Política

El Constitucional rebutja els recursos per recusar els magistrats Arnaldo i Espejel

El ple del tribunal ratifica la seva decisió del 15 de desembre i evita quedar-se sense quòrum per decidir sobre la causa

El TC argumenta que les recusacions s’han formulat “de forma genèrica” i reivindica el seu “pluralisme polític”

El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha acordat per unanimitat desestimar els recursos de súplica i les peticions d’aclariment interposades pels líders independentistes processats i condemnats per l’1-O contra la decisió del mateix tribunal de no tramitar les recusacions dels nous magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo. El TC evita d’aquesta manera deixar sense quòrum suficient el ple per decidir sobre la causa.

El tribunal de garanties va desestimar fa un mes les 33 recusacions plantejades, entre d’altres, per l’ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l’expresident Carles Puigdemont, els quals van al·legar que els dos magistrats mancaven imparcialitat pels seus vincles amb el PP, el partit que els va proposar com a magistrats per al TC.

El ple ratifica així la seva posició en rebutjar els deu recursos de súplica i les sol·licituds d’aclariment contra el seu acord del passat 15 de desembre.

A la seva interlocutòria, el TC sosté que cal “preservar” la composició del tribunal davant els “intents de paralitzar el funcionament de la jurisdicció constitucional”.  I és que si haguessin prosperat les recusacions, el ple quedaria conformat únicament per vuit magistrats i perdria la capacitat de decidir sobre la qüestió. Dels dotze magistrats que el conformen, dos –Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez- ja es van apartar per les deliberacions per les seves manifestacions públiques respecte al procés.

El Constitucional considera que les recusacions s’han formulat “de forma genèrica”, mitjançant escrits idèntics, sense argumentar el vincle entre les causes de la recusació i l’objecte del procés, i sense que aquestes tinguin encaix en aquestes causes.

A més, subratlla que la “necessària pluralitat de perspectives jurídiques” que conflueixen en les seves deliberacions i decisions, en estreta correspondència amb el pluralisme polític, configuren la “senya d’identitat” del tribunal i no és un condicionament negatiu que “afecti la seva imparcialitat”.

“Va en la mateixa naturalesa de les coses que un magistrat del Tribunal Constitucional hagi estat designat precisament per les seves idees i opinions expressades a través dels instruments habituals de difusió jurídica que conformen la seva trajectòria professional i que, per tant, delimiten els principis de mèrit i capacitat que l’habiliten per a l’exercici de les seves funcions”, afegeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sànchez afirma que ERC és el principal rival de Junts a les eleccions municipals

REUS

Collboni ataca Maragall: “L’únic que pretén ser és el delegat de la Generalitat a Barcelona”

BARCELONA

Borràs reivindica que JxCat aconsegueix “arrossegar” la resta cap a les seves posicions

BARCELONA

JxCat: “No tenim cap garantia d’esquivar la sentència del 25%, però no ens podem quedar de braços plegats”

BARCELONA

Maragall és proclamat cap de llista d’ERC a Barcelona

BARCELONA

Sánchez assegura que està “normalitzant la vida” a Catalunya

BARCELONA

Ajornada la consulta dels Jocs

barcelona

Moment Minsky de Sánchez i ERC

madrid

Els defensors de les armes de foc als EUA inflen el pit a Texas

Los Angeles