrava el seu dit polze amunt o avall en funció del que li exigia ERC perquè fos Adriana Lastra qui traslladés el vistiplau–, ERC va anunciar ahir un acord amb el govern espanyol i, a canvi del sí al pressupost del 2022, arrenca que la futura llei de l’audiovisual inclogui una quota del 6% de català en plataformes com ara Netflix –el 20% del catàleg europeu serà en llengües cooficials– i un impost del 5% al foment de la producció, a més d’elevar les inversions del 17,2% al 19% del pes del PIB. La conversió de la comissaria de Via Laietana en lloc de memòria haurà d’esperar.
El pas de no presentar una esmena a la totalitat –i ajudar a derrotar les de Junts, la CUP i el PP i Vox– va ser un cessament de les hostilitats, però no va ser fins ahir a dos quarts de dues de la tarda que ERC va firmar in extremis un acord amb el govern del PSOE i Podem, just abans de la decisiva votació de les esmenes parcials que té lloc entre dimarts i dijous al Congrés. Si bé Pedro Sánchez va aconseguir la investidura per un sol vot –167 a 165–, ara repeteix la majoria àmplia de 188 escons gràcies a ERC (13), EH Bildu (5), el PDeCAT (4), Més País (2) i Compromís (1) i als esperats vots del PNB (6), Teruel Existe (1) i Nova Canàries (1). “Excepte la dreta, on PP, Vox i Cs sempre estan en el no a tot, la resta de grups han fet un esforç”, va lloar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.
Passaport fins al 2023
El president espanyol rep un passaport per viatjar fins al 2023 que li permet esgotar la legislatura, ja que els comptes del 2022 ja amb els fons europeus al sac es poden prorrogar en any electoral. Vertigen?, se li va preguntar a Rufián. “Som molt conscients del que és el PSOE i del que és Sánchez. Cap de nosaltres és aquí per estima sinó per consciència de l’espant, i l’espant és l’alternativa. A mi em faria vertigen que a La Moncloa governés una coalició de PP, Vox i Cs. Això vol dir que no sabem què és el PSOE? No! Ho sabem perfectament”, va respondre Rufián.
Forçar el PSOE a quotes
La llei d’audiovisual ha de passar pel Consell de Ministres i arribar al Congrés –la directiva europea fixa que ha d’estar aprovada el 31 de desembre– però el sí als pressupostos ja està entregat per endavant, així que ERC va advertir que hi ha el tràmit pendent dels comptes al Senat i que “tutelarà” la redacció de la llei. “ERC va prometre que aconseguiria quotes i incentius. I és exactament el que s’ha aconseguit”, es va vantar Rufián. Si bé el PSOE no es movia dels “incentius” per no “generar barreres” a la inversió, i això que l’article 3.3 de la Constitució reserva “especial respecte i protecció” al català, ERC força el PSOE a traduir la diversitat lingüística en una quota, s’hi incorpora també la llengua de signes catalana i hi afegeix que “si el contingut que s’ofereix està disponible, doblat o subtitulat, en un idioma cooficial haurà d’incloure’s a l’oferta”. El nou impost a la producció serà del 5%, i un 10% de la recaptació anirà a l’Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals per finançar el foment d’obres en llengües cooficials.
La llei recau en el secretari d’estat de Telecomunicacions, Roberto Sánchez, però fins ara el ministre Miquel Iceta (Cultura) posava la llei del cinema com a presumpte exemple de la ineficàcia de les quotes adduint que es doblen el 13% de títols a les sales i no el 25% que diu la norma. La directiva de la UE, però, preveu que un 30% del catàleg mundial de les plataformes sigui d’obra europea, i dins del lot estatal és el 40% el que és en català, basc i gallec. ERC obté també la creació d’un fons de 10,5 milions per incentivar la creació en català, i les partides per adquirir llibres de text en els pressupostos s’eleven ara als 60 milions. Pel que fa a l’habitatge, la Generalitat rebrà 10 milions per poder comprar pisos a la Sareb –el banc dolent– i destinar-los a habitatge social.
Mossos: jubilació als 60
Amb Interior per primera vegada en mans d’un conseller republicà com Joan Ignasi Elena, ERC aconsegueix l’equiparació dels Mossos i dels Agents Rurals amb l’Ertzaintza perquè a partir d’ara es puguin jubilar anticipadament als 60 anys. EH Bildu, al seu torn, obtenia el mateix per a la policia foral de Navarra, una fita contracultural de l’esquerra abertzale i un desafiament al PNB pel fet de pescar en les seves aigües. “Canvien les coses. Els governs espanyols estaven acostumats a pactar amb la dreta basca i la dreta catalana”, va dir Rufián al costat de Mertxe Aizpurua (EH Bildu).
Estalvi a Via Laietana
Una de les ferides que li queden a Rufián de la dura negociació amb Calviño, Montero i el ministre Félix Bolaños (Presidència) és no arrencar la conversió de la prefectura de la Via Laietana en un espai de memòria que recordi que va ser la seu de la Brigada Político-Social on van actuar torturadors com els germans Antonio i Vicente Juan Creix i on hi van sobreviure herois antifranquistes com Miguel Núñez. El govern accepta només retirar la partida destinada a reformes de millora de l’edifici, un premi de consolació després d’exigir la ressignificació.
Mentre Junts (4) i la CUP (2) no han entrat a negociar –els de Míriam Nogueras hi han forçat un fons Covid de 1.600 milions que es vota demà i que és viu tot i que el PSOE no vol abonar-lo–, el PDeCAT (4) de Ferran Bel obté més de 40 esmenes amb fites com que els fons europeus Next Generation arribin a entitats de servei sociosanitari sense ànim de lucre com ara l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla, el Sant Joan de Déu o l’institut Guttmann. Bel obté també 500.000 euros per a l’Institut de Ciències Fotòniques i els Centres de Recerca (Cerca), 350.000 per a la Fundació Doctor Ferran i 50.000 per a l’Observatori de l’Ebre.