Repressió persistent

El 16 de gener del 2019, la Policía Nacional, en una acció desproporcionada per criminalitzar i desmobilitzar l’independentisme, va arrestar setze persones a les comarques gironines. La resposta va ser una manifestació ciutadana massiva de suport, també polític, arreu del país. Als detinguts se’ls investigava per un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Alguns dels detinguts ni tan sols hi eren. En total hi va haver 21 imputacions que va donar nom al cas: 21 Raons . A la majoria se’ls va arxivar la causa. Avui, però, s’havia de celebrar el judici, ajornat per la vaga de lletrats, a quatre dels encausats. Òscar Campos, integrador social, i detingut sis mesos després, el juliol del 2019, és un d’ells: “D’aquell mig miler de persones dels fets del primer aniversari de l’1-O a Girona, els Mossos van posar dues dianes: a mi a les vies del TAV i a en Jordi Alemany en l’ocupació de la Generalitat”, recorda Òscar Campos en relació amb la militància activa d’Alemany, en el judici del qual, el juny del 2020, no es va poder acreditar que despengés la bandera espanyola de la seu de la Generalitat. Així, denuncia l’ús d’arxius policials per perseguir destacats membres de l’independentisme popular gironí perquè no els van identificar ni detenir en el lloc dels fets. “Són judicis polítics”, rebla. Campos s’enfronta a una pena de 4 anys de presó i a una multa conjunta de 62.000 euros de responsabilitat civil.

A Carla Costa, durant molts anys militant de la Forja i estudiant d’educació social, també se la va detenir el 16 de gener del 2019 junt amb la seva mare, però se’ls va arxivar la causa. Té pendent un judici, encara sense data, pels fets del 14 d’octubre del 2019, quan va sortir la sentència contra els presos polítics. La manifestació massiva d’aquell dia va acabar amb un tall de les vies del tren i de l’AP-7. Va ser una tardor de moltes mobilitzacions a Girona i Carla Costa assenyala que no la van identificar ni detenir. Mesos més tard li va arribar, i també a dos militants més de la Forja, una citació judicial: “L’atestat era una investigació dels Mossos que pretenia imputar-nos tots els fets ocorreguts a Girona del 14 d’octubre al 4 de novembre sota el context de grup criminal.” La jutgessa va arxivar la causa als dos militants de la Forja i responsabilitza Carla Costa de desordres públics pels talls de les vies del tren. Afronta una petició de dos anys i mig de presó i una multa de més de 34.000 euros. Jordi Alemany, Carla Costa i Òscar Campos són les cares visibles del moviment independentista i se’ls ha inclòs en diverses causes: Campos recorda que el van detenir el juliol del 2021 pel tall de l’AP-7 durant el Tsunami.“No és coincidència que sempre posin la diana en els mateixos; hi ha una persecució a organitzacions i persones”.

La repressió, però, també té una altra cara. Són els casos d’en Robert Llach i en Pau Sànchez. Llach tornava cap a casa, a la Vall de Sant Daniel, quan el 18 d’octubre del 2019 es va creuar amb un cordó policial i el van detenir. Es va passar 24 dies en presó preventiva al Puig de les Basses. Llach es defineix apolític i sense cap vincle amb els moviments independentistes. Se l’acusa de desordres públics, atemptat i lesions. Se li demana una pena de sis anys i mig de presó i una multa de mil euros. Recalca el neguit viscut al calabós policial on tant ell com Pau Sànchez se sentien “molt indefensos”. El procés judicial en el qual s’ha trobat immers ha interferit en els seus estudis obligant-lo a ajornar l’entrada a la universitat on volia cursar infermeria.Quatre anys després d’una repressió persistent, volen destacar el suport que reben d’entitats i col·lectius local: “És la unitat popular la que ens dona força”, assenyala Campos. A les institucions els demanen suport i a la Generalitat que deixi de ser acusació particular en causes obertes contra independentistes. Pel que fa als Mossos que “deixin de perseguir l’independentisme autoorganitzat”.