L’informe de Bayona obre la porta a retirar les llicències per edat als que ja no van a treballar al Parlament
El document diu que s’ha de negociar amb els treballadors però que no és imprescindible arribar a un acord
L’informe jurídic signat pel lletrat Antoni Bayona obre la porta a retirar les llicències per edat a les 21 persones que ja no van a treballar al Parlament però cobren el sou. Es tracta d’un dels informes encarregats per la mesa per tal de tenir en compte a l’hora de prendre una decisió sobre la qüestió. L’informe al que ha tingut accés l’ACN, argumenta que el “principi d’irretroactivitat només garanteix les percepcions rebudes pels beneficiaris de les llicències per edat però no es projecta sobre el dret a mantenir les condicions de la llicència de cara al futur quan s’ha produït un canvi normatiu”. També defensa que el Parlament pot tirar endavant una decisió encara que no hi hagi acord amb els treballadors.
La Comissió d’Afers Institucionals (CAI) ja va ratificar la retirada de les llicències per edat però ara cal decidir què passa amb les 21 persones a qui ja se’ls està aplicant i amb els 12 treballadors que l’han sol·licitat durant el 2021 però que encara no l’estan gaudint. El termini per arribar a un acord acaba l’1 d’abril, segons va establir la CAI.
L’informe amb data de 16 de març diu que el Parlament té un “important marge de discrecionalitat” per trobar solucions “que poden anar des de mantenir les llicències per edat en les condicions inicialment autoritzades fins a la revocació, sense excloure fórmules intermèdies de modificació o substitució per règims alternatius”.
Segons Bayona, la llicència per edat manté la situació de “servei actiu”, per tant, tot i que s’hagi derogat aquesta figura “podria donar fonament a l’existència d’una situació de disponibilitat implícita envers l’administració parlamentària”. “Aquesta disponibilitat estaria, d’altra banda, en sintonia amb el dret de reincorporació al lloc de treball que el règim de llicència per edat reconeixia al funcionari”, afegeix.
A més, l’informe assenyala que el Parlament i els seus treballadors tenen una “relació de subjecció especial” i que el funcionari sap que les seves posicions jurídiques “poden ser alterades per canvis normatius sobrevinguts mentre duri la relació funcionarial”.
Pel que fa a la negociació amb els treballadors, l’informe diu que “la negociació col·lectiva no pressuposa una obligació de resultat”. I, per tant, que l’aprovació de la mesura no està condicionada a l’existència d’un acord previ amb el Consell de Personal.
Polèmica pels informes
En un inici va arribar a la mesa un informe del lletrat Ferran Domínguez que només parlava del cas dels 12 treballadors que van demanar la llicència per edat el 2021. Però la mesa va decidir que volia prendre una decisió global sobre tots els casos i va encarregar un segon informe, que és el que ha redactat el lletrat Bayona.
Tot plegat després de la tensió viscuda en una reunió de la mesa anterior entre la secretària general del Parlament, Esther Andreu, i el lletrat major de la cambra, Miquel Palomares, pels informes sobre la llicència per edat. Palomares se sentia qüestionat perquè era l’encarregat de coordinar un informe sobre la qüestió i Andreu va decidir demanar a un altre lletrat, Ferran Domínguez, que fes un compendi sobre el mateix tema.
En base als dos informes, la mesa de la setmana passada va decidir encarregar una proposta com a punt de partida per a la negociació amb el Consell de Personal.
El Síndic demana transparència al Parlament
Un informe alerta que un 20% de les sol·licituds d’accés a la informació no tenen resposta de les administracions
ACN
El síndic de greuges, Rafael Ribó, demana transparència al Parlament en tota la seva activitat i que publiqui de “forma proactiva” aquella informació que pot tenir interès per a la ciutadania. “Tot acord que es prengui en aquesta institució hauria de ser públic”, ha afirmat Ribó arran del cas de les llicències per edat concedides a treballadors de la cambra catalana i dels complements de sou per antiguitat. En la presentació de l’informe sobre transparència del 2021, el síndic ha alertat de la lentitud de les administracions a l’hora de promocionar i fer efectiva aquesta matèria. Segons calcula, unes 2.000 de les 10.000 sol·licituds anuals per accedir a informació pública no s’han respost.
