Protagonisme obligat
Marcel Mauri (Badalona, 1977) es va comprometre a assumir el lideratge d’Òmnium Cultural el dia abans que Jordi Cuixart anés a declarar a l’Audiencia Nacional. Li ho va demanar el mateix Cuixart per telèfon i ell va acceptar “portar les regnes”, convençut que no seria necessari. Es va equivocar. Mauri ha estat la cara visible i la veu potent i incòmoda de l’entitat cultural durant els anys més intensos del procés. El petit de tres germans d’una família obrera de Badalona demostra que l’independentisme no té classe social. Doctor en comunicació i historiador, imparteix classes d’ètica periodística a la Universitat Pompeu Fabra. Va entrar a Òmnium el 2007, va ser president de l’ens a Badalona-Barcelonès Nord durant quatre anys i el 2014 es va incorporar a la candidatura de Muriel Casals. La seva ha estat una lluita sense descans per fer confluir sensibilitats diferents i per bastir ponts.
