Pressió a Junts per tal que es mantinguin dins l’acord
ERC es mostra disposada a fer-hi “petites esmenes”, els comuns volen més consens i el PSC creu que dins de Junts hi ha qui hi dona ple suport. Destaquen que fins ara ningú ha sortit del pacte
Tres dels quatre partits que la setmana passada van signar l’acord per a una modificació de la llei de Política Lingüística, consideren que pacte és vigent i que, per tant, la modificació tirarà endavant, amb un consens més ampli si cal, i també, segons van avançar alguns dels seus representants, amb la possibilitat de fer-hi esmenes. ERC, PSC-Units i ECP van remarcar ahir que, tot i que Junts es va desmarcar de l’acord al cap de poques hores de que aquest fos presentat, fins al moment, no hi ha renunciat.
La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, considera que el pacte és vigent: “l’acord està ben travat, és fort i manté el consens”. La representant republicana va recordar l’ampli suport que va rebre la proposta de modificació, ja que, va advertir, la proposició va ser signada, presentada per 106 diputats, i, fins ara, “ningú ha dit el contrari”. Això demostra, segons considera la representant republicana, que el consens existeix: “d’entrada, el consens hi era i creiem que hi segueix sent, ja que, fins ara ningú ha presentat cap renúncia”, va assenyalar. La portaveu d’ERC va insistir en que cal tirar endavant la tramitació de la proposició de llei dins la cambra parlamentària i no va descartar que, una vegada endegat el procés, es puguin fer “petites esmenes“ per modificar-la i afavorir, així, va dir “que tothom estigui més còmode”.
També la portaveu del grup parlamentari del PSC, Alícia Romero, va considerar ahir que, tot i que Junts s’ha allunyat de l’acord, no n’ha sortit sinó que ha demanat temps per ampliar el consens. La representant socialista va atribuir els dubtes de Junts a les “discrepàncies internes”, ja que, segons assegurar, dins de la formació de Junts hi ha qui dona ple suport a la modificació.
Ampliar el consens és també per a Catalunya en Comú una necessitat per a assegurar la fermesa de l’acord. El portaveu dels comuns, Joan Mena, va recordar ahir que la iniciativa, que va ser registrada per PSC-Units, ERC, JxCat i ECP, reuneix un consens que no s’havia produït en una dècada. Tot i això, es va mostrar disposat a acceptar modificacions: “Si JxCat presenta esmenes, les estudiarem perquè no m’entra al cap que un acord que dijous al matí era bo, sis hores després ja no ho fos”. El portaveu dels comuns va anunciar, d’altra banda, que el aquesta formació proposarà ampliar aquest buscat consens, incloent a l’acord al Pacte Nacional per la Llengua Catalana.
Mentides i twitter
Els tres partits van coincidir també en criticar els atacs que ha rebut la proposta de modificació des de que se’n van conèixer els detalls. Segons Vilalta, s’han dit “mentides” sobre el text, sense especificar-ne l’origen: “No permetrem que es diguin mentides sobre el que fem per defensar la llengua”, i va remarcar que el text proposat fa “el que cal fer que és reforçar el català al sistema educatiu”.
Per la seva part, la portaveu del PSC va lamentar que Junts es deixés influenciar per les crítiques: “no és un partit suficientment sòlid” per aguantar les crítiques a Twitter. Si hi ha quatre que els hi diuen botiflers, s’espanten i reculen. no podem governar a cop de Twitter perquè Twitter no és la societat”, va remarcar.
Finalment el portaveu dels comuns atribueix les crítiques a interessos de partit: “Que hi hagi forces polítiques disposades a carregar-se aquest consens i posar en risc la protecció del català demostra qui fa política pensant en el país i qui ho fa pensant en el partit”, va concloure Mena.
Ofensiva de Ciutadans a la fiscalia i al Congrés
Ciutadans ha iniciat una ofensiva per portar la polèmica del català als jutjats i també al Congrés dels Diputats, a Madrid. El partit va denunciar ahir a la fiscalia, el conseller d’Educació, Josep-González Cambray, i també quatre càrrecs més d’Educació, als quals acusa d’haver-se negat a aplicar la sentència que obliga els centres educatius catalans a impartir un mínim del 25% de les assignatures en castellà. A Madrid, el grup parlamentari de Ciutadans ha registrat al Congrés la pregunta següent: “El govern d’Espanya té previst demanar l’execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que garanteix la vehicularitat del castellà a Catalunya?”.
A Barcelona, davant les portes de la fiscalia, el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, va anunciar que a la denúncia per presumpta prevaricació presentada pel seu grup se n’hi afegirà una altra per desobediència que està ultimant l’Associació per una Escola Bilingüe, legitimada jurídicament per sol·licitar a la sala contenciosa administrativa l’execució de la sentència. En el moment en què associacions com aquesta ho sol·licitin i Educació es negui a complir la sentència, Carrizosa assegura que Cambray estarà incorrent en un delicte de desobediència.
