El tribunal de Gant argumenta que es vulnerarien els “drets fonamentals” de Valtònyc si se’l lliurés a Espanya
La sentència desgrana els motius pels quals descarta els tres delictes pels quals les autoritats espanyoles reclamen el raper
Recorda que les amenaces “les amenaces verbals sense condició no són punibles per a la legislació belga”
El tribunal de Gant que ha decidit rebutjar l’extradició de Valtònyc justifica que “els drets fonamentals de la persona interessada” –inclòs el de la llibertat d’expressió– es veurien “vulnerats si fos lliurat” a Espanya.
La sentència desgrana els motius pels quals no accepta entregar el raper mallorquí per cap dels tres delictes als quals apel·lava la justícia espanyola. En els cas dels dos primers, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, pràcticament no hi havia dubtes perquè un no existeix a la legislació belga i el segon s’ha declarat inconstitucional –precisament arran del cas Valtònyc- per considerar que atempta contra drets fonamentals. El delicte d’amenaces sí que té cabuda al codi penal belga, però quan són “verbals” i “sense condició”, com les atribuïdes al músic, “no són punibles”.
La resolució del Tribunal d’Apel·lació emmarca en primer lloc les qüestions jurídiques sobre les que es pot pronunciar. En aquest sentit, la sentència remarca que “no pot substituir les autoritats judicials espanyoles” que, a més, en aquest cas ja havien dictat una condemna ferma de 3 anys i mig de presó per al raper. És per això que situa la funció del tribunal en provar la doble incriminació. És a dir, “investigar si, independentment de la qualificació i descripció precisa”, el delicte o delictes en qüestió “també se sanciona en el propi ordenament jurídic intern” belga.
El tribunal avalua per separat cadascun dels delictes. En el cas del d’enaltiment del terrorisme, recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, arran de les dues euroordres dictades contra el músic mallorquí l’any 2018, la justícia belga va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. I la cort de Luxemburg va respondre que no. En consqüència, la sentència es limita a recordar que aquesta conducta “no és punible” a Bèlgica.
En relació al delicte d’injúries a la corona, la sentència assenyala que al país sí que que existia la llei d’insults al rei, que datava de 1847 i imposava penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional (TC) sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que aquella llei era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.
“La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”, subratlla la resolució a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: “Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada”.
Amb un delicte inexistent al país i una llei declarada inconstitucional, el principal dubte era quina resposta donaria el tribunal en relació al delicte d’amenaces. La sentència recull frases de la cançó “Circ Balear”, on el raper mallorquí cantava que el president del Círculo Balear “mereixia una bomba de destrucció nuclear” i afegia “volem la mort per a aquests porcs”. L’Audiència Nacional, primer, i el Tribunal Suprem, després, van concloure que aquestes paraules constituïen “amenaces de mort reiterades”. A més, sostenia que el fet que Valtònyc no disposés d’una bomba de destrucció massiva no restava la seriositat a aquestes paraules.
Per contra, el tribunal belga, sosté que són amenaces “verbals” que no imposen cap “condició” i, per tant, tampoc són punibles per a la legislació del país. “Les amenaces verbals sense condició no són punibles per a la legislació belga”, diu el text.
“En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l’execució dels mandats”, conclou la resolució, que ratifica la sentència de primera instància de la justícia belga i declara “infundat” el recurs.