Política

Mor Desmond Tutu, icona de la lluita contra l’apartheid

L’arquebisbe sud-africà, de 90 anys, havia estat hospitalitzat per una infecció

Distingit amb el Nobel de la Pau el 1984 per la seva lluita contra la segregació racial, se’l considera una figura clau de la història contemporània del seu país

L’arquebisbe sud-africà i activista social Desmond Tutu, símbol de la lluita contra l’apartheid i Nobel de la Pau el 1984, va morir ahir, als 90 anys, a Ciutat del Cap. Així ho va comunicar el president del país, Cyril Ramaphosa, que va expressar, “en nom de tots els sud-africans, la seva profunda tristesa” per la desaparició d’aquesta figura clau en la història sud-africana. “La mort de l’arquebisbe emèrit Desmond Tutu és un altre capítol de dol en l’adeu de la nostra nació a una generació de destacats sud-africans que ens van deixar una Sud-àfrica alliberada”, diu el comunicat.

L’“Arc”, nom amb què l’anomenaven els sud-africans, va ser descrit per Ramaphosa com un “patriota com cap altre” i “un home extraordinàriament intel·ligent, recte i invencible contra les forces de l’apartheid”. Fins i tot en democràcia, va destacar el mandatari sud-africà, va mantenir el “vigor” i la “vigilància” del lideratge per exigir responsabilitats a les institucions. Tan bon punt es va saber la notícia de la mort de Tutu, les reaccions no es van fer esperar. Des de la Fundació Mandela fins al papa Francesc, el dalai-lama, mandataris d’arreu del món i organitzacions de drets humans li van retre tribut i van lamentar la pèrdua.

Considerat “la veu dels sense veu” per Nelson Mandela, el religiós havia estat hospitalitzat a principi de mes a causa d’una infecció en un hospital de Ciutat del Cap, d’on era bisbe emèrit. La mort de Tutu es produeix poques setmanes després de la de qui va ser l’últim president sud-africà de l’era de l’apartheid, F.W. de Klerk, l’11 de novembre passat.

L’etern somriure

La trajectòria de Tutu, d’etern somriure i mirada múrria, ha estat marcada per una constant defensa dels drets humans, fet que el va dur a desmarcar-se en nombroses ocasions de la jerarquia eclesiàstica per defensar posicions com els drets dels homosexuals i l’eutanàsia.

Nascut a Klerksdorp, localitat minera del sud-oest de Johannesburg, el 7 d’octubre del 1931, Tutu va seguir els passos del seu pare i va exercir de mestre del 1954 al 1957, any en què va dimitir.

Ressò internacional

El 1960, va ser ordenat pastor anglicà; el 1977, va ser nomenat bisbe de Lesotho, i el 1979, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies. Va ser en aquesta època quan va mostrar el seu suport al moviment de la Consciència Negra i va intensificar el seu activisme contra l’apartheid fins a convertir-se en el rostre d’aquesta lluita fora del país, en un moment en què molts líders del Congrés Nacional Africà, com Nelson Mandela, eren a la presó.

Per la seva infatigable lluita contra la brutal opressió racista de l’apartheid, Tutu va ser guardonat amb el Nobel de la Pau el 1984, un any abans de convertir-se en el primer bisbe negre de Johannesburg. El 1986 va ser nomenat bisbe de Ciutat del Cap i cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica.

Després de la fi oficial de l’apartheid amb les eleccions democràtiques del 1994, Tutu va presidir la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació de Sud-àfrica, creada per l’aleshores president electe, Nelson Mandela. Es va retirar de la vida pública el 2010 per la seva avançada edat i per problemes de salut, inclòs un càncer de pròstata.

La seva última aparició pública són unes breus imatges en vídeo emeses el dia que va complir 90 anys, el 7 d’octubre passat. Una de les seves frases més conegudes és: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el costat de l’opressor.”

Suport al dret a decidir dels catalans

Per la seva lluita contra la segregació racial i el seu compromís amb els drets civils, Desmond Tutu va rebre molts premis. També a Catalunya. El 2000 va rebre la medalla d’or del Parlament i, el maig del 2014, la Generalitat li va concedir el XXVI Premi Internacional de Catalunya, per la seva “lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits”. Un mes després, al juny, quan es preparava la consulta del 9-N, Tutu va venir a Catalunya per recollir el guardó. En el discurs d’agraïment, va defensar que els catalans puguin decidir el seu futur i va demanar diàleg al govern espanyol perquè, segons va dir, “les parts haurien de debatre la millor manera d’assolir la independència”. “Els partits haurien d’estar discutint com es pot aconseguir la independència de la millor manera per als catalans i la resta de ciutadans espanyols i quin tipus de relacions futures beneficiarien més la població”, va dir. “Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per aconseguir un objectiu honest, es converteixen en una força irresistible.” I hi va afegir que “aquells que vulguin aturar-los, pot ser que ho aconsegueixin per un temps, amb un gran cost, però inevitablement descobriran que la resistència és inútil”. Tutu va ser un dels signants del manifest Let catalans vote, el 2017, que demanava al govern espanyol i a les seves institucions que permetés als catalans votar el seu futur polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ROBERT MUNDET
ALCALDE DE CASSÀ DE LA SELVA (JUNTS X CASSÀ)

“Som un poble petit amb els problemes d’una ciutat gran”

Cassà de la selva

La CUP insta a una estratègia que superi el dol

Prada

Migrants com a arma política

Brussel·les

Tot esperant l’efecte Feijóo

madrid

De l’‘apartheid’ a la nació que no ho és

madrid
incendis

Continua actiu el foc a Begís i s’estabilitza el de la Vall d’Ebo

Nova pausa en el bombament de gas rus a Alemanya

MOSCOU / KÍIV

Scholz no convenç en la comissió del cas Warburg

BERLÍN
política

Nogueras diu que el respecte a les víctimes del 17-A és dir la veritat